Els Contes de Canterbury

Taller infantil de decoració d'ous de Pasqua

 TALLER INFANTIL DE DECORACIÓ D'OUS DE PASQUA a @pastisseria_cardona de #molinsderei 

Dinecres 13 d'abril

Dos torns.

De 17.30 a 18 15

De 18 30 a 19.15


Deu nens per torn 

Edat: De 6 a 12 anys

Inscipcions fins el 11 dabril a la botiga. 

Preu: 15€

La Caputxeta Groga

 —M'expliques el conte de la caputxeta groga?

-No el sé.

-Doncs te l'inventes!

LA CAPUTXETA GROGA

Hi havia una vegada una nena a la que li van regalar una caputxa de color groc. Com que li agradava molt, sempre la portava posada i a partir de llavors tothom li deia Caputxeta Groga.

Un dia la seva mare va dir-li que anés a veure el seu avi perquè li feia molt mal la cama i no podia sortir al bosc com sempre feia. Va portar berenar per a tots dos: galetes, xocolata, formatge i una ampolla de vi.

La Caputxeta Groga anava tota contenta pel bosc i va sentir una veu que venia devdalt d'un arbre. Era un lloro molt alegre de coloraines que li preguntava repetidament: A on vas, nena? A on vas, nena? A on vas, nena?

 El lloro no callava i seguia fent preguntes. —A on viu el teu avi? A on viu el teu avi? A on viu el teu avi? A on viu el teu avi?

—Què hi portes en aquest cistell? Què hi portes en aquest cistell?

—Em dones una mica de xocolata? Em dones una mica de xocolata?

La xocolata del lloro!

La Caputxeta Groga va dir-li: - Oh, quin mal d'orelles que tinc! Quin lloro tan pesat! D'on haurà sortit aquest lloro tan pesat?

Finalment va arribar a casa l'avi. Un cop a dins va explicar-li com havia anat el trajecte i la tabarra que li havia donat el lloro.

—Oh, el Federico! — Va exclamar l'avi? —Has vist el Federico? I a on és ara? Fa molts anys que se'm va escapar, quan tu encara no havies nascut. Anem a veure si el trobem.

Només sortir de casa, es van trobar el Federico enfilat a un altre arbre i que cridava: —Doneu-me galetes, doneu-me galetes, doneu-me galetes! Vull xocolata, vull xocolata, vull xocolata!

LA XOCOLATA DEL LLORO

Un diari vell

Als quinze dies 
evites les passeres; 
als quinze anys 
mostres les petjades
de quimeres
ja oblidades. 

No recordes la nostàlgia
d'una infantesa gronxada
a la branca d'aquell arbre.
Fulla reencarnada
en una crónica
escrita de matinada.

Busca l'eternitat el teu autor. 
Mirall dels dies passats, 
has perdut ta lluentor, 
però ens recordes 
que res és fugaç 
ni caduca la tardor.

L'hemeroteca
és el teu celler
on maduren
els millors,
Suportant la vanitat
dels homes
I les misèries
 d'aquest món.

Vell diari
Que engrogueixes, 
Esdevindràs de nou marró.
No tornaràs a l'arbre
Ni recuperaras cap verdor.

Que ningú estripi ta maduresa,
No encenguis mai cap foc. 
El teu geni literari, 
Estimat i vell diari, 
Serà una eterna tardor.

Batman a Molins de Rei


 Que bé ens ho vam passar amb @elisendacarod, la Isabel de @carnisseriacaldavid i el Carles! @estapassanttv3 #molinsderei

LA LLUNA DE KIEV

Tu creus que la lluna
de Kiev
fa goig
com la lluna de Roma,
diries que és la mateixa
o una germana bessona?
«Quines coses tens, minyona!»,
es queixa la lluna,
«qualsevol diria
que sóc un barret
per a cadascuna!
De la volta del cel estant
ho il•lumino tot i tothom,
del Perú fins a l'Iran,
del riu Tíber al mar Mort
i als meus rajos no els cal
gota de passaport».

Gianni Rodari (1920-1980)
Mestre, escriptor, pedagog i periodista italià.

Traducció al català : Pau Vidal

L'art de respirar

Un altre dia vaig trobar en una altra llibreria de vell un llibre descosit i ratat de l'any 1922. Era el Hatha-Yoga, o els ensenyaments dels ioguis sobre la salut física i l'art de respirar, amb nombrosos exercicis, del iogui Rama-Charaka. La respiració, explicava l'autor, és l'activitat més important de l'home, ja que ens comuniquem amb el món exterior per aquesta via. Si deixem de respirar, morim. Així doncs, la salut, la força i la intel·ligència depenen de la qualitat de la respiració. Per desgràcia, la majoria dels humans, i sobretot a Occident —sosté Rama-Charaka—, respira molt malament, i és per això que hi ha tantes malalties, deformitats, neuliments i depressions.

Especialment, em va cridar l'atenció els exercicis per desenvolupar el poder creatiu, ja que aquest era el meu flac. «Ajaguts a terra o sobre un llit, relaxats, sense tesar cap múscul —aconsellava el iogui—, col·loqueu les mans sobre el flexe solar i respireu amb regularitat. Quan hàgiu agafat el ritme, desitgeu (expresseu aquesta voluntat dins vostre) que cada inspiració us aporti un sobrecreix de prana, és a dir, de força vital provinent d'una font còsmica, la remeti al sistema nerviós i l'acumuli al voltant del plexe solar. Amb cada inspiració heu de desitjar que la prana, és a dir, la força vital, s'escampi per tot el cos...» 


Ryszard Kapuscinski 

"Viatges amb Heròdot" 

La meva àvia explica

 que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres: Joan, ve'ls-hi al davant! Pere, ve'ls-hi al darrere! Josep, ...