18 de juliol de 1936, diumenge
"De fet, i no interinament, el 18 de juliol de 1936, instal·là la guerra al mig dels carrers, i no hi valgueren pacifistes, indiferents, objectors de consciència. Bel·ligerants, ho érem tots, vulgues no vulgues; qui amb una arma a la mà, qui des del fons de la seva ànima. Els historiadors hi han dit, hi diuen, hi diran la seva, però sempre, que consti, a partir d'un milió de morts, d'una depauperació fabulosa, d'una destrucció sistemàtica que, en molts aspectes, modificà la fesomia del país, provocà un dels èxodes més terribles, si no el més terrible que deuen registrar les cròniques. (...) Era diumenge. Un diumenge com girat a l'inrevés, tan sols amb uns quants tramvies desolats, abandonats emig del carrer, amb el color i l'actitud del pànic. "
Conversa amb una regidora que ha plegat
Comentem la jugada. Li pregunto com es troba.
-Bé, més descansada. Qui no estigui involucrat en el tema no sap el tragí que porta tot plegat. Realment no se sap, com és normal, el 99% de feina que fa un regidor. Evidentment la cadira, el lluïment i el sou pertanyen a aquest 1%. L'altre 99% va massa ple de reunions poc útils i paperassa.
-Però ha valgut la pena?- li pregunto. La resposta és sí. I que és millor persona que fa quatre anys. Ja n'ha tingut prou, però. Sobretot perquè ser regidor penalitza laboralment. La valoració, diu, ha de ser personal. Està contenta d'haver-hi entrat i d'haver-ne sortit.
Cambó i Ors
El que Cambó i Ors havien profetitzat [la imminència de la guerra civil] va produir-se, i jo vaig quedar, com aquell qui diu, a la misèria, sense un pa a la post i sense el fill, que va ser mobilitzat. Enmig d’aquella desolació, sort vaig tenir de l’amic Riera que, de cor a pensa, va venir a la Torre de les Hores per tal d’oferir-me diners i la seva protecció. No cal dir que li ho vaig agrair i aquest agraïment serà etern.
Mestre Jaume Roig
Mes, aquell any,un cas estranyen lo món nou,jorn de Ninous'hi esdevenc.Jo tinguí el rengfiu convidartots, a sopare rigolatge,los de paratgequi junt havíem,allí teniemde tots potatges;de carns salvatges;volateria;pastisseriamolt preciosa,la pus famosade tot París.En un pastís,capolat, trit,d'hom cap de dithi fon trobat.Fon molt torbatqui el conegué;reconeguéque hi trobaria:més, hi haviaun cap d'orella.Carn de vedellacréiem menjàssemans que hi trobàsseml'ungla i el dittros mig partit.Tots lo miram,e arbitramcarn d'hom cert era.La pastissera,ab dos aidantsfilles ja grans,era fornerae tavernera;dels que hi venienallí bevien,alguns mataven;carn capolaven,feien pastells,e, dels budells,feien salsisseso llonganisses,del món pus fines.Mare i fadrines,quants ne tenientants ne venien,e no hi bastaven;elles matavenalguns vedells:ab la carn d'ellstot ho cobrien,assaborienab fines salses.Les dones falses,en un clot tou,fondo com pou,descarnats ossos,cames e tossos,allí els metien;e ja l'omplienles fembres braves,cruels e praves,infels, malvades,e escelerades,abominables!Cert, los diables,com los mataven,crec les aidavene lo dimoni.Faç testimonique en mengí prou:mai carn ni brou,perdius, gallinesni francolinesde tal sabor,tendror, dolçor,mai no sentí.Per lo matí,de totes tresferen quarters;e llur posadafon derrocada,e l'aplanaren,sal hi sembraren;e tots los cossostallats a trossos,(cent n'hi comptaren)i els soterrarenen lloc sagrat.
Edades del hombre
20 AÑOS. Corazón á los veinte amoroso, no conoce el semblante enojoso.
40 AÑOS. Ya en cuarenta no hay nube ligera que estorbe de su vida la carrera.
50 AÑOS. Quando el hombre á cincuenta ha llegado compara su presente y su pasado.
60 AÑOS. Ya en sesenta á la tumba camina lentamente su espalda inclina.
70 AÑOS. Si setenta ha cumplido el anciano apoya en su bastón trémula mano.
80 AÑOS. Pregonan los ochenta la venida de la fúnebre noche de la vida.
90 AÑOS. Túrbanse á los noventa los sentidos, no ven los ojos ni oyen los oídos.
¿Qué pasó el Uno de Octubre?
Hoy era domingo, uno de octubre. Mañana tendría de nuevo que trabajar. Ya veía gritando a Klawuttke en el polvoriento patio y se veía a sí mismo cargando sacos de carbón en la camioneta. Karlota Ingwer Loretta, con sus cinco pecas, estaba muy lejos de la ciudad en una pequeña casa en el bosque. Y se encontraba tan sola como él en el patio del carbón.
-¿Por qué estás tan triste?
