EL CONILL RONDINAIRE

 Un conte que explico a casa


EL CONILL RONDINAIRE

Al bosc hi vivia un conill que es creia l'amo de tot. No deixava que ningú s'acostés al seu guaret. Si hi anaven uns nens a jugar, sortia a espantar-los perquè marxessin. Si hi anaven uns ocellets a picar quatre herbetes s'hi llançava a sobre. A les senyores que anaven a caminar les feia fora.

De mica en mica el bosc es va anar tornant un lloc desolat, més trist i avorrit. El conill veia que cada vegada hi havia menys gent per espantar, doncs tothom feia la volta per una altra banda.

Un dia el conill va veure com uns nens donaven una pinya a un esquirol. S'hi va acostar, però els nens van marxar quan van veure el conill.

Tampoc cap animal del bosc s'acostava a parlar amb ell. El mussol va dir-li:

—Ja ho veus el que passa, conill, quan tractes malament  als del teu entorn. Tothom fuig.

El conill no deia res, però se sentia sol. Finalment va demanar ajuda al mussol i a l'esquirol

-Tot depèn de tu, conill. Si tractes bé la gent que et ve a veure, ells també et tractaran bé

A partir d'aquell dia el conill va començar a mostrar-se més simpàtic. I el bosc va tornar recuperar6el seu ambient d'abans, el de sempre.

EL PEIX, EL CRANC I EL POP

 Un conte que explico a casa i que representem i ens intercanviem els personatges. 


Cada matí un peix petit anava a veure els seus amics del fons del mar. Aquell dia va saludar en primer al pop i va veure que estava molt enfadat i trist. El peixet va preguntar-li què li passava.

—Ja ho veus, peixet. Se m'ha fet un nus amb les vuit potes que tinc i no em puc bellugar. No puc desfer-los. Em pots ajudar? — Va dir el pop.

El peix va intentar desfer el nus, però no se'n va sortir. Va demanar ajuda al dofí, al cavallet de mar, fins i tot al tauró, que no tenia gaires amics i que feia por. Però cap d'ells trobava la manera de desfer aquells nusos.

Finalment, al peix se li va acudir anar a veure el cranc. El cranc sempre dormia i tenia fama de treballar més aviat poc. Però tenia unes pinces a les potes i potser ell podria aconseguir desfer els nusos.

Van haver de despertar el cranc. Va anar cap a la casa del pop i, amb molta traça i parsimònia, va poder desfer-los tots amb les pinces que té a les potes.

Tothom va felicitar-lo per la feina tan ben feta i ho van celebrar tots junts.

LA BRUIXA FILOMENA

Un dels contes preferits dels meus fills

LA BRUIXA FILOMENA

En una casa dalt de la muntanya hi vivia la bruixa Filomena. Un matí va anar al bosc amb el cistell a collir herbes, fruites i flors de tots colors i olors.

Un cop a casa va agafar l'olla més grossa que tenia, va omplir-la d'aigua i va posar-la al foc. Quan va arrencar el bull, va tirar-hi totes les herbes, flors i fruita que havia collit.

Al cap d'una estona va omplir-la amb tot de pedres de totes mides i colors.

Durant cinc minuts va recitar la seva recepta màgica: salim, salam, salum; salim, salam, salum; salim, salam, salum; salim, salam... I vinga remenar amb un cullerot de fusta. Un cop dites les paraules màgiques, va retirar l'olla del foc i la va tapar.

Quan es va refredar, va treure tota l'aigua i... Màgia!! Totes les pedres s'havien convertit en caramels! Tenien el gust de les herbes, fruites i flors que havia collit al bosc: mores, gerds, menta, nabius, espígol, cireres de pastor, groselles, etc.

I finalment, va repartir els caramels a totes les cases dels pobles del voltant.

La meva àvia explica

 que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres: Joan, ve'ls-hi al davant! Pere, ve'ls-hi al darrere! Josep, ...