La meva àvia explica

 que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres:


Joan, ve'ls-hi al davant!

Pere, ve'ls-hi al darrere!

Josep, salta la paret!

La democràcia grega i la República romana

van durar molts segles perquè no hi havia distància entre la gestió pública i la privada. Es governava una família com es governava un territori. L'estat no era un ens abstracte, era una casa comuna, era la suma de famílies i municipis.

Ara ens trenquem les banyes amb la transferència i la participació. I els palaus de vidre i els controls, etc. 

El nano de la botiga dels indis

A la plaça un nen d'uns sis anys s'entrebanca i la mare s'esglaia i corre cap a ell. Al cap d'un quart d'hora un dels nanos de la botiga dels indis li passa tres quarts del mateix. La criatura no demana auxili ni la mare s'inmuta. Ja sabem qui tirarà endavant d'aquí vint anys .

Dret romà

Als 18 anys no vaig comprendre la universalitat d'aquest fragment del Dr. Juan Miquel, dret romà:

«Resalta, ante todo, el impresionante contraste entre la Italia continental y la Italia mediterránea: "por una parte, el amplio arco de los Alpes viene como a injertar Italia en Europa); por otra, la Italia peninsular es como un inmenso espigón en el centro del Mediterráneo, que parece predestinado a servir de vigía o, al menos de necesaria escala entre varios continentes (Sicilia en su extremo meridional se acerca a Túnez en unos 140 km y las costas de Italia y Albania sólo distan en su punto más cercano unos setenta km)». 

#dretromà #dirittoromano
#derechoromano #Italia #Roma

Montserrat Domingo, ermitana:

 El matí de Catalunya Ràdio - Montserrat Domingo, ermitana: "No faig el que vull, però sí que tinc temps per fer el que he de fer"  https://t.co/DOpJEpUWck

<iframe src="https://www.ccma.cat/audio/embed/1136317/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

Polítiques ambientals molt barates

 El gerent d'una empresa em diu que tot el personal està ben conscienciat amb el medi ambient, però que tothom fa servir l'ascensor i quasi ningú puja i baixa per les escales. I això, esclar, no demana inversions, al contrari, estalviaria molts diners. 

El pont de Carles III de Molins de Rei

 Aquesta tarda he passat molt bona estona amb els pares visitant l'exposició dels 50 anys de la caiguda del pont de Carles III de Molins de Rei. Aquí trobareu el documental. 


https://youtu.be/a0mDTUYq9aU

L'amistat, Ciceró

En aquesta època de recuperació, un amic del pare em regala aquest llibre. "Tens una edat de llegir coses sàvies i reposades. Aficiona't als clàssics". 

Fundació Bernat Metge 

La Casa dels clàssics 

https://lacasadelsclassics.cat/ 


Tagore

Quan la fam ho assolava tot a Sharavati, Buddah preguntà als seus seguidors:

«Qui de vosaltres vol assumir el deute de donar menjar als afamats?»

El banquer Ratnakar mogué el cap i digué: «Tota la meva fortuna no seria suficient per saciar els que tenen fam».

Jaysen, el cap de l'exèrcit del rei, digué: «Donaria de bon grat la meva sang, però no tinc prou menjar a casa meva».

Dharmpat, que posseïa grans extensions de terra, digué sospirant: «El dimoni de la secada ha xuclat els meus camps i els ha deixat eixuts. No sé ni com podré pagar els meus tributs al rei.»

Aleshores Supriya, la filla del captaire, es posà dreta, saludà i digué dolçament: «Jo donaré menjar a tots els qui pateixen fam.»

«Com?», preguntaren tots amb sorpresa. «Com penses que podràs aconseguir el que et proposes?»

«Jo sóc la més pobra de tots.», digué Supriya, «i aquesta és la meva força, perquè tinc la meva caixa i els meus queviures a cada una de les vostres cases.» 

Els Contes de Canterbury

Taller infantil de decoració d'ous de Pasqua

 TALLER INFANTIL DE DECORACIÓ D'OUS DE PASQUA a @pastisseria_cardona de #molinsderei 

Dinecres 13 d'abril

Dos torns.

De 17.30 a 18 15

De 18 30 a 19.15


Deu nens per torn 

Edat: De 6 a 12 anys

Inscipcions fins el 11 dabril a la botiga. 

Preu: 15€

La Caputxeta Groga

 —M'expliques el conte de la caputxeta groga?

-No el sé.

-Doncs te l'inventes!

