El debat esta servit

Fa anys l'equip de futbol de Cadis tenia un jugador que es deia Cabrera. Els aficionats, cansats de la seva manca de punteria, van dedicar-li una chirigota que deia ay, Cabrera que las tiras todas pa' fuera.

Avui he llegit, per mitja de Barcepundit, un article de Marius Carol sobre els plans del ministre Caldera per reduir els horaris de dinar: els que s'entaulen dues o mes hores i que treballen per la tarda, s'enten. El ministre te rao. Hi ha gent que voldria arribar aviat a casa i, en canvi, te tres hores per dinar quan podria plegar a dos quarts de sis, una hora dignissima.

L'interessant del debat no es la confrontacio d'una suposada cultura mediterranea amb la dels paisos on diuen que la gent es neta i noble, culta, etc; sino la situacio tediosa d'aquells que estiren el dinar tant com poden per arribar a casa com mes tard millor. N'hi ha que diuen que, entre plat i plat, tenen reunions de feina. Reunions de tres hores? Quines reunions tan poc planificades, oi? Aquest era l'objecte de l'article de dimecres passat, em sembla, de Quim Monzo.

Deia en Joan Capri que mengem massa. Aviat sortiran, suposo, els restauradors o el gremi de les cases de barrets a dir que el govern els perjudica. Ay, Caldera, que las tiras todas pa' fuera...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si, conec uns quants homes que miren d'allargar tant com poden la tornada a casa. Es troben el sopar fet i a taula, els nens banyats...I ells, digníssims, a la feina allargant els horaris, davant de l'ordinador fent com si treballessin molt.

Aqui qui plega més tard passa per més treballador. Per mi, o són uns ineficients i no s'organitzen la feina, per tant són altament improductius, o haurien de buscar una feina que no els fes anar tant de bòlit.

Després tothom va a dormir a tres quarts de quinze, inclosos els nens, per culpa d'aquests horaris tan irracionals. L'horari anglosaxó de 8:30 a 4.30 o de 9 a 5, aquest sí que està fet amb el cap!

Mary Lee

miquel ha dit...

Amb el teu permís, dissenteixo de la dèria de la uniformitat i de la publicació de lleis, lleietes, aticulacions i altres misèries fetes més amb els peus que amb el cap i de la necessitat constant d'esmentar altres països "civilitzats" com a autoritats. Pregunta als funcionaris masculins i femenins la gràcia que els fa la iniciativa de Caldera (que només afectarà part de l'administració pública a partir del mes de febrer). L'article de Monzó el vaig trobar fluixet, fluixet... mira que agafar com un dels possibles models Itàlia... Més flexibilitat i reducció d'horaris per dalt i per baix i els problemes familiars que intenti resoldre'ls la família i no un estat que tothom critica però que molts invoquen i a qui dmanen ajuda en darrer terme.

Jesús Cardona ha dit...

Es veritat que ens omplim la boca de paraules contra l'estat i, quan ens conve, demanem que actui. El millor seria que els empresaris i els treballadors pactessin. Amb tot, tambe crec que el govern te alguna cosa a fer-hi. Desconec tanmateix quines son les objeccions dels funcionaris.

D'Italia no en puc parlar, nomes hi he estat de vacances (per tant, la pitjor manera de coneixer un pais :-) ).

Hi ha altres temes, com el de l'eficiencia del qual no se'n diu res. Vull dir si s'aprofita el temps mentre es treballa.

Incerta glòria de Joan Sales.

De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por  "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...