El respecte pel periodisme

A quarts de vuit del matí la senyora Maria escombra la vorera tot esperant que el seu fill obri el bar. Uns metres més enllà hi ha a terra un tros de La Vanguardia de dies passats. El recull, sembla que li treu algun rebrec i tot seguit el llença a la paperera sense cap delicadesa especial, però tampoc amb el menyspreu del qui recull una cosa que ja no serveix i que a més embruta i fa nosa. La fugacitat del temps.

3 comentaris:

C. ha dit...

Però tu has vist com tracten els llibres? Com no han de tractar així els diaris...I perquè ja no es porta embolicar-hi l'entrepà i ja no hi ha comunes, que si no...

Jesús Cardona ha dit...

A veure... no era una denúncia de com es tracta els diaris... el títol és equívoc. Mea culpa. Volia dir que el fet que un diari de dies passats ja no interessi és una mostra de pas del temps. Només era una constatació. Res més.

C. ha dit...

No, meva, que em va quedar massa contundent i mal explicat. Doncs sí, les notícies velles passen avall. A més, oblidem ràpid.

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...