Diumenge a la tarda la meva filla em va preguntar si els Reis d'Orient són els pares. És la primera gran pregunta d'un infant fruit, en aquest cas, d'una tafaneria del pati de l'escola. Portava alguna setmana pensant que havia d'arribar el dia de la pregunta i no sabia com reaccinaríem tots plegats i tampoc tenia del tot preparada la resposta, però sí que tenia algunes intuicions.
La meva resposta immediata va ser que els Reis no són els pares i vaig començar a repassar el relat de Mateu. Primer de tot vam observar que els tres savis són de races diferents, és a dir, són la humanitat. Ells van veure una estrella al cel. És important trobar la nostra estrella en aquesta vida. Una causa més important que nosaltres, inaccessible, però que ens guia, dóna ritme i et fa saber perquè vius i lluites.
Pel camí van trobar entrebancs. En aquest cas, Herodes. Pel camí sempre ens trobarem dificultats i males companyies. No cal abandonar l'estrella ni el nostre destí, hem de ser capaços de superar-lo i seguir endavant.
Un cop arribats al destí del viatge, els savis van portarr ofrenes. Per tant, l'important no és el que reps, sinó el que ofereixes. L'Establia és la vida, l'eternitat. Què oferim nosaltres al món, a la vida.
Tornant a la pregunta inicial. Els Reis són els pares? Els Reis som tots, els pares, els fills, tota la humanitat.Què oferim al món i a la vida. Oferint, trobarem màgia, il·lusió, els maldecaps i sorpresa Els savis d'Orient van portar presents i van rebre molt més del què podien esperar.
Creure en els Reis és creure en nosaltres mateixos.
Va ser una conversa important, potser la primera conversa de temes seriosos amb ella. I va ser molt emocionant i al final em va dir què esperava encara amb més ganes l'arribada dels Reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada