tag:blogger.com,1999:blog-69890382024-03-18T15:13:27.738+01:00Jesús Cardona<strong>Dietari estripat</strong>
Mireu també a l'Obrador de can Cardona https://pastisseriacardona.blogspot.comJesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.comBlogger674125tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-11853865310872087862024-03-18T15:12:00.001+01:002024-03-18T15:12:27.085+01:00 La cultura la fas o te la fan<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;"></p></blockquote><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;">Article publicat a la revista Tot Molins</div><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton. No és d’estranyar que aquest ritme faci ballar qualsevol boomer en una boda a partir de la segona copa, perquè batega al mateix compàs que el cor. Una altra cosa és la lletra d’alguna cançó i la preocupació pot augmentar si tens fills amarats d’adolescència, amb el mòbil com a signe d’identitat i que cantussegen per casa mentre intentes explicar alguna cosa.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Una primera temptació serà culpar aquesta maleïda època, la indústria, les xarxes, etc. Uns culpables ben lluny del nostre abast, però que, si bades, es fan els amos de casa. Una altra temptació podria ser la clàssica censura: ser el policia que va irrompre al terrat dels Apple Corps durant el mític concert dels Beatles. Una altra reacció primària seria la del cap de vendes rondinaire que als anys 80 va retirar de la venda un disc de Loquillo y Los Trogloditas perquè hi havia una cançó que es deia “No bailes rock and roll en el Corte Inglés”. És com exigir el tancament de les franquícies de menjar ràpid perquè vols que els teus fills mengin saludable. No ens en sortirem amb aquestes solucions.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzm1QhY1YeS2y_pRJiBIEiNOE1omF2W5sfc5MHvt5mcHliUALDuPZ9TfLdXSWVo6RpGInvhd9OQTUd_-1cGHuWNJ422Ja-038qiU2ZoiPPAeAtSSiKHtKHaDARk-952do6hqj-DfIuzPpmPsXAcj0HrkKxJE3YJez_hjR5Nf4U4QpQCdpZuQcq2Q/s1600/IMG-20240314-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzm1QhY1YeS2y_pRJiBIEiNOE1omF2W5sfc5MHvt5mcHliUALDuPZ9TfLdXSWVo6RpGInvhd9OQTUd_-1cGHuWNJ422Ja-038qiU2ZoiPPAeAtSSiKHtKHaDARk-952do6hqj-DfIuzPpmPsXAcj0HrkKxJE3YJez_hjR5Nf4U4QpQCdpZuQcq2Q/w225-h400/IMG-20240314-WA0012.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">El pitjor càstig per a algunes lletres no seria una condemna merescuda contra la dignitat de la persona, sinó la nostra indiferència: zero descàrregues, zero euros. Un amic em comentava que, a més a més, plou sobre mullat. Aquestes lletres no són innòqües. Són un element més d’un còctel explosiu: sobreexposició a les xarxes, la pornografia, la violència contra les dones, un ambient nocturn enrarit, la facilitat per aconseguir drogues, els menors multireincidents, etc. Els pares tenim la percepció que no acabem de fiar-nos de l’ambient del carrer i que, en canvi, els nostres pares ho sabien fer? més bé, almenys en poblacions no gaire grans.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Hi ha vida més enllà dels productes culturals processats. Cada persona és una font de creació, sobretot quan no ens n’adonem, a través de l’exemple. Aquest amic m’explicava que ha decidit insinuar petjades que potser un dia esdevindran referents: va escriure a mà les postals de Nadal, deixa un programa de l’Auditori a prop d’on es guarda la xocolata, ha reduït els cops d’ull al mòbil, llegeix en veu alta algun text en format paper, s’ha adonat que anant a peu es parla més que si vas en cotxe, improvisa soparets, etc. Les receptes màgiques no existeixen i tots anem fent dos passos endavant i algun enrere. Hem de tirar del filó que som mediterranis i ser més una casa de colònies que no pas un hotel. Si l’ambient cultural familiar no el creem nosaltres, ens el crearan. A casa no som consumidors o súbdits: se’ns valora pel sol fet de ser qui som. Hi ha una xarxa i una indústria que permeten infinites descàrregues gratuïtes: es diu amor.</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-37252326875314263202024-02-21T21:30:00.003+01:002024-02-21T21:30:35.080+01:00La capella de la Sagrada Família <p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzmF-ggUC3cV6wwqAbFc0YEuyoaV_G9pfRK6vTXrAb_oWfQF-Pe1nVDc6r-abiELAq7ueDTdhmRff966Sgs2F6gp1NW_9mnqK5kxy6TLjVRV1QMG_3qj0At_lob4ggaywBWAHCxT9vq0nISSsH83iuT3-Ap-JwudleA_DvcnYn2Ziow60_FlBVUQ/s4608/17085473613167285327529103158651.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzmF-ggUC3cV6wwqAbFc0YEuyoaV_G9pfRK6vTXrAb_oWfQF-Pe1nVDc6r-abiELAq7ueDTdhmRff966Sgs2F6gp1NW_9mnqK5kxy6TLjVRV1QMG_3qj0At_lob4ggaywBWAHCxT9vq0nISSsH83iuT3-Ap-JwudleA_DvcnYn2Ziow60_FlBVUQ/s320/17085473613167285327529103158651.jpg" width="240" /></a></div><p></p></blockquote><p><br />Fa un mes vaig veure un senyor que portava la capelleta. Em va venir el record de casa els avis. Li vaig preguntar què calia fer per apuntar-s'hi, li vaig donar el telèfon i guaita, la tindrem a casa durant una setmana.</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-46643841866241720322024-01-23T10:39:00.002+01:002024-01-23T10:55:24.363+01:00Parastas<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpBsx9bLFSXBdVxfoMs4x2TKvyiwaZT1QnP7mboYs6bvdNWFV_-rSWgDYvkZonIAgxs0zfyMcj8_-1p15fh2a1CgDmmOKCxXio7O5mQgDtDKVrucQZzgqc_NTnZvujkTiQnpdN3PZHqlYVn6pBprwWKNN2u7MWk5jzWxK0hCTYXFDfJPm6KkVgTw/s4608/IMG_20240119_220417.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpBsx9bLFSXBdVxfoMs4x2TKvyiwaZT1QnP7mboYs6bvdNWFV_-rSWgDYvkZonIAgxs0zfyMcj8_-1p15fh2a1CgDmmOKCxXio7O5mQgDtDKVrucQZzgqc_NTnZvujkTiQnpdN3PZHqlYVn6pBprwWKNN2u7MWk5jzWxK0hCTYXFDfJPm6KkVgTw/s320/IMG_20240119_220417.jpg" width="240" /></a></div><br />Costumbre religiosa ortodoxa que consta en la celebración de una misa especial en recuerdo de la persona fallecida, a la que sigue un banquete de carácter ritual. En este caso, el parastas hubiera seguido a la exhumación del cadàver al cabo de siete años, siguiendo otra costumbre ortodoxa que, de acuerdo a un ritual religioso específico, prevé el lavado de los huesos con vino y una nueva inhumación del cuerpo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"></div><blockquote><div style="text-align: justify;"> —Sí, -prosiguió Pirgu, amorteciendo aún más la voz y la mirada-, ¡qué hermoso será! Y yo llevaré tus condecoraciones en un comí hasta la sepultura. Y, al cabo de siete años, cuando te desentierren para el gran parastas, apuesto que te encontrarán igual de emperifollado, igual de tieso y peripuesto, sin ninguna caña, como un encurtido bañado en mercurio y alcohol, como un pimiento moruno escabechado.</div></blockquote><p> </p><blockquote><div style="text-align: justify;">Mateiu I. Caragiale </div><div style="text-align: justify;"><i>Los depravados príncipes de la vieja corte</i></div></blockquote><div style="text-align: justify;"><i></i></div>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-27206531598172314542024-01-18T17:47:00.003+01:002024-01-18T17:47:31.348+01:00Parlar amb els morts <p>Ja fa 31 anys que va morir l'avi i el seu record suau m'acompanya. A tots quatre els tinc presents i a vegades els explico coses, no es tracta d'una bogeria no perillosa. </p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-29578336106348140192024-01-17T13:13:00.004+01:002024-01-17T13:31:16.430+01:00El vi <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUht_cCQs4ePYvs2Jy4OxQfTpE6vhQ1p74nYSIpBAeXKH4RQHaLtrzr3J5QvCzlYYV4OHx1ZXgsmzgUlf-oEyT8VlK8gON5IxM-qfkqW57UPeuvSWxSROzHk9fCjKoJZ9ywffDmFRhKXSxWzrQeIzJ_-8Gh5jR5N71Wz1M8ZD6Ch6FV-cT7h1FBg/s4608/IMG_20240114_164608.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUht_cCQs4ePYvs2Jy4OxQfTpE6vhQ1p74nYSIpBAeXKH4RQHaLtrzr3J5QvCzlYYV4OHx1ZXgsmzgUlf-oEyT8VlK8gON5IxM-qfkqW57UPeuvSWxSROzHk9fCjKoJZ9ywffDmFRhKXSxWzrQeIzJ_-8Gh5jR5N71Wz1M8ZD6Ch6FV-cT7h1FBg/s320/IMG_20240114_164608.jpg" width="240" /></a></div>Aquesta setmana estic llegint "París era una fiesta" d'Ernest Hemingway i comparteixo aquí algun fragment que em crida l'atenció. <p></p><p>Aquest parla del vi. Com que va escriure el llibre als anys 20 del segle passat em fa gràcia el concepte que es tenia del vi. Actualment, almenys jo, no bec vi cada dia. En canvi, a casa dels meus avis sempre hi havia una ampolla de vi a taula. De fet, molts cops anava a omplir