La fi de la història

En Luis Felipe Madeira és a punt de ser fitxat per l'Inter de Milan just a la mateixa setmana en què el Comitè de Competició ha decidit que no tancarà el Camp Nou. El 23 de novembre de 2002 jugaven Barça i Madrid. Quan el xicot d'Alfama anava a treure un còrner caigueren a la vora seu telèfons mòbils, ampolles de whisky i el cap d'un porcell.

La fi de la història arriba quan el Barça és l'equip més fort del campionat, el Reial Madrid és una incògnita i el jugador portuguès encara el final de la seva carrera esportiva. Bon vent i barca nova.



Un post anterior sobre Portugal

Actualització de divendres, 5. A "Engrunes" es parla avui de marques.

6 comentaris:

Jesús Cardona ha dit...

Siemmens va perdre l'oportunitat de la seva vida per fer un spot històric: enmig de la histèria, en Figo podria haver agafat un telèfon Siemmens de la gespa i dir "Siemmens, l'únic telèfon mòbil amb el menú en català".

Anònim ha dit...

No hombre no..

el final de la historia coincide con el día en que me tiro al zorrón de tu puta madre

catalán de mierda, so forro!!!!!

a ver si dejas de escribir pelotudeces

Jesús Cardona ha dit...

..vaja... un altre que entra al ribot a insultar.

regit ha dit...

Aunque simpatice con el Real Madrid, Figo antes ha sido una marca que un buen jugador, la modestia nunca fue su fuerte.

Jesús Cardona ha dit...

Crec que tots els jugadors són una marca que ells han fabricat:

-Guardiola feia del català ideal

-Raúl representa els valors essencials del Madrid

-Quan França va guanyar el Mundial 98, Jospin va dir que Zidane, d'origen argelí, simbolitzava la integració.

-Ronaldinho i Beckham són homes-anunci

-etc.

Anònim ha dit...

Deixant de banda històries comercials, Figo va ser un bon jugador amb el Barça i ha estat un bon jugador amb el Real Madrid. Consider que la sanció econòmica imposada (4.000 euros) és ridícula, per sancionar així val més deixar-ho per pescrit.

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...