És possible que l'avortament sigui tractat a la propera campanya electoral espanyola. Alguns sectors del PSOE volen canviar el marc legal. El PP s'hi oposarà tot i que va tenir 8 anys per derogar la llei si és que realment hi estan en contra.
Alguns prefereixen dir-ne interrupció de l'embaràs quan tothom sap que un cop fet l'avortament no és possible tornar-lo a posar en marxa. Aquest eufemisme -interrupció, com si fos un aparell elèctric- ja denota el propòsit tan allunyat de la vida humana.
Quasi tots els avortaments són per causes anomenades socials, quasi cap per agressió sexual, perill per a la vida de la mare o impossibilitat d'un desenvolupament satisfactori del nadó. Aquestes tres són causes raonables. Però no és el cas.
L'any passat es compliren els 40 anys de l'entrada en vigor de la llei al Regne Unit. El seu principal ponent, el liberal David Steel, va lamentar que l'esperit de la llei s'havia desvirtuat. Actualment la legislació ja no serveix per a aquests supòsits, sinó com a una posterior mesura de contracepció.
No és possible que la llei pressuposi tots els casos, la realitat sempre és tot una altra. Per tant, per a mi no és tant important debatre la seva ampliació, reforma o derogació, si no entendre per què s'aborta. I aquí cadascú te els seus motius que sóc incapaç de jutjar.
La meva posició no és neutral, estic en contra de l'avortament i em sobta l'anomenat consens social amb les discussions ecològiques i el canvi climàtic, el fumar en llocs públics, la qualitat dels aliments, la velocitat a la carretera, els drets dels animals i encara més la violència domèstica, i la bona salut que frueix el pensament avortista.
Alguns prefereixen dir-ne interrupció de l'embaràs quan tothom sap que un cop fet l'avortament no és possible tornar-lo a posar en marxa. Aquest eufemisme -interrupció, com si fos un aparell elèctric- ja denota el propòsit tan allunyat de la vida humana.
Quasi tots els avortaments són per causes anomenades socials, quasi cap per agressió sexual, perill per a la vida de la mare o impossibilitat d'un desenvolupament satisfactori del nadó. Aquestes tres són causes raonables. Però no és el cas.
L'any passat es compliren els 40 anys de l'entrada en vigor de la llei al Regne Unit. El seu principal ponent, el liberal David Steel, va lamentar que l'esperit de la llei s'havia desvirtuat. Actualment la legislació ja no serveix per a aquests supòsits, sinó com a una posterior mesura de contracepció.
No és possible que la llei pressuposi tots els casos, la realitat sempre és tot una altra. Per tant, per a mi no és tant important debatre la seva ampliació, reforma o derogació, si no entendre per què s'aborta. I aquí cadascú te els seus motius que sóc incapaç de jutjar.
La meva posició no és neutral, estic en contra de l'avortament i em sobta l'anomenat consens social amb les discussions ecològiques i el canvi climàtic, el fumar en llocs públics, la qualitat dels aliments, la velocitat a la carretera, els drets dels animals i encara més la violència domèstica, i la bona salut que frueix el pensament avortista.
6 comentaris:
Ah, però tu tens úter?
Sigui com sigui, no conec cap legislació (potser la xinesa) que obligui a avortar a ningú.
Subal, benvolgut retrobat Subal, vols dir que només poden parlar de l'avortament les dones?
Oi tant! Bé que t'he comentat aquest post.
Mira, jo només faig que observar les terribles contradiccions que teniu els liberals respecte a temes que importen només a la dona prenyada que vol avortar, i al seu company, si un cas. Està bé que estiguis radicalment en contra de donar la llibertat de decidir a la dona prenyada, condemnar-la a obeir els teus dogmes morals judeo-cristians. I repeteixo. Ningú li està fotent una pistola al pit a cap dona de bé i missa de dotze per a que avorti. Oi?
Al post hi ha un subjecte, per a mi el més important, al qual sembla que et passa desapercebut: el que ha de néixer i ves per on és el més dèbil. Ningú et dirà que li hauria agradat ser víctima d'un abort. En tot cas, que se suicidi quan vulgui i pugui decidir per ell.
Al que ha de néixer no li vinguis amb sermons anticlericals o clericals o de dretes o de progres o de liberals o de l'etiqueta que et faci més patxoca.
Això que dius, "Ningú et dirà que li hauria agradat ser víctima d'un abort", és una cosa tirant a absurda... no creus?
Tanmateix, si estem en contra de la mort d'innocents (i aquí hauríem de discutir fins a quin punt un no nat pot ser considerat una persona), també hauriem d'estar en contra de totes les guerres, oi? I vostè, què opina de les guerres en general? Ho veu, que tot pegat no lliga? I no em digui que és un tema aliè a les ideologies i les religions. A un nen del país que sigui que mor en un conflicte bèlic també se li enfot si la bata que el destrossa és gringa, iraquiana, d'al Qaueda...
Es clar que em revolta la mort de qualsevol innocent allà on sigui, pero ves, dóna el cas que aquesta civilització judeocristiana que no t'acaba de fer el pes és la millor manera per combinarr llibertat, seguretat, pietat, perdó i consciència.
Publica un comentari a l'entrada