Doncs sí, en defensa de Jiménez Losantos

Sembla que la propera temporada Federico Jiménez Losantos no dirigirà el programa matinal de la COPE.

Els bisbes espanyols ho han fet d'una manera indigna davant d'un locutor que ha donat un lideratge a ses eminències que mai havien somniat. Si creuen que aquest senyor ja no pot fer el programa, que li diguin a la cara i el facin fora. Oriol Domingo ho explica molt bé al seu blog de La Vanguardia. Però han actuat com aquells directors d'un mitjà que volen i dolen, que es moren de ganes d'engegar l'enfant terrible de la casa, però tenen por de la reacció i acaben donant-li un programa secundari. Si fa o no fa, els bisbes espanyols han actuat com els de Catalunya Ràdio amb en Bassas.

D'altra banda, mai no he entès aquesta morbositat catalana d'escoltar el Jiménez Losantos o llegir El Mundo per allò què diuen. És el mateix cas del Pere Escobar i el Pitxi Alonso que estan tot el partit parlant de la pressió mediàtica que fan els diaris espanyols de Madrid. En definitiva, pur provincianisme que evidencia la baixa audiència, en aquest cas, de Ràdio Estel.

10 comentaris:

Efrem ha dit...

La morbositat catalana que no entens, te la explico segons el meu punt de vista. És la mateixa morbositat innata de l'ésser humà de voler saber què en pensen els altres d'un mateix, perquè d'això en dependrà que les accions siguin correspostes amb les reaccions adequades i esperades; de conèixer què en pensa l'altre ja d'abans de dir-li res. Jo ho veig així...

D'altra banda, crec que en Losantos és un dels pallassos més entranyables que tenim la sort de poder gaudir-ne, espero que no es rendeixi.

Jesús Cardona ha dit...

Efrem, una cosa és la morbositat entre els francesos i els anglesos, per exemple o la de mirar què fa el veí de sota casa. Tan humana com vulguis. L'altra és la morbositat provinciana de sentir-se colonitzat.

Jordi ha dit...

Honestament, Jesús penso que aquesta morbositat s'entèn llegint Girard i pensant la seva noció de desig mimètic

Jesús Cardona ha dit...

Jordi! gràcies per la teva honestedat i per la recomanació. No en sé pas res d'en Girard

rA ha dit...

Jo ja fa anys que no tinc ni l'oportunitat d'escoltar-lo; pero del que recordo, no m'inspira a defensar-lo. Ni tan sols per fastidiar els bisbes.

El tio Mel ha dit...

No entre en anàlisis més profundes del tema, però el que tinc més clar que l'aigua és que el meu nivell de secreció de bilis disminuirà enormement.

Dessmond ha dit...

Jesús,
Jo tampoc entenc, ni per morbosistat, que puguis ser català i escoltar aquest defenestrat i patètic Losantos. No és morbosistat. És principi d'Alzehimer nacional.

Jesús Cardona ha dit...

Dessmond, ja saps que he estat uns anys fora i, per tant, no el podia escoltar i tampoc el seguia per internet.

Estic d'acord amb això de l'Alzehimer nacional, precisament és el que denunciava, amb altres paraules: escoltar-lo és provincianisme. És com els anys del "butanito", que tenia unes audiències de récord a Catalunya. Potser no m'he explicat prou bé o no m'has entès.

El que denunciava és que ara els bisbes no es poden queixar, ja sabien a qui fitxaven. Si el volen fer fora, que el facin fora, però que no tirin la pedra i amaguin la mà donant-li un programa secundari.

Sobre en Jiménez. Sempre he pensat que provocar no és tan fàcil, ser líder tampoc ho és. I ell ho ha aconseguit.

Dessmond ha dit...

Jesús,
Estem d'acord. Ens hem entés. Jo només he volgut remarcar part del teu post.

Criteri ha dit...

Jo no defenso tan al Losantos com el dret a expresar-se -em refereixo als intents de tancar la Cope-. Puritat democràtica. En aquesta línea "d'incorrecció" curiosament acabo de penjar un post parlant bé de la tele del franquisme. Més que la morbositat el que m'emprenya de massa catalans és el masoquisme nacional.

Això és un escrit meu a 20 minutos d'aleshores.

"Censuro com qui més el tracte que dóna J. L. Losantos a la informació de Catalunya (altra cosa és si es pot prohibir), però considero encara més censurable, manipulador i barroer el tracte que es dóna a l’Església des dels mitjans de comunicació catalans, especialment els públics, als quals els és exigible la màxima cura.
Som capaços de considerar seriosament el que passaria si a qualsevol cadena de ràdio pública del món, surtís un graciós amb ínfules d’humorista com Manolo Rubianes dient : « la Iglesia sólo sabe pedir dinero que después se gastan los curas en bares de maricones», com va dir a Catalunya Ràdio. Ai, si cosa semblant s’hagués dit d’alguna altra confessió! La veritat és que (per aquesta i moltes altres coses) cada dia entenc menys el meu país. "

He trobat el teu blog buscant coses de UK al tornar-ne. Si no t'es molèstia algun altra dia et plantejaria alguna qüestió respecte a aquell país fascinant.

Si sou servits

Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...