la garrafa a la botiga del poble. Aquest costum de beure vi a cada àpat és el mateix que explica Hemingway, que era nord-americà i li va sorprendre aquest costum europeu:</p><p>«En Europa el vino era algo tan sano y normal como la comida, y además era un gran dispensador de alegría y bienestar y felicidad. Beber vino no era un esnobismo ni signo de distinción ni un culto; era tan natural como comer,e igualmente necesario para mí, y nunca se me hubiera ocurrido pasar una comida sin beber vino, sidra o cerveza»</p><br /><p></p><p><br /></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-35015065282093329702024-01-15T10:23:00.004+01:002024-01-15T10:23:38.841+01:00Xavi Hernández <p>Com diria Winston Churchill, Xavi Hernández és un home modest amb molts motius per ser-ho. Estem en construcció, diuen</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-75923948328287398092024-01-14T12:14:00.001+01:002024-01-14T12:14:25.145+01:00Hemingway <p> Trobo aquesta catalanada a la traducció d' "A movable Feast" de Hemingway, feta per Gabriel Ferrater en castellà: "eran pescados gordos y de pulpa suave, de sabor incluso mejor que la sardina fresca, y nos los comíamos con espinas y todo". </p><p>No em sorprèn doncs, que el sr Jordi Fibla, traductor de Philip Roth, cregui que aquella traducció li fes un negre, o una negra.</p><p>https://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/octubre_23/18102023.htm</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-45735965999240192042024-01-12T18:20:00.002+01:002024-01-14T12:14:54.822+01:00Quina meravella <p>Quina meravella el matí que es lleven, esmorzen i es vesteixen sols i som puntuals i tot és alegria i no n'hi ha cap d'enfadat! Sempre passen coses, però que no en passin, no me'n sé avenir!</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-68077013256749371972024-01-05T14:21:00.003+01:002024-01-05T14:21:39.300+01:00La carta als Reis<p> Podem anar inventant una i mil xarxes socials. La màgia de la nit de Reis és imbatible.</p><p>La carta manuscrita de l'infant, potser la primera carta que haurà escrit en la seva vida, i entregada a la mà del Rei, fa tornar ridículs i impotents els algoritmes. </p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-58272072695793615662023-12-30T15:44:00.003+01:002023-12-30T15:58:58.640+01:00Acabar el llibre —¿Què li ha semblat, senyora?
—va preguntar el senyor Hutchings. <div><br /></div><div> —¿La dama Ivy? Una mica seca. I tothom parla de la mateixa manera, ¿vostè se n'havia adonat? </div><div><br /></div><div> —Si li haig de dir la veritat, senyora, jo no he passat mai de les primeres pàgines. ¿Fins on ha arribat, Sa Majestat?<p dir="ltr">
—Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l'acabo. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s'ha d'acabar el que li posen al plat. Sempre ha</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05vnNjEz7dgwhFPFcQhylO85m9DLq0UizlNXaAHMsMwPVbHtEQcl4GlKs6hyLtBqXvV3kAUUim6LOOXgRIacTYyYvoNBHL0PDIwCstPgUbyt-FZjKUH5ZqZ6nAUYmMrI6dmHenuTMDQVywcdDPI9KGwVmNvIl10iXyfoed6MFSgVsTJAabOZirw/s1920/20231230_153151.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05vnNjEz7dgwhFPFcQhylO85m9DLq0UizlNXaAHMsMwPVbHtEQcl4GlKs6hyLtBqXvV3kAUUim6LOOXgRIacTYyYvoNBHL0PDIwCstPgUbyt-FZjKUH5ZqZ6nAUYmMrI6dmHenuTMDQVywcdDPI9KGwVmNvIl10iXyfoed6MFSgVsTJAabOZirw/s320/20231230_153151.jpg" width="180" /></a></div><br /> estat la meva filosofia.<p></p></div>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-87544650473278338652023-12-18T16:05:00.001+01:002023-12-18T16:05:40.031+01:00Origen de les neules <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwu1VMy08peBg-oT0qeFShn9O-n_ZZt7_akK4pvAhod6lV2gczYZ97MOJMjaNv6zZIKz327xLOFQm8' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /> <p></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-46580986944434640602023-12-07T22:37:00.001+01:002023-12-07T23:41:58.779+01:00La divertida i curiosa llegenda del panettone <p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIavQm1JISA9zDv6Fi56j_0JkCSQ6U8h0_Hp7rLuza_eDd0x86Mpdj1myuT73D_KTrJSYXu9LcPmCEeeLGhZst07ebmwyOgcH_U6ayc7HymviUyHyqsg79CepbcQ72hvW4RFSO6WblTXkz3pB5xfHR5sgtvk7k2pPCcNYvAE5zYdJyHfxXrTndHQ/s4608/IMG_20231207_083144.