La soledat no desitjada

 


El dissabte 5 de novembre a les 5 de la tarda farem un cafè solidari amb els amics de @enredat_molins. Es tracta de venir a la terrassa de @pastisseria_cardona i participar en la campanya de @solidaritatsjd. Una campanya contra la soledat no desitjada. Convideu a venir a aquell familiar, amic o veí que pateix la soledat no desitjada. 

 Col·laboren també @ajuntamentmolinsderei @creurojabaixllobregatcentre i @oriol.romeu.

https://www.instagram.com/reel/CkberFyoLN2/?igshid=YmMyMTA2M2Y=

La casa donde nació Mariano José de Larra

Nació en el edificio de la antigua casa de la Moneda —de la que su abuelo paterno, don Crispín, era administrador modelo— situado en el número 23 de la calle de Segovia, con vuelta a la cuesta de Ramón. Casón viejo en una calle apenas urbanizada, por la que pasaba el arroyo de Pozacho y las vertientes de la Puerta Cerrada.

Casón viejo entre casuchas de vecindad,  huertas y casones. La Posada del Maragato, la Posada de la Cruz. Casón viejo que diariamente presenciaba con los ojos pitañosos de sus balcones, el paso de reatas de mulas, carromatos cargados de botas de vino "de la tierra", escuadrones de coraceros franceses en patrulla, grupos de vecinos masullando las canciones de Pepe Botella, partidas de rebeldes de mentirijillas formadas por chiquillos desharrapados, pregoneros de crímenes con sus cartelones de colores crudos y chillones, animeros alharaquientos portando capillitas y sacudiendo campanillazos, corchetes lacios al servicio del jefe político, vejetes moratinianos —don Hermógenes, don Eleuterio— rancios del todo, en busca de botillería y del famoso jicarón de dos onzas de chocolate Torralba; beatillas de soplillo, vendedores de El Diario y La Gaceta —en cuyas noticias no creía nadie...


Carlos Sainz de Robles, 

Cronista Mayor de los Madriles





La meva àvia explica

 que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres:


Joan, ve'ls-hi al davant!

Pere, ve'ls-hi al darrere!

Josep, salta la paret!

La democràcia grega i la República romana

van durar molts segles perquè no hi havia distància entre la gestió pública i la privada. Es governava una família com es governava un territori. L'estat no era un ens abstracte, era una casa comuna, era la suma de famílies i municipis.

Ara ens trenquem les banyes amb la transferència i la participació. I els palaus de vidre i els controls, etc. 

El nano de la botiga dels indis

A la plaça un nen d'uns sis anys s'entrebanca i la mare s'esglaia i corre cap a ell. Al cap d'un quart d'hora un dels nanos de la botiga dels indis li passa tres quarts del mateix. La criatura no demana auxili ni la mare s'inmuta. Ja sabem qui tirarà endavant d'aquí vint anys .

Dret romà

Als 18 anys no vaig comprendre la universalitat d'aquest fragment del Dr. Juan Miquel, dret romà:

«Resalta, ante todo, el impresionante contraste entre la Italia continental y la Italia mediterránea: "por una parte, el amplio arco de los Alpes viene como a injertar Italia en Europa); por otra, la Italia peninsular es como un inmenso espigón en el centro del Mediterráneo, que parece predestinado a servir de vigía o, al menos de necesaria escala entre varios continentes (Sicilia en su extremo meridional se acerca a Túnez en unos 140 km y las costas de Italia y Albania sólo distan en su punto más cercano unos setenta km)». 

#dretromà #dirittoromano
#derechoromano #Italia #Roma

Montserrat Domingo, ermitana:

 El matí de Catalunya Ràdio - Montserrat Domingo, ermitana: "No faig el que vull, però sí que tinc temps per fer el que he de fer"  https://t.co/DOpJEpUWck

<iframe src="https://www.ccma.cat/audio/embed/1136317/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

La soledat no desitjada

  El dissabte 5 de novembre a les 5 de la tarda farem un cafè solidari amb els amics de @enredat_molins. Es tracta de venir a la terrassa de...