Quan vaig obrir el blog tenia la intenció d'escriure-hi quasi bé cada dia. Al principi vaig seguir el propòsit. No tanco el blog definitivament, sempre hi haurà alguna cosa que em farà gràcia dir. A partir d'ara, però, escriuré un cop a la setmana. Així, cada dijous penjaré un post.

Fa un temps vaig comentar a un amic que segueixo un dietari. Aquestes anotacions són una mena d'inventari del que m'ha passat durant el dia i de la gent que m'he trobat. Va preguntar-me per què no les publicava en comptes de buscar els tres peus al gat a alguna notícia. Sóc pudorós i, malgrat que hi ha coses que a algú li interessaria llegir, no vull fer-me mala sang. Dir que aquells del govern son uns rucs no compromet massa, per no dir gens. Els posts realistes, en canvi, encara que parlis del got d'aigua que hi ha sobre la taula, comporten un cert compromís. D'altra banda, els posts d'imaginacio porten massa feina.

Hi fa molt que m'agrada la tranquil·litat i ja en tinc prou amb el tragí quotidià. Mai he tingut pensaments seriosos de guanyar-me la vida escrivint amb l'excepció d'algun so de flabiols periodístics. Quan llegeixo els que en saben i parlen de les suors d'escriure -porto una temporada ben enganxat a Sándor Márai- veig de seguida que jo no sóc d'eixe món i si en volgués ser hauria de renunciar a tantes coses a les quals no hi estic disposat. Márai explica molt bé en què consisteix l'ofici d'escriure. En el meu cas, no cal vantar-se de res, malgrat aquesta mania de donar importància a coses que no la tenen, com ara aquesta.

Ara bé, per passar l'estona i fer posts de diumenge a la tarda, amb això sí que m'hi veig amb cor. No costa tant si agrada. Això és el que faré.

4 comentaris:

Pedro ha dit...

et refereixes a la cronica del fred suposo quan parles d'Hongria. Ara m'ho repassaré, però el cert és que l'opinió que et pugui donar serà basada només en aquest llibre , no en sé més detalls del conflicte. Si el comentari va amb segones i és per fer-me reflexionar ara em miraré la p.45, no recordo el conflicte exactament. Ara, flipo com et mantens al dia vivint tan lluny. chapeuau.

Jesús Cardona ha dit...

Per als lectors del comentari d'en Pedro: n'he escrit un al seu blog sobre una referència al llibre d'en Llibert Ferri, "memòria del fred", Ed. Empúries.

No, el comentari, no va amb segones cap a tu. Simplement, Ferri es troba a Transsilvània on hi ha una minoria hongaresa i hi ha un conflicte lingüístic entre l'hongarès i el romanès. El periodista parla amb dues professores dels dos idiomes i tracta la qüestió del català i l'espanyol. Fa unes equiparacions dels dos casos. Bé, em van sobtar les reflexions de Ferri, fent d'home bo, posant pau entre les dues mestres i dient que a catalunya hi ha una situació similar i que vivim exemplarment, feliços i sense cap problema.

El novembre passat era a catalunya i vaig comprar el llibre perquè a Anglaterra m'he trobat gent de l'Europa central i volia saber alguna cosa més sobre els esdeveniments des de la caiguda del comunisme. I a més surten uns personatges coneguts: alguns companys de Litvinenko i l'ex cap de la KGB a Berlin la nit que queia el mur, el senyor Putin.

Pedro ha dit...

Gràcies per l'aclaració Jesús, efectivament entena que no anava amb segones cap a mi sinó cap a en Ferri, que no té una visió clara del problema català o no la vol deixar entreveure. Ahir em vagi rellegir les pàgines i després ho comentaré. gràcies.

Anònim ha dit...

Be, espero que no deixis de posar un petit post cada dijous. Que passem l'estona escrivint i llegint...

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...