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIavQm1JISA9zDv6Fi56j_0JkCSQ6U8h0_Hp7rLuza_eDd0x86Mpdj1myuT73D_KTrJSYXu9LcPmCEeeLGhZst07ebmwyOgcH_U6ayc7HymviUyHyqsg79CepbcQ72hvW4RFSO6WblTXkz3pB5xfHR5sgtvk7k2pPCcNYvAE5zYdJyHfxXrTndHQ/s320/IMG_20231207_083144.jpg" width="240" /></a></span></div><span style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El duc, home xerraire i generós, havia convidat una bona colla d'amics al seu palau. Els cuiners van preparar un sopar fastuós que seria coronat amb uns pastissos. A la cuina de palau hi hagué esglais, crits i llàgrimes quan s'adonaren que les postres s'havien cremat i que no es podien servir de cap manera.</div></span><p></p><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">El xicot que rentava els plats, en Toni, va proposar servir un pa amb fruita que ell havia preparat per compartir amb la seva família. Va mostrar-lo als companys de cuina i tothom convingué que al cap i a la fi era millor servir aquell pa que no pas que el duc i els seus convidats es quedessin sense postres.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">A taula, a l'hora dels brindis, el duc va fer cridar el chef i va fer una felicitació pública per tots els àpats. Quan el xef se'n tornava cap a la cuina, el duc li va preguntar pel nom d'aquells postres que havia enamorat tots els comensals. El xef va dir-li que l'havia fet el xicot que rentava els plats. El duc va fer passar en Toni que va ser rebut com el gran heroi de la nit. Un dels convidats va proposar batejar aquests postres com a "pane di Toni", que amb el temps se l'ha anomenat panettone</div>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-91117993970297301842023-12-04T09:21:00.002+01:002023-12-04T09:26:06.705+01:00Esquela<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxX7ZlivgukneYZVm-fQisO19FPTxK2G7QE9BKyeDBnIe3rEVzN91cwTV1aqrND7qxHIqRP8cZxTrl7FhcgzFEvg2e1hTCBpu6pl0JA8zHjSGyURdCOXfgkjyIro9CM2w2wAvONZBsoDyP80R2O9RKsyGygLcEMoAmWcy0Rbj_5Rqx5wsCeG8sBQ/s4608/IMG_20231014_173250.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxX7ZlivgukneYZVm-fQisO19FPTxK2G7QE9BKyeDBnIe3rEVzN91cwTV1aqrND7qxHIqRP8cZxTrl7FhcgzFEvg2e1hTCBpu6pl0JA8zHjSGyURdCOXfgkjyIro9CM2w2wAvONZBsoDyP80R2O9RKsyGygLcEMoAmWcy0Rbj_5Rqx5wsCeG8sBQ/s320/IMG_20231014_173250.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">El dissabte 2 de desembre l'àvia va morir. La meva tieta, la meva germana i jo sabíem que havia fet un escrit per quan arribés el dia. M'havia dit:-Com que tindreu tanta feina, al calaix de sota de la calaixera hi ha un escrit per posar al recordatori.</div><p></p><p style="text-align: justify;">El fet és que diumenge al vespre encara no s'havia trobat l'escrit. Al tanatori la meva germana em va ensenyar com seria el recordatori. Li vaig parlar d'un escrit i em va dir que no l'havien trobat. Al donar-li la pista del calaix, ella va tornar a casa a l'àvia i finalment va trobar aquest gran tresor. Va dins d'un sobre i està mecanografiat que algú li va picar.</p><p><br /></p><p>ASSUMPCIO BONSFILLS</p><p>Per posar a la meva esquela</p><p><br /></p><p></p><blockquote><p style="text-align: justify;">ADÉU SIAU</p><p style="text-align: justify;">Adéu siau, Freixinet, pàtria petita, poble que em vares veure néixer, créixer, cantar i jugar. Terra molt estimada, que als dinou anys vaig deixar, quedant-me amb el gran record dels bons pares</p><p style="text-align: justify;">i germanes, amb qui tant ens hem estimat. També el record de la Mare de Déu del Miracle, que molt en la vida m'ha ajudat.</p><p style="text-align: justify;">Adéu siau, poble de Corbera, que tan bona acollida em vares donar, trobant-hi gent noble i treballadora per a poder-m'hi emmirallar; i un marit, model d'home bo i pare dels nostres fills, que Déu ens va donar. Marit i pare fidel, honrat,prudent i noble; treballador incansable, sempre pensant en els altres i estimant- nos a tots amb un cor de veritat.</p><p style="text-align: justify;">Adéu siau, fills i nets estimats; a tots vosaltres us dono les gràcies per les alegries i hores bones que m'heu fet passar. Les coses bones sobrepassen a les no tan bones i tristes, que també n'hem passat.</p><p style="text-align: justify;">Adéu, Núria, estimada, sols per tu voldria viure, per a poder-te ajudar.</p><p style="text-align: justify;">Ara, sols vull demanar-vos que seguiu el bon exemple del vostre pare i del que tots en sou testimoni.</p><p style="text-align: justify;">Que al cel amb el Pare Etern i la Verge junts ens podem retrobar.</p><p style="text-align: justify;">Assumpció Bonsfills</p><p style="text-align: justify;">23-7-1992</p></blockquote><p></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-9793248385619361162023-11-23T23:19:00.000+01:002023-11-23T23:19:00.508+01:00Blackfriday i thanksgivingday<p>Massa blackfriday i massa poc thanksgivingday. Ja se sap el que passa quan es vol imitar: ens fixem sobretot en lo dolent</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-46484608337553486352023-11-18T21:17:00.002+01:002023-11-18T21:17:59.866+01:00Dissabte <p>Llevats a quarts de nou, preparar els esmorzars, que es vesteixin, sortim a comprar, una estona al parc, arribem a casa a la 1, faig el dinar, netejar la cuina, posar rentadores, motivar-se i fer xocolata i xurros per berenar, deures i llegir contes, es dutxen. Preparo una mica de sopar. Al llit, s'adormen. Envio un Tuit. Sóc feliç i no és conya. </p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-60470374991408432172023-11-15T16:16:00.004+01:002023-11-15T16:20:21.122+01:00La Misa antigua <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwApuT2I-cIMLG3Xqjtk1pwjhoev5mwiO3lDSObsTK8okoyQVoeQgo_GdrdHsmt34plzwjYlvEw_7_S_Ej6vR1zBfI4x4Z1-i0VgC733u2sRrvegturDyxirTWs3ACwAG6fep4oGWMPzzUEBaOTEaSZWljBgriNR04XdvAyy8BhAbk6Fbm2Ve-w/s4608/1700061440158186570805789849040.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwApuT2I-cIMLG3Xqjtk1pwjhoev5mwiO3lDSObsTK8okoyQVoeQgo_GdrdHsmt34plzwjYlvEw_7_S_Ej6vR1zBfI4x4Z1-i0VgC733u2sRrvegturDyxirTWs3ACwAG6fep4oGWMPzzUEBaOTEaSZWljBgriNR04XdvAyy8BhAbk6Fbm2Ve-w/w150-h200/1700061440158186570805789849040.jpg" width="150" /></a></div><br />Desde el punto de vista cultural - que, insisto, no es algo menor o accidental, sino algo indispensable en los medios ordinarios de la salvación-- y prescindiendo de las difíciles controversias canónicas y teológicas sobre su licitud o validez, así como de los aspectos pastorales, debo decir que la Misa nueva, al menos tal y como se celebra en los Estados Unidos, es un desastre. Y, con el respeto debido a las autoridades, debo dar testimonio público de mis peticiones privadas para que se restaure la gran liturgia gregoriana y tridentina que se celebraba antes de la reforma del concilio Vaticano II: la obra de arte más refinada y más bella que haya existido en el mundo: el corazón, el alma, la fuerza más determinante de nuestra civilización occidental, y la madre nutricia de tantos santos. <p></p><div>John Senior </div><div>La restauración de la cultura cristiana </div>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-48346782417718662152023-11-11T22:22:00.006+01:002023-11-11T22:38:53.048+01:00 Responsabilitats joioses<p style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 14px;">La reunió del patronat d'una fundació acaba abans de l'hora prevista. Un dels membres del patronat digué al seu veí de taula: -Aprofitaré aquests tres quarts d'hora per anar a veure la mare a la residència on ara viu. És a prop, li donaré una sorpresa. Es posarà molt contenta-. Qui així parlava és un important executiu, ben situat en el món empresarial. Prestigiat pel seu bon fer empresarial i pel seu fer personal. La mare, fins fa ben poc, vivia sola, on sempre ha viscut, la llar que va bastir amb el seu marit, la llar on els fills van créixer, l'acompanyaven unes cuidadores que es tornaven i tenien cura. darrerament ha anat perdent facultats acceleradament i els metges i la realitat quotidiana aconsellarenanar a la residència. Els fills dubtaren però, finalment, acceptaren el parer dels facultatius i la nova realitat que s'anava imposant. Des que es prengué la decisió, no sense dolor, tota la família ha procurat que l'àvia se senti acompanyada en aquest moment vital. Rep moltes visites dels fills, dels nets i dels besnets. Hi saben ser quan convé i, també, deixar-la en mans dels especialistes quan així ho requereixi la situació. «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis» (Sl 71,9).</span></p><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 14px;"><br /></span></div><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 14px;"><div style="text-align: justify;">Els fills tenim un deure especial d'agraïment cap aquells dels quals hem rebut el do de la vida, el do de la fe i tan d'amor i dedicació. També unes responsabilitats materials i morals davant les limitacions i les malalties, les lleus i les complexes o greus, sense negligir la resposta a les limitacions pròpies de la fragilitat de l’edat, la solitud del moment o l’angoixa que reclamen reconfort, pau i coratge per assumir la mateixa vellesa i el que comporta.</div></span><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 14px;"><br /></span></div><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 14px;"><div style="text-align: justify;">Fer de la tendresa un llenguatge agraït, que neixi de la gratuïtat. Gratuïtament ho vàrem rebre tot d’ells, gratuïtament els hi retornem el que està al nostre abast generós. Tot sota la llei de l’Amor, l’amor dels pares, l’amor del qui tot ho embolcalla. «Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena; com un infant a la falda de la mare, com un petit infant se sent la meva ànima» (Sl 131,2).</div></span><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 14px;"><br /></span></div><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 14px;"><div style="text-align: justify;">Enric Puig Jofra SJ</div></span><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 14px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-size: 14px;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.9)" face="-apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, Segoe UI, Roboto, Helvetica Neue, Fira Sans, Ubuntu, Oxygen, Oxygen Sans, Cantarell, Droid Sans, Apple Color Emoji, Segoe UI Emoji, Segoe UI Emoji, Segoe UI Symbol, Lucida Grande, Helvetica, Arial, sans-serif">https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/11/231112FullDominical.pdf</span></span></div>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-7180868715321905172023-11-07T21:06:00.001+01:002023-11-07T21:06:58.206+01:00Carta de Sant Pau als Romans <p> Tot just acabo de llegir la Carta de <a href="https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+12%2C1-21&id24=1&pos=1&set=15&l=ca" target="_blank">Sant Pau als Romans</a>. És meravellosa.</p><p>Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. </p><p><span class="v" style="background-color: #ffffee; color: #990000; font-size: 10.4px; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-indent: 16px; vertical-align: text-top;"> </span><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;">Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. </span><span class="v" style="background-color: #ffffee; color: #990000; font-size: 10.4px; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-indent: 16px; vertical-align: text-top;">15 </span><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;">Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. </span><span class="v" style="background-color: #ffffee; color: #990000; font-size: 10.4px; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-indent: 16px; vertical-align: text-top;">16 </span><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;">Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. </span><span class="v" style="background-color: #ffffee; color: #990000; font-size: 10.4px; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-indent: 16px; vertical-align: text-top;">17 </span><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;">No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. </span><span class="v" style="background-color: #ffffee; color: #990000; font-size: 10.4px; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-indent: 16px; vertical-align: text-top;">18 </span><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;">Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.</span></p><p><span style="background-color: #ffffee; font-size: 16px; text-indent: 16px;"><br /></span></p><p><span style="background-color: #ffffee; text-indent: 16px;">https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+12%2C1-21&id24=1&pos=1&set=15&l=ça </span></p><p><br /></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-77834427143532055172023-10-31T22:09:00.001+01:002023-10-31T22:09:09.280+01:00Els amics dels futbolistes<p><span style="background-color: white; color: rgba(0, 0, 0, 0.9); font-family: -apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", "Fira Sans", Ubuntu, Oxygen, "Oxygen Sans", Cantarell, "Droid Sans", "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Lucida Grande", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">La meva filla gran diu que es compadeix dels fills dels futbolistes perquè els costarà saber si els seus amics ho són només per interès. Sobre els amics dels futbolistes li sembla que, com que de petits no eren famosos i no eren rics, ja tenen els seus amics de tota la vida.</span></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-58232580932969196662023-10-26T12:30:00.001+02:002023-10-26T12:30:09.960+02:00Activitats extraescolars <p>Els meus fills no fan activitats extraescolars. Tan sols la gran fa natació sincronitzada dues tardes a la setmana. </p><p>Sortint de l'escola anem a casa, sobretot a l'hivern. Juguen, fan els deures, els expliquem coses de quan érem petits, els parlo d'històries familiars, cuinem, també s'avorreixen i es barallen i fan guerres de coixins. I a vegades intervenim </p><p>Fer vida familiar. Passar hores junts.</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-44706894877103052402023-08-29T11:09:00.001+02:002023-08-29T11:09:08.410+02:00La piulada que creia que no publicaria mai:<p>Ja fa un any que vaig deixar de fumar.</p><p>https://twitter.com/Jesuscardona/status/1696089709766713359?t=nfbNQZ2PzpO6en22W129Yw&s=19</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-8004975548502726702023-08-22T11:05:00.002+02:002023-08-23T00:52:59.697+02:00Sigues útil <p><span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: "Droid Serif", Georgia, serif; font-size: 17px;">Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor. […] I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dintre el cor” (</span><em style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: "Droid Serif", Georgia, serif; font-size: 17px; margin: 0px; padding: 0px;">Camí</em><span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: "Droid Serif", Georgia, serif; font-size: 17px;">, núm. 1).</span></p><p><span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: "Droid Serif", Georgia, serif; font-size: 17px;">Sant Josepmaria</span></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-59496274259553709422023-08-17T14:52:00.004+02:002023-08-17T14:54:25.706+02:00Miguel Najdorf<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEiyPs_Y-Etzhyamgq3cmCXcIs50MP8ID8nzyYjY4OALMPvV24NjqEy0rZIoWLUIwol3UUEyivD4SVS9ORTt6GiuFHN_2Ge7djJEmqGMh9aJWGEti1ZOLHSYp27Q0d8sCVNK1YEbSb53IYujavvw4G4uxE_vIRcJC7C-eLAMIrAPpY4Z62IT8sww/s236/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="236" data-original-width="214" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEiyPs_Y-Etzhyamgq3cmCXcIs50MP8ID8nzyYjY4OALMPvV24NjqEy0rZIoWLUIwol3UUEyivD4SVS9ORTt6GiuFHN_2Ge7djJEmqGMh9aJWGEti1ZOLHSYp27Q0d8sCVNK1YEbSb53IYujavvw4G4uxE_vIRcJC7C-eLAMIrAPpY4Z62IT8sww/s1600/images.jpeg" width="214" /></a></div><br />Miguel Najdorf, quien vio la luz el 15 de abril de 1910 en Grodzisk Mazowiecki, Polonia, bajo el nombre de Mojsze Mendel Najdorf, se destacó desde temprana edad como una promesa en el ajedrez. A sus 20 años, ya era reconocido como uno de los jugadores más sobresalientes de Polonia.<p></p><p>En 1939, su vida tomó un rumbo inesperado. Al encontrarse participando en el Torneo Internacional de Ajedrez en Buenos Aires, la Segunda Guerra Mundial se desató. Frente a la adversidad y el conflicto, Najdorf optó por permanecer en Argentina. Aunque esta elección le permitió salvar su vida, tuvo que pagar el alto precio de perder contacto con su familia en Polonia, descubriendo posteriormente que habían perecido en el Holocausto.