LA CAPUTXETA GROGA

Hi havia una vegada una nena a la que li van regalar una caputxa de color groc. Com que li agradava molt, sempre la portava posada i a partir de llavors tothom li deia Caputxeta Groga.

Un dia la seva mare va dir-li que anés a veure el seu avi perquè li feia molt mal la cama i no podia sortir al bosc com sempre feia. Va portar berenar per a tots dos: galetes, xocolata, formatge i una ampolla de vi.

La Caputxeta Groga anava tota contenta pel bosc i va sentir una veu que venia devdalt d'un arbre. Era un lloro molt alegre de coloraines que li preguntava repetidament: A on vas, nena? A on vas, nena? A on vas, nena?

 El lloro no callava i seguia fent preguntes. —A on viu el teu avi? A on viu el teu avi? A on viu el teu avi? A on viu el teu avi?

—Què hi portes en aquest cistell? Què hi portes en aquest cistell?

—Em dones una mica de xocolata? Em dones una mica de xocolata?

La xocolata del lloro!

La Caputxeta Groga va dir-li: - Oh, quin mal d'orelles que tinc! Quin lloro tan pesat! D'on haurà sortit aquest lloro tan pesat?

Finalment va arribar a casa l'avi. Un cop a dins va explicar-li com havia anat el trajecte i la tabarra que li havia donat el lloro.

—Oh, el Federico! — Va exclamar l'avi? —Has vist el Federico? I a on és ara? Fa molts anys que se'm va escapar, quan tu encara no havies nascut. Anem a veure si el trobem.

Només sortir de casa, es van trobar el Federico enfilat a un altre arbre i que cridava: —Doneu-me galetes, doneu-me galetes, doneu-me galetes! Vull xocolata, vull xocolata, vull xocolata!

LA XOCOLATA DEL LLORO

Un diari vell

Als quinze dies 
evites les passeres; 
als quinze anys 
mostres les petjades
de quimeres
ja oblidades. 

No recordes la nostàlgia
d'una infantesa gronxada
a la branca d'aquell arbre.
Fulla reencarnada
en una crónica
escrita de matinada.

Busca l'eternitat el teu autor. 
Mirall dels dies passats, 
has perdut ta lluentor, 
però ens recordes 
que res és fugaç 
ni caduca la tardor.

L'hemeroteca
és el teu celler
on maduren
els millors,
Suportant la vanitat
dels homes
I les misèries
 d'aquest món.

Vell diari
Que engrogueixes, 
Esdevindràs de nou marró.
No tornaràs a l'arbre
Ni recuperaras cap verdor.

Que ningú estripi ta maduresa,
No encenguis mai cap foc. 
El teu geni literari, 
Estimat i vell diari, 
Serà una eterna tardor.

Batman a Molins de Rei


 Que bé ens ho vam passar amb @elisendacarod, la Isabel de @carnisseriacaldavid i el Carles! @estapassanttv3 #molinsderei

LA LLUNA DE KIEV

Tu creus que la lluna
de Kiev
fa goig
com la lluna de Roma,
diries que és la mateixa
o una germana bessona?
«Quines coses tens, minyona!»,
es queixa la lluna,
«qualsevol diria
que sóc un barret
per a cadascuna!
De la volta del cel estant
ho il•lumino tot i tothom,
del Perú fins a l'Iran,
del riu Tíber al mar Mort
i als meus rajos no els cal
gota de passaport».

Gianni Rodari (1920-1980)
Mestre, escriptor, pedagog i periodista italià.

Traducció al català : Pau Vidal

L'art de respirar

Un altre dia vaig trobar en una altra llibreria de vell un llibre descosit i ratat de l'any 1922. Era el Hatha-Yoga, o els ensenyaments dels ioguis sobre la salut física i l'art de respirar, amb nombrosos exercicis, del iogui Rama-Charaka. La respiració, explicava l'autor, és l'activitat més important de l'home, ja que ens comuniquem amb el món exterior per aquesta via. Si deixem de respirar, morim. Així doncs, la salut, la força i la intel·ligència depenen de la qualitat de la respiració. Per desgràcia, la majoria dels humans, i sobretot a Occident —sosté Rama-Charaka—, respira molt malament, i és per això que hi ha tantes malalties, deformitats, neuliments i depressions.

Especialment, em va cridar l'atenció els exercicis per desenvolupar el poder creatiu, ja que aquest era el meu flac. «Ajaguts a terra o sobre un llit, relaxats, sense tesar cap múscul —aconsellava el iogui—, col·loqueu les mans sobre el flexe solar i respireu amb regularitat. Quan hàgiu agafat el ritme, desitgeu (expresseu aquesta voluntat dins vostre) que cada inspiració us aporti un sobrecreix de prana, és a dir, de força vital provinent d'una font còsmica, la remeti al sistema nerviós i l'acumuli al voltant del plexe solar. Amb cada inspiració heu de desitjar que la prana, és a dir, la força vital, s'escampi per tot el cos...» 


Ryszard Kapuscinski 

"Viatges amb Heròdot" 

EL CONILL RONDINAIRE

 Un conte que explico a casa


EL CONILL RONDINAIRE

Al bosc hi vivia un conill que es creia l'amo de tot. No deixava que ningú s'acostés al seu guaret. Si hi anaven uns nens a jugar, sortia a espantar-los perquè marxessin. Si hi anaven uns ocellets a picar quatre herbetes s'hi llançava a sobre. A les senyores que anaven a caminar les feia fora.

De mica en mica el bosc es va anar tornant un lloc desolat, més trist i avorrit. El conill veia que cada vegada hi havia menys gent per espantar, doncs tothom feia la volta per una altra banda.

Un dia el conill va veure com uns nens donaven una pinya a un esquirol. S'hi va acostar, però els nens van marxar quan van veure el conill.

Tampoc cap animal del bosc s'acostava a parlar amb ell. El mussol va dir-li:

—Ja ho veus el que passa, conill, quan tractes malament  als del teu entorn. Tothom fuig.

El conill no deia res, però se sentia sol. Finalment va demanar ajuda al mussol i a l'esquirol

-Tot depèn de tu, conill. Si tractes bé la gent que et ve a veure, ells també et tractaran bé

A partir d'aquell dia el conill va començar a mostrar-se més simpàtic. I el bosc va tornar recuperar6el seu ambient d'abans, el de sempre.

EL PEIX, EL CRANC I EL POP

 Un conte que explico a casa i que representem i ens intercanviem els personatges. 


Cada matí un peix petit anava a veure els seus amics del fons del mar. Aquell dia va saludar en primer al pop i va veure que estava molt enfadat i trist. El peixet va preguntar-li què li passava.

—Ja ho veus, peixet. Se m'ha fet un nus amb les vuit potes que tinc i no em puc bellugar. No puc desfer-los. Em pots ajudar? — Va dir el pop.

El peix va intentar desfer el nus, però no se'n va sortir. Va demanar ajuda al dofí, al cavallet de mar, fins i tot al tauró, que no tenia gaires amics i que feia por. Però cap d'ells trobava la manera de desfer aquells nusos.

Finalment, al peix se li va acudir anar a veure el cranc. El cranc sempre dormia i tenia fama de treballar més aviat poc. Però tenia unes pinces a les potes i potser ell podria aconseguir desfer els nusos.

Van haver de despertar el cranc. Va anar cap a la casa del pop i, amb molta traça i parsimònia, va poder desfer-los tots amb les pinces que té a les potes.

Tothom va felicitar-lo per la feina tan ben feta i ho van celebrar tots junts.

LA BRUIXA FILOMENA

Un dels contes preferits dels meus fills

LA BRUIXA FILOMENA

En una casa dalt de la muntanya hi vivia la bruixa Filomena. Un matí va anar al bosc amb el cistell a collir herbes, fruites i flors de tots colors i olors.

Un cop a casa va agafar l'olla més grossa que tenia, va omplir-la d'aigua i va posar-la al foc. Quan va arrencar el bull, va tirar-hi totes les herbes, flors i fruita que havia collit.

Al cap d'una estona va omplir-la amb tot de pedres de totes mides i colors.

Durant cinc minuts va recitar la seva recepta màgica: salim, salam, salum; salim, salam, salum; salim, salam, salum; salim, salam... I vinga remenar amb un cullerot de fusta. Un cop dites les paraules màgiques, va retirar l'olla del foc i la va tapar.

Quan es va refredar, va treure tota l'aigua i... Màgia!! Totes les pedres s'havien convertit en caramels! Tenien el gust de les herbes, fruites i flors que havia collit al bosc: mores, gerds, menta, nabius, espígol, cireres de pastor, groselles, etc.

I finalment, va repartir els caramels a totes les cases dels pobles del voltant.

La meva àvia explica

 que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres: Joan, ve'ls-hi al davant! Pere, ve'ls-hi al darrere! Josep, ...