Puyal, el comunicador

Avui he escoltat Puyal com va explicar el seu comiat de les transmissions del Barça. No és nostàlgia, és una lliçó magistral de comunicació i d'amor a l'ofici 

Ben mirat

 potser sí que caldria fer un pla d'aprofitament i conservació forestals que no pas uns jocs olímpics. La pregunta és com es fa això, tan fàcil de dir des del bar o des de casa, sense entendre-hi ni un borrall.

Però no pot ser que cada estiu desapareguin trossos d'espais naturals i els bombers s'hagin de jugar la vida per la  negligència dels particulars, els provocats o els que l'administració no cuida.

La tertúlia d'avui dimecres del programa Bon dia i bona hora.

 Oriol Romeu, Pere Madorell, Jordi Turro, Toni Ramoneda i Joan Albert Fabra. Comentaris molt potents sobre la reforma del Passeig Pi i Margall. Urbanisme, mobilitat i comerç. M'han agradat molt totes les intervencions.

La mobilitat és el gran debat a Molins de Rei. Fascinant. Combinar la qualitat de vida, la circumval·lació dels vehicles, l'accés a la Vila, la vianantització del centre, l'aparcament, el trànsit caòtic, la continuïtat de Molins de Rei Centre de Comerç. 

Us passo l'enllaç a la tertúlia. Acabo d'escoltar la tertúlia d'avui dimecres del programa Bon dia i bona hora. Oriol Romeu, Pere Madorell, Jordi Turro, Toni Ramoneda i Joan Albert Fabra. Comentaris molt potents sobre la reforma del Passeig Pi i Margall. Urbanisme, mobilitat i comerç. Us poso l'enllaç a la tertúlia 

https://www.radiomolinsderei.cat/embed/podcast?id=radiomolinsderei_podcast_23199&mid=radiomolinsderei_podcast_23199_podcastmarker_8

Chesterton. "la taberna errante"

Avui als "Àpats amb història" de #radiomolinsderei hem parlat de l'huracà G. K. Chesterton. El príncep de la paradoxa, el polemista infatigable, autor d'obres de teatre, novel·les, assajos. 1,93 d'alçada i 140 kg de pes. A "La taberna errante" descriu un món on els pubs són proscrits en nom de la salut pública. Sona el tema.

Showroom de moda a l'aire lliure

Col·laboració entre comerços de sectors diferents.

Avui Verdpoma Molins, comerç de moda de dona, i Pastisseria cardona hem organitzat un #showroom en directe.

A més a més, durant aquesta setmana farem un 15% de descompte als clients de l'altra botiga que vinguin a comprar a casa nostra.

#molinsderei #comerç

Parlo amb una noia de Venezuela

que ha acabat un postgrau de farmàcia a Barcelona. Ha vingut a Molins de Rei a veure uns amics. Encara no pot tornar al seu país perquè l'aeroport de Caracas està tancat per la pandèmia. Viatjar fins a Colòmbia no és factible perquè hauria de creuar la frontera a peu.

Li comento per què no es queda a viure aquí. Diu que al seu país hi tindrà feina i la família. No li agrada la vida d'aquí. Li faig alguna pregunta sobre la situació al seu país. Considera que Venezuela és el tercer món amb un gran potencial, Barcelona el primer món, segons ella, ben corcat. 

Aquí hablan mucho del tercer mundo y hay cosas que pasan aquí que allí no pasan  Los valores de sociedad para empezar Aquí la gente mayor estorba en casa y la mandan a los ancianatos.  Los jóvenes no respetan ni quieren estudiar. La gente se droga en la calle sin corte ninguno. Ésa es la generación de relevo. En mi país la gente trabaja y estudia y con mucho sacrificio de saca una carrera y hasta dos. Eso está inculcado desde la niñez. En el tiempo que llevo aquí muchos no han terminado ni la ESO. Yo estudié lo que me gustó y trabajo en mi profesión Aquí la juventud no tiene inquietud. Le preguntas y no saben lo que quieren en la vida, sólo trabajar de lo que sea y vivir de cachondeo. Pregúntale a un chico camarero que quiere ser Pues no lo sabe  Y lo sacas de allí y no sabe hacer otra cosa ¿Qué pasa con esa juventud? Se quedarán estancados y cuando despierten ya tendrán 50 años y no encontrarán trabajo.  Sal a las calles y mira qué hace la gente joven. Los que están en paro no hacen nada,  sólo pasear y perder el tiempo Muy pocos buscan de hacer algo productivo.

 

Malgrat que noto que li faig fer tard, miro d'allargar la conversa.

En Venezuela la gente se ha buscado la forma de salir de la situación de diferentes formas. Muchos emigrando, otros siguen trabajando y apostando por el pais. 

Marxa amb el parell de coses que ha agafat per portar a la visita. I ves, porto la tarda donant voltes a tot el que ha dit, malgrat les generalitzacions i l'esmena a la totalitat.

Origen dels bunyols de Quaresma

Les diades pastisseres catalanes han anat conformant un calendari bastit a base dels segles: un patrimoni cultural singular al món, fet i preservat tant a les cases particulars com als obradors de pastisseria. El calendari pastisser té un ritme insubstituïble i ha anat resistint el pas del temps gràcies a la voluntat de ser de les generacions anteriors i de les actuals d’aquest tros de món. Cap altre país ha sabut trobar un postre dolç per a cada festa: sant Joan, Tots Sants, la Pasqua, sant Antoni i d’altres que s’han anat quedant pel camí.

Ara som al temps de la Quaresma i els bunyols en són la rebosteria distintiva. Tenen una prestància austera i probablement van sorgir de la necessitat popular d’harmonitzar els dejunis. El bunyol no té el fast del tortell que convida a fer colla  ni tampoc  l'exuberància de la mona de Pasqua. És un contrafort secular sense ornaments, pensat per a ser menjat individualment en aquesta època de l’any. Tradicionalment se’n comencen a fer el Dimecres de Cendra i se’n couen cada dimecres i divendres de Quaresma fins Divendres Sant.

Els bunyols procedeixen dels nostres monestirs del Rosselló i de l’Empordà. Des d’allí  van baixar als obradors dels artesans medievals, van entrar a les cases  i es van  popularitzar ràpidament. Actualment trobem bunyols arreu dels Països Catalans. Segons on anem, trobarem bunyols plans, amb forma d’orelleta o rodons. Al País Valencià fan els de vent i els de carbassa. De sempre, a Barcelona els han farcit de crema per la proximitat amb la diada de sant Josep. En canvi, els de l’Empordà, que allà en diuen brunyols,  s’han imposat arreu del país: porten un forat al mig i estan fets amb matafaluga.

#bunyols #Quaresma #molinsderei @pastisseria_cardona #pastisseria

Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski

Aquest dimarts a Ràdio Molins, a les 11, a l'espai "Àpats amb història", hem explicat el primer viatge a l'estranger del periodista polonès Ryszard Kapuscinski. El 1956 va fer escala a Roma. "Per primer cop en la vida veia una ciutat il·luminada. Les que havia conegut aclaparaven amb la seva foscor. No hi lluïa l'aparador de cap botiga..."

Aquí teniu l'enllaç al programa:

https://www.radiomolinsderei.cat/embed/podcast?id=radiomolinsderei_podcast_23086&mid=radiomolinsderei_podcast_23086_podcastmarker_10

 #molinsderei #radiomolinsderei #llibertat #literatura #periodisme

Però la muralla no és només una defensa

perquè si bé és veritat que ens protegeix del que ve de fora, també ens permet de controlar el que hi passa a dins. Totes les muralles tenen escletxes, portes i poternes. N'hi ha prou de vigilar-les per controlar i interrogar els que hi entren i en surten, per comprovar la validesa dels seus passis, per apuntar-ne els noms, recordar-ne els rostres, observar-ne i enregistrar-ne el comportament. Així doncs, una muralla és alhora un escut i una ratera, un baluard i una gàbia.

Ryszard Kapuscinski

"Viatges amb Heròdot"

Anagrama- Empúries

No cal reconstruir Catalunya

En aquest primer any de pandèmia la base de país ha funcionat. La família ha estat la principal oenagé, com sempre. Les pimes han resistit per sobre del que cadascuna d'elles podia preveure. Caritas i Creu Roja. Els Ajuntaments. Mercabarna i la logística han garantit l'abastiment. 

Qué ha fallat? El govern 

La primera vegada que em vaig enamorar

 ho vaig explicar a tothom.

Al cap de dos dies ho sabia tot el poble.  A la tarda vam coincidir a la rebotiga dels pares d'un amic i vaig amagar me, vermell com un tomàquet.

La malaltia se l'ha emportada. Al cel ens poguem trobar 

Festina lente

 

Hi ha persones

 Que no caben en una pàtria. O falta espai o sobra terra 

És lícit

que tota minoria exageri. Ara, quan ho fa el govern, és un abús de poder 

Aquesta nit he donat un cop d'ull

als meus papers. Alguns han servit per a encendre el foc; d'altres, els ha fets malbé l'infant. Aquesta mena de censura em plau perquè mostra la indiferència del món natural per les construccions de l'art".

 Lawrence Durrell, 

Quartet d'Alexandria

El petricor és

la olor de la pluja quan arriba al terra. Avui hi ha hagut petricor, una paraula bellíssima

Una senyora de Galícia

 m'ha dit que quan Déu va crear el món, el seté dia va descansar i va posar la seva má sobre Galícia i cada dit va esdevenir una ria.

Jo penso que Déu és forner, va començar a fer el món de nit. Galicia va ser la primera fornada.  Finisterre és un mite mal explicat

Li ha encantat. 

"Les receptes del Motel Empordà"

Heus aquí una altra joia, "Les receptes del Motel Empordà" de Jaume Subirós, Edicions La Magrana del 1992
Amb els amics Carles Joan Pi i Oriol Romeu mirant de posar-hi sentit i criteri. Els platillos de Josep Pla són un bon punt de partida.

Segons en carles Joan, una pastisseria és bàsicament un espai de conversa i plaer. acabem la trobada amb una lapidària d'en Carles: "Ja ningú llegeix Montaigne".

Nunca se saVe”, una mirada a l’arxiu familiar

 “Quan miro una fotografia, l’observo amb la lupa, hi ha alguna cosa que se’m mou en l’interior. És un acte físic, que desencadena un seguit d’emocions. És una cosa adrenalínica.”

Patricia Buckley Martín (Madrid, 1974) és neta del corresponsal de guerra anglès Henry Buckley, que va documentar junt amb Robert Capa i Ernest Hemingway els fets més rellevants de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Fa 18 anys que la Patricia, per un fet casual, va descobrir en el despatx de la casa familiar de Sitges uns dos mil documents inèdits que daten del 1822 en endavant, de la vida del seu avi i la seva àvia (Buckley-Planas) i des d’aquell dia no ha parat en l’intent de posar-hi ordre. ¿Com és afrontar la descoberta d’un armari ple de capses i àlbum de fotografies i de documents d’una història no viscuda, però tantes vegades sentida dins les parets de la casa familiar? ¿Per on començar, quan apareix el desig i alhora el vertigen d’endreçar, identificar i construir amb els teus propis sentits aquell relat?

https://www.nuvol.com/art/nunca-se-save-mirada-endins-a-un-arxiu-familiar-148514

Martí Monterde: "De la merda surt el veritable sentit de la història"

 Martí Monterde: "De la merda surt el veritable sentit de la història" (nuvol.com)

A Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa, acabat de publicar per Lleonard Muntaner Editor, Martí Monterde rellegeix l’obra del gran escriptor, no pas per esmenar-lo, sinó per explicar la importància de llegir-ne tota l’obra, incloses les parts incòmodes. Quedem a la cafeteria de l’Estació de França per parlar de Zweig, la importància espiritual i revolucionària dels cafès, i per què la literatura catalana depèn dels trens que la comuniquen amb Europa.

 A finals del XIX començaments del XX, en un cafè de Viena es podia llegir tota la premsa europea. La joventut de Viena d’aquesta època són Zweig, Joseph Roth, Robert Musil, Karl Kraus, Peter Altenberg… el bo i millor de la literatura del moment i, a sobre, la gent més ben informada d’Europa. Com és possible que Zweig necessités fer unes memòries plenes de desinformació? Perquè és volia fer perdonar, o oblidar, el que va escriure els primers dies de la Primera Guerra Mundial.