Martin Amis

Diumenge passat el magazine del "The Independent" publicava una entrevista a l'escriptor. Acaba de tornar de l'Uruguai, d'on prové la seva dona i on ha viscut els darrers dos anys. Amis té un aspecte saludable que és d'envejar, no només que als que voltegen la seixantena, si no també per als que som a la meitat.

Aquest senyor treballa molt. L'any passat publicà Koba el terrible i acaba de treure'n un altre: House of meetings. A l'entrevista admet que ha abandonat una novel.la, The Unknown Known, basada en una estrafolària frase de Donald Rumsfeld, el Secretari americà de defensa:

There are kown unknowns; there are things we know we know. We also know there are known unknowns; that is to say we know there some things we do not know. But there are also unknown unknowns 'the ones we don't knw we don't know. (Cita trobada al The politics companion, Robson books)

N'esta preparant una altra, que porta el títol de "la vídua embarassada". Diu que després d'una revolució no hi ha un naixement, hi ha una vídua en estat de bona (o mala) esperança. La imatge és brutal: la nova situació sempre és fruit del passat, hi ha alguna cosa que mor, però ningú sap com serà la nova situació. La novel.la serà auto biogràfica, però basada en el tema islàmic. La vídua prenyada és el feminisme en aquesta novel.la.

Comenta també la lluita contra el terror islàmic i, sobretot, l'horror: la victòria dels fonamentalistes comença quan mostrem el pànic occidental. Tenim por.

Demana que deixi d'usar el nom de 9/11. És un americanisme que vol dir 9 de novembre, no 11 de setembre. I Amis recorda el detall: el 9 de novembre fou quan va caure el mur de Berlin i , esclar, comprendran vostès, que no es tracta ben bé del mateix.

Està llegint un llibre de Vali Nasr,
The Shia revival. El gran poblema a l'orient mitjà serà la guerra entre xiites i sunnites

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc aixo del americanisme. Els americans posen el mes primer i el dia despres. Per una america 9/11 es el nou de setembre. ?

No m'havia adonat de la coincidencia... A veure quina es la primera conspiration theory que l'aprofita...

Jesús Cardona ha dit...

Amis es angles i per aixo diu que es un americanisme i potser ell prefereix la data anglesa i europea. Ell, en cap moment parla de la conspiracio, que es facil certament.

Anònim ha dit...

Jesús, el llibre d'Amis es titula Koba the Dread: Laughter and The Twenty Milion. N'hi ha una excel·lent traducció al castellà de Prometeo Moya a Anagrama (2004), amb el títol de Koba el Temible, la risa y los veinte millones, no "...el terrible". Em sembla que Amis jugava amb la referència subtil a Ivan el Terrible, i per això el matís donat amb 'dread', que no és ben bé "terrible", ¿no? Bé, en tot cas el títol en castellà és aquest, i és de lectura imprescindible si es vol tenir una idea de la realitat (no solament de la de l'URSS i del Gulag sinó de la realitat en general). Alegrem-nos que treballi tant i esperem amb candeletes les noves entregues (assajos o novel·les).

Ah (coi de joves!), Amis va néixer el 1949, o sigui que encara "no volteja" la seixantena. O sí... En fi, d'acord que es conserva bé, almenys :-).

Gràcies per la notícia de l'entrevista.

Anònim ha dit...

Sorry... El va publicar el 2002, no l'any passat.

Pedro ha dit...

A veure, Amics també ha publicat pel mig la novel.la "perro callejero" i la seva ópera prima és "experiencia", una mena d'autobiografia que no he tingut temps encara de llegir.

Teresa Amat ha dit...

Pedro, "Experiencia" no és la seva òpera prima, és del 2000. En efecte, és autobiogràfica i també imprescindible (entre altres coses, perquè explica la relació amb el seu pare, l'escriptor Kingsley Amis). Abans ja havia publicat les novel·les "El libro de Rachel" (1973), "Niños muertos", "Dinero" (1984), "Campos de Londres" (1989), "La flecha del tiempo", "La información" (1995), "Tren nocturno" (1997), les narracions excel·lents de "Mar gruesa" (1998) o els assajos "Visitando a Mrs Nabokov" i "La guerra contra el cliché" (2001). Poso els títols en castellà, tots publicats per Anagrama (els editors catalans es veu que no el consideren prou bo, atrafegats com estan publicant mediocritats diverses --també coses bones, esclar, i també publiquen mediocritats en castellà--). Les dates de publicació que poso són dels que tinc (i he llegit); els altres més o menys van en aquest ordre, i segur que m'en deixo algun. De qualsevol manera, Amis és imprescindible (perdó per repetir-me); és d'aquells pocs contemporanis clàssics que considero bàsics en bloc (tota l'obra) per anar pel món, com Philip Roth o Kundera. Enmig de tanta faramalla literària que hi ha, val la pena jugar sobre segur.
Ah, he trobat això, on diu que Cronenberg fa una pel·li de "Campos de Londres".

Jesús Cardona ha dit...

Tens rao, Teresa, la traduccio es "temible". Fou un lapsus, doncs Amis parlava de terror, etc, i goita, el terror es va colar al titol. Gracies per totes les apreciacions i la informacio completada. No se perque, vaig pensar que en diries alguna cosa, d'aquest post!

Pedro ha dit...

Gràcies Teresa, em basava en l'opinió d'Herralde.

La tertúlia d'avui dimecres del programa Bon dia i bona hora.

 Oriol Romeu, Pere Madorell, Jordi Turro, Toni Ramoneda i Joan Albert Fabra. Comentaris molt potents sobre la reforma del Passeig Pi i Marga...