Des de dilluns torno a ser a Anglaterra. Arribat a Londres, agafo el tren cap a Exeter. Pel camí, la Jayne m'envia un missatge en què m'avisa que el temps ha canviat i que tingui la bufanda a punt.
Aquest mateix dilluns començà a aplicar-se una directiva europea sobre els envasos que contenen líquids a l'equipatge de mà. En Pla explica a "El viatge s'acaba" que el 1954 podia beure un whisky a l'avió durant el trajecte cap a Cuba.
Els companys de feina em pregunten com han anat aquests dies a casa. A casa? En el meu cas, "casa" és el lloc de repòs de les tribulacions mundanes. La setmana passada tot era trasbals: "i vosaltres com ho veieu, perquè jo, etc", " no, si el poble tampoc va gens bé", "saps qui es presenta pels socialistes a les municipals?", "cada dia estic més fart de fer cues", "això de la Renfe no té perdó", "Diuen que es presenten dues llistes d'independents amb aquell i aquell", "Que t'hi penses estar gaire més allà?", "i no t'enyores?". Efectivament, torno a ser a casa.
Aquest mateix dilluns començà a aplicar-se una directiva europea sobre els envasos que contenen líquids a l'equipatge de mà. En Pla explica a "El viatge s'acaba" que el 1954 podia beure un whisky a l'avió durant el trajecte cap a Cuba.
Els companys de feina em pregunten com han anat aquests dies a casa. A casa? En el meu cas, "casa" és el lloc de repòs de les tribulacions mundanes. La setmana passada tot era trasbals: "i vosaltres com ho veieu, perquè jo, etc", " no, si el poble tampoc va gens bé", "saps qui es presenta pels socialistes a les municipals?", "cada dia estic més fart de fer cues", "això de la Renfe no té perdó", "Diuen que es presenten dues llistes d'independents amb aquell i aquell", "Que t'hi penses estar gaire més allà?", "i no t'enyores?". Efectivament, torno a ser a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada