Els amics em pregunten si trobo a faltar alguna cosa, si ja menjo bé, si em queixo del clima, si rebo atencions. En general m'hi he adaptat i no enyoro res en concret. Ves per on, aquesta nit passada he somniat que menjava una paperina de bunyols. Aquest matí a l'autobús, donava voltes a quan va ser l'última vegada i si en tornaré a menjar. Anit només n'estava a una agulla de distància. Somnis sucedanis i tafurs, punxadetes inesperades del meu altre cartutx nocturn, un boig encara poc conegut que s'esmuny dels savis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Camí de sirga
«La població havia viscut prop d'un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adquirit igual que una pell d'ombra;...
-
Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè... -
Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
-
La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan ac...
2 comentaris:
Jo quan tinc aquestes enyorances em poso a la cuina... i he provat de fer bunyols. No es gaire dificil. I ara que puc trobar pernil salat del bo...
Publica un comentari a l'entrada