Recordo dues visites a la Casa Blanca als anys vuitanta en recepcions precedides amb Ronald Reagan, amb qui vaig enraonar uns minuts com si fóssim amics de tota la vida. Reagan no mirava gaires papers i a les cinc de la tarda abandonava el despatx. Tenia una gran empatia.
Lluís Foix, Aquella porta giratòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada