Incerta glòria de Joan Sales.

De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por 

"... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida dolorosament aguda.. molt li serà perdonat a qui molt hagi estimat... És que no corria tanta pedanteria com ara...'

Jutjat de Pau

Hauria preferit fer la substitució de la Jutgessa de Pau de Molins de Rei, la sra Anna Ribas  en millors circumstàncies. Els jutjats de Pau estan presents en les localitats on no hi ha un jutjat de primera instància. Té competències en matèria civil, la més reconeguda és la celebració de casaments. 

La seva celebració dona força jurídica i projecció pública a l'amor entre els contraents i la voluntat d'establir la seva convivència. 

L'article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que

2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Un cretí

Hi ha cretins, i els cretins no s'estan d’opinar. Sovint la seva opinió hi compta, perquè un cretí no és mai un cretí a seques: és, a més de cretí, buròcrata, marquès, advocat, fabricant, poeta, diputat provincial o qualsevol  altra cosa important.

Joan Fuster (1922-1992)

Els cretins, a més, sempre són els altres

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins

L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton. No és d’estranyar que aquest ritme faci ballar qualsevol boomer en una boda a partir de la segona copa, perquè batega al mateix compàs que el cor. Una altra cosa és la lletra d’alguna cançó i la preocupació pot augmentar si tens fills amarats d’adolescència, amb el mòbil com a signe d’identitat i que cantussegen per casa mentre intentes explicar alguna cosa.

Una primera temptació serà culpar aquesta maleïda època, la indústria, les xarxes, etc. Uns culpables ben lluny del nostre abast, però que, si bades, es fan els amos de casa. Una altra temptació podria ser la clàssica censura: ser el policia que va irrompre al terrat dels Apple Corps durant el mític concert dels Beatles. Una altra reacció primària seria la del cap de vendes rondinaire que als anys 80 va retirar de la venda un disc de Loquillo y Los Trogloditas perquè hi havia una cançó que es deia “No bailes rock and roll en el Corte Inglés”. És com exigir el tancament de les franquícies de menjar ràpid perquè vols que els teus fills mengin saludable. No ens en sortirem amb aquestes solucions.

El pitjor càstig per a algunes lletres no seria una condemna merescuda contra la dignitat de la persona, sinó la nostra indiferència: zero descàrregues, zero euros. Un amic em comentava que, a més a més, plou sobre mullat. Aquestes lletres no són innòqües. Són un element més d’un còctel explosiu: sobreexposició a les xarxes, la pornografia, la violència contra les dones, un ambient nocturn enrarit, la facilitat per aconseguir drogues, els menors multireincidents, etc. Els pares tenim la percepció que no acabem de fiar-nos de l’ambient del carrer i que, en canvi, els nostres pares ho sabien fer? més bé, almenys en poblacions no gaire grans.

Hi ha vida més enllà dels productes culturals processats. Cada persona és una font de creació, sobretot quan no ens n’adonem, a través de l’exemple. Aquest amic m’explicava que ha decidit insinuar petjades que potser un dia esdevindran referents: va escriure a mà les postals de Nadal, deixa un programa de l’Auditori a prop d’on es guarda la xocolata, ha reduït els cops d’ull al mòbil, llegeix en veu alta algun text en format paper, s’ha adonat que anant a peu es parla més que si vas en cotxe, improvisa soparets, etc. Les receptes màgiques no existeixen i tots anem fent dos passos endavant i algun enrere. Hem de tirar del filó que som mediterranis i ser més una casa de colònies que no pas un hotel. Si l’ambient cultural familiar no el creem nosaltres, ens el crearan. A casa no som consumidors o súbdits: se’ns valora pel sol fet de ser qui som. Hi ha una xarxa i una indústria que permeten infinites descàrregues gratuïtes: es diu amor.

La capella de la Sagrada Família

 

Fa un mes vaig veure un senyor que portava la capelleta. Em va venir el record de casa els avis. Li vaig preguntar què calia fer per apuntar-s'hi, li vaig donar el telèfon i guaita, la tindrem a casa durant una setmana.

Parastas

Costumbre religiosa ortodoxa que consta en la celebración de una misa especial en recuerdo de la persona fallecida, a la que sigue un banquete de carácter ritual. En este caso, el parastas hubiera seguido a la exhumación del cadàver al cabo de siete años, siguiendo otra costumbre ortodoxa que, de acuerdo a un ritual religioso específico, prevé el lavado de los huesos con vino y una nueva inhumación del cuerpo.

 —Sí, -prosiguió Pirgu, amorteciendo aún más la voz y la mirada-, ¡qué hermoso será! Y yo llevaré tus condecoraciones en un comí hasta la sepultura. Y, al cabo de siete años, cuando te desentierren para el gran parastas, apuesto que te encontrarán igual de emperifollado, igual de tieso y peripuesto, sin ninguna caña, como un encurtido bañado en mercurio y alcohol, como un pimiento moruno escabechado.

 

Mateiu I. Caragiale 

Los depravados príncipes de la vieja corte

Parlar amb els morts

Ja fa 31 anys que va morir l'avi i el seu record suau m'acompanya. A tots quatre els tinc presents i a vegades els explico coses, no es tracta d'una bogeria no perillosa.