Responsabilitats joioses

La reunió del patronat d'una fundació acaba abans de l'hora prevista. Un dels membres del patronat digué al seu veí de taula: -Aprofitaré aquests tres quarts d'hora per anar a veure la mare a la residència on ara viu. És a prop, li donaré una sorpresa. Es posarà molt contenta-. Qui així parlava és un important executiu, ben situat en el món empresarial. Prestigiat pel seu bon fer empresarial i pel seu fer personal. La mare, fins fa ben poc, vivia sola, on sempre ha viscut, la llar que va bastir amb el seu marit, la llar on els fills van créixer, l'acompanyaven unes cuidadores que es tornaven i tenien cura. darrerament ha anat perdent facultats acceleradament i els metges i la realitat quotidiana aconsellarenanar a la residència. Els fills dubtaren però, finalment, acceptaren el parer dels facultatius i la nova realitat que s'anava imposant. Des que es prengué la decisió, no sense dolor, tota la família ha procurat que l'àvia se senti acompanyada en aquest moment vital. Rep moltes visites dels fills, dels nets i dels besnets. Hi saben ser quan convé i, també, deixar-la en mans dels especialistes quan així ho requereixi la situació. «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis» (Sl 71,9).

Els fills tenim un deure especial d'agraïment cap aquells dels quals hem rebut el do de la vida, el do de la fe i tan d'amor i dedicació. També unes responsabilitats materials i morals davant les limitacions i les malalties, les lleus i les complexes o greus, sense negligir la resposta a les limitacions pròpies de la fragilitat de l’edat, la solitud del moment o l’angoixa que reclamen reconfort, pau i coratge per assumir la mateixa vellesa i el que comporta.

Fer de la tendresa un llenguatge agraït, que neixi de la gratuïtat. Gratuïtament ho vàrem rebre tot d’ells, gratuïtament els hi retornem el que està al nostre abast generós. Tot sota la llei de l’Amor, l’amor dels pares, l’amor del qui tot ho embolcalla. «Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena; com un infant a la falda de la mare, com un petit infant se sent la meva ànima» (Sl 131,2).

Enric Puig Jofra SJ

https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/11/231112FullDominical.pdf