Reivindicació de Luján

Als senyors de Rodamots se'ls hauria de dedicar un carrer a cada poble. El newletter d'avui fa referència a un article d'Eva Piquer sobre la biografia de Néstor Luján escrita per Agustí Pons. Fins avui no n'havia tingut notícia tant de l'article com de la biofrafia. Diu l'article d'Eva Piquer:

Si Luján es declara aferrissadament periodista, no tinc per què dubtar-ne. Potser sí que per dins estava frustrat, però no ho diu mai". En paraules del biògraf, "les elits de la professió periodística no han fet res pel Nèstor per sectarisme ideològic". "Se l'ha menystingut -afegeix- perquè no pertanyia a cap de les tres famílies intel·lectuals d'aquest país: no era franquista, ni catalanista resistencial, ni de les esquerres espanyolistes".
.

1 comentari:

a ha dit...

És cert, no se m'havia acudit. De Lujan està bé "El túnel dels anys quaranta", un llibre de records útil per a qui li interessi l'època. Té un estil molt natural, desprovist de pretensions. És de claredat planiana però sense la punta de lucidesa i mala llet ocasionals de l'empordanès. És un estil amable, fa pensar en una persona bàsicament amable, diluint-se en un entorn de grans personatges (Pla,Sagarra).

Si sou servits

Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...