Cultura de franc?

Un músic el nom del qual no vull recordar, conegut i afamat -potser passa fam-, va anar la setmana passada a la presentació d'un llibre que a la vegada és un producte cultural molt ben fet. A aquest senyor que viu, treballa i canta a Catalunya li vaig sentir dir fa poc que la cultura hauria de ser gratuïta. La meva malfiança cap a les coses gratuïtes és total. En primer lloc, perquè en aquest món no hi ha res de franc i encara menys la cultura. I després, perquè les coses que s'ha previst regalar, en general, estan mal fetes. I aquest no era el cas.

Doncs bé, el nostre protagonista era conscient que l'assistia el dret a exercir el seu concepte particular de cultura. Com que no sé quins efectes té la fama -ni la fam- quan assiteixes a un acte públic, aquest quixotesc cantaire va atançar-se al punt de venda del llibre i va deixar anar un subtil i encisador que el regaleu el llibre? Au, noi, que els regales tu els CD i les entrades als concerts?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara mateix, al llegir aquest escrit, m'han assaltat els dubtes. Potser diré tonteries, no sé, però allà vaig: qué entén cadsacú sobre el concepte de cultura? potser el cantant aquest deia lo de la gratuitat del llibre perquè entén que els llibres tenen molt més continguts culturals que la seva música, i perquè potser creu que la música només altera o mou les emocions i com que és més per a disfrute personal...... doncs s´ha de pagar. Creus que hi ha diferència entre la cultura que et pot aportar un llibre i el que et pot aportar una cançó? Ja sé que lo primer que és dirà es que depén del tipus de llibre i del tipus de cançó, però, jo pregunto a trets generals. És a dir, hi ha formes d'entendre la cultura? que abarca esta gran paraula? la cultura és tot?

Jesús Cardona ha dit...

Uff, què i què és no és cultura? Qui ho sap això? M'has posat en un compromís, noi! Jo no tinc cap barem i no sé donar una definició. Potser tu ja ho has dit, cultura és tot. I a partir d'aquí ja hi entra el refinament particular, la capacitat de l'autor i els gustos de cadascú. Potser sí que la cultura està mitificada.

Si sou servits

Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...