Un diari vell

Als quinze dies
evites les passeres;
als quinze anys
 mostres les petjades
de quimeres ja oblidades. 

No recordes la nostàlgia
d'una infantesa gronxada
a la branca d'aquell arbre. 
Fulla reencarnada 
en una crònica 
escrita de matinada. 

Busca l'eternitat el teu autor. 
Mirall dels dies passats, 
has perdut ta lluentor, 
però ens recordes 
que res és fugaç 
ni caduca la tardor. 

L'hemeroteca és el teu celler 
on maduren els millors, 
suportant la vanitat dels homes 
i les misèries d'aquest món. 

Vell diari que engrogueixes 
esdevindràs de nou marró. 
No tornaràs a l'arbre 
ni recuperaràs cap verdor. 

Que ningú estripi ta maduresa, 
no encenguis mai cap foc. 
El teu geni literari, 
estimat i vell diari, 
serà una eterna tardor.

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...