La Lola del blog paraules m'havia convidat a una memé, un d'aquells qüestionaris que els blogaires es passen d'un a l'altre. Concretament la invitació en qüestió anima a develar algun fet de la privacitat del blogaire.
He trigat una mica a respondre. No només ha estat que el blog pateix una crisi d'actualització, sinó també perquè em costava trobar algun fet remarcable.
Eureka. Finalment ahir vaig sentir la crida. No fou una crida qualsevol. Vaig anar a veure una amiga que treballa d'artesana del vidre al poble espanyol. Tot i que em va indicar a on el taller està situat, m'hi vaig perdre. D'aquesta manera anava mirant les botigues i les espanyolades monumentals. En aquestes vaig passar davant d'uan fusteria. Hi havia una visita d'escola i el mestre de la canalla anava explicant alguns detalls de l'ofici de fuster. Em vaig quedar de pedra, o de fusta en aquest cas: A veure, nois -digué el mestre. -Algú sap on és el ribot?- Òbviament cap dels seus pupils va contestar. Per prudència i sentit del rídícul no vaig creure oportú aixecar el braç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Camí de sirga
«La població havia viscut prop d'un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adquirit igual que una pell d'ombra;...
-
Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè... -
Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
-
La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan ac...
1 comentari:
Aplaudiments. Ha costat però ha sortit molt fi. A veure si actualitzem una mica més, tant tu com jo.
Publica un comentari a l'entrada