Democràcia de carnestoltes

Estar desocupat et permet donar voltes a un article tot llegint-lo del dret i del revés. És el que em passa aquest matí amb l'article de Xavier Roig.

No sé si és una transcripció d'una carta estiuenca o una ficció literària del propi autor. Tampoc sé si aquesta és la imatge que es té del país o el suposat amic d'en Roig és un indocumentat que recorre als tòpics.

Sigui com sigui, l'article és duríssim i potser cadascú té la fama que es mereix, oi?

5 comentaris:

a ha dit...

Brutal,l'article.V. també en aquest sentit el Miró d'avui,o d'ahir, titulat si fa no fa "de com es contesta a una que no surt al Vogue".Li he deixat un comentari que et repetiria ara.

. ha dit...

Home, Jesús, tingues compassió de nosaltres ;-) A veure si ara haurem de dir: No sé si quan el Jesús Cardona diu "No sé si és una transcripció d'una carta estiuenca o una ficció literària del propi autor" no sap o fingeix que no sap, etc.

Cadascú té la fama que es mereix o que li mereixen (vull dir que li magregen). Etc. un altre cop.

Jesús Cardona ha dit...

Bé, era per arrodonir el joc de ficcions.

C. ha dit...

He estat buscant Lloret per pàgines de turisme angleses i a tot arreu venen el viatge com "spanish fiesta!"...

C. ha dit...

He estat buscant Lloret per pàgines de turisme angleses i a tot arreu venen el viatge com "spanish fiesta!"...

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...