</p><p>En tierras argentinas, Najdorf no solo halló un refugio, sino que también dejó una marca indeleble en el ajedrez nacional e internacional. Es ampliamente conocido por la Variante Najdorf de la Defensa Siciliana, una de las líneas de apertura más populares y analizadas del ajedrez moderno. En 1943, en un esfuerzo por comunicarse con su familia en Europa, estableció un récord jugando 40 partidas simultáneas de ajedrez a ciegas, con la esperanza de que la noticia llegara a sus seres queridos. Durante su carrera, Najdorf acumuló innumerables logros, entre ellos, ser subcampeón olímpico representando a Argentina, ganar el campeonato nacional de ajedrez argentino en ocho ocasiones y triunfar en prestigiosos torneos como Mar del Plata en 1961 y La Habana en 1962 y 1964. En 1950, con la instauración del sistema de títulos oficiales por parte de la FIDE, Najdorf fue distinguido como Gran Maestro Internacional. Participó en el Torneo de Candidatos al título mundial en 1950, alcanzando el quinto puesto, y en 1953, en el Torneo de Candidatos de Zúrich, se ubicó en la sexta posición.</p><p>Sin embargo, más allá de sus hazañas en el tablero, Najdorf es recordado por su carisma, su fervor por el ajedrez y su papel como guía de numerosos talentos emergentes en este deporte.</p><p>El 4 de enero de 1997, en Málaga, España, Miguel Najdorf nos dejó, pero su legado y aportes al mundo del ajedrez continúan vivos, erigiéndose como un referente y fuente de inspiración para generaciones de ajedrecistas.</p><p><b>Fuente: el Grupo Ajedrez de Silicio del Facebook </b></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-66044076256189764402023-08-17T01:44:00.003+02:002023-08-17T01:52:20.928+02:00Jesús, José Antonio Pagola<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTGhiXtzPs5MpkycD2wv626pH-DhDB6VDiAhsXWZz5FWwYV0MbcId1gfX1sRSt2fT9pLJcxbetJ6U5yYWPS2bq1eDjJnJHuQkU2LPODz0WTmo5RVfbTIgNNNokaYJhEH9-NtKwpgK_cr5F3ga2I79D4iSQl5OmtzHFXSJ60lnfaW7ga_Ay4DjAA/s4608/IMG_20230817_012420.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTGhiXtzPs5MpkycD2wv626pH-DhDB6VDiAhsXWZz5FWwYV0MbcId1gfX1sRSt2fT9pLJcxbetJ6U5yYWPS2bq1eDjJnJHuQkU2LPODz0WTmo5RVfbTIgNNNokaYJhEH9-NtKwpgK_cr5F3ga2I79D4iSQl5OmtzHFXSJ60lnfaW7ga_Ay4DjAA/s320/IMG_20230817_012420.jpg" width="240" /></a></div>Fa temps que tinc el llibre a casa. Me'l va deixar l'àvia. Ella té 98 anys i porta un dies ingressada a l'hospital de Sant Boi. L'havia anat obrint esporàdicament. Sempre m'havia interessat però quasi sempre l'havia deixat enretirat. Ara porto uns dies llegint-lo i m'ha frapat el que diu al començament perquè aquest llibre també ha estat escrit per a mi.<p></p><p></p><blockquote style="text-align: justify;">Però res no em faria més feliç que saber que la seva Bona Nova arriba, per camins que ni jo mateix no puc sospitar, fins als darrers. Ells seran i són també avui els seus preferits: els malalts que pateixen sense esperança, tantes i tantes persones que defalleixen de fam, els qui caminen per la vida sense amor, ni casa ni amistat; les dones maltractades pels marits o companys; els qui estan condemnats a passar tota la vida a la presó; els qui viuen enfonsats en llur culpabilitat; les prostitutes esclavitzades per tants interessos tèrbols; els infants que no coneixen l'estimació dels pares; els oblidats o postergats per l'Església; els qui moren sols i són enterrats sense creu ni cap mena d'oració; els qui són estimats tan sols per Déu.+</blockquote><p><br /></p><p><i>Jesús. Aproximació històrica </i></p><p>José Antonio Pagola</p><p>Editorial Claret</p><p></p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6989038.post-2566537234165003472023-08-11T13:13:00.005+02:002023-08-11T13:13:55.942+02:00Quin món deixarem als nostres fills? <p>Potser que més que preocupar-se quin món deixarem als nostres fills, que és una pregunta que porta a la rendició, és millor ocupar-se en quins fills deixarem al món</p>Jesús Cardonahttp://www.blogger.com/profile/14724295493480003958noreply@blogger.com0