-Poque tengo que marcharme hoy -dijo Robert.
El bosque de la bruja y los calcetines mágicos
El día pasó,
la noche ha comenzado.
Id ahora a descansar.
la luz se ha marchado.
sea como fuere,
un buen o mal día
ahora ha pasado.
Pronto llega la Señora Noche
con su negro manto.
Ella os tapará
para que ninguna preocupación
os despierte,
un buen o mal día
ha terminado
Jutta Richter
Un anglès a Napols durant la Setmana Santa
(...).
Joseph Addison, Remarks on Several Parts of Italy in the years 1701, 1702, 1703. Travel Writing. 1700-1830. An anthology, editat per Elisabeth A. Bohld i Ian Ducan (Oxford University Press)
Discursos sobre la primera década de Tito Livio Nicolás de Maquiavelo
Nicolás de Maquiavelo
Elegia escrita a sang i fetge
Els bunyols de Quaresma
Oh, crespell gustós, joguina ensucrada,
germà de la joia del forn mallorquí;
tan flonjós com ella, de crosta daurada,
flairós com els boscos del cim del Pení.
Oh, crespell daurat, de tendra dolcesa,
present de la pàtria saborós i fi.
Dijous gras
El residu insoluble del greix constitueix els greixons, amb els quals s'elaboren les coques del mateix nom, que són una de les delicadeses de la matança. aquestes coques que un dia foren tan fines i lleugeres, ¿on han anat a parar? Les Hores (1971)
Els pets de monja o les Paciencias de San Blas
En Barcelona, como en muchas otras ciudades, hay tradiciones que pasan de madres a hijas, por los siglos de los siglos, y el día de San Blas, 3 de febrero, se elaboran las ricas 'Paciencias de San Blas", unos pequeñísimos botones de bizcocho crujiente a los que popularmente se les conoce con el nombre de "pets de monja".Además de las pastelerías, se montan algunos tenderetes en los que se expenden bolsas de varios tamaños con las susodichas Paciencias de San Blas, a la puerta o cerca de la iglesia de San Jaime.Después de las funciones religiosas el sacerdote bendice las bolsitas de Paciencias que llevan las madres y abuelas para repartir entre los familiares vecinos y allegados, y así el que las coma estará protegido contra las infecciones de garganta.
Cuentos rusos
"Ivan Yakolevich Bilibin (1876-1942) es uno de los representantes más insignes del movimiento artístico que floreció en Rusia a principios de siglo y que se inscribe, aunque con variantes peculiares, dentro del modernismo. Fue el primer pintor ruso que consideró la ilustración de libros como su actividad más importante, y su obra maestra son sin duda las ilustraciones que realizó para los cuentos y leyendas de su país, en que añade a las modernas técnicas ornamentales motivos tomados directamente del arte popular y la brillantez del arte oriental (hay claras similitudes entre sus dibujos y las del japonés Hokusai)."Catalunya espera al passadís
L'impost sobre les begudes ensucrades
El nen no va aconseguir saltar mai el plinto
Les bones notes en matemàtiques i llengua no van servir de gaire per a aprendre a superar els obstacles.
La setmana passada aquell nen en cos d'home adult no va saber reclamar un deute. Encara era davant del plinto, incapaç i immòbil davant la dificultat
Montserrat
Amb vostre nom comença nostra històriai és Montserrat el nostre Sinaí:sien per tots l’escala de la glòriaeixos penyals coberts de romaní.
Clavells d'abril. "Grandola, vila morena"
Mossèn Cinto on fire
"Els del tronxo parlen el català més vell, bell, net, polit, acolorit, ufanós, ajustat, esponerós, virolat i cantaire que al món sia. Jugant com volen amb la fonètica, fan vius els antics molts oblidats pels diccionaris i traven la sintaxi més ben encofrada que hi pugui haver.
No faci gens estrany,doncs, que el nostre més gran poeta i alhora el prosista més calent i punyent de la nostra llengu, fos un que va néixer, viure i morir tronxo. D'ací li'n van venir totes a mossèn Cinto". Mossèn Tronxo
Andreu Carranza no m'ha convençut amb la contraposició del poder establert -marquès de Comillas, Morgades, Jaume Collell- i per l'altra banda mossèn Cinto, la família Duran i el poble. Ras i curt, en aquesta vida, a part de ser valent i lluitar per la dignitat, tenim el deure de ser intel·ligents. Mossèn Cinto no ho va ser.
La mort de Mossèn Cinto. M'apodero del cadàver per entregar-lo a la ciutat
El 10 de juny acabà els seus dies mossèn Cinto Verdaguer, el gran poeta de Catalunya, a la Vil·la Joana, prop de Vallvidrera. Voldria suprimir tota referència a la trista història dels darrers anys del nostre gran peta. Però jo, que la conec tan íntimament com el qui més, em sento amb el deure d'afirmar aquí que tant el bisbe Morgades, com el canonge Jaume Collell, com el Marquès de Comillas, com Narcís Verdaguer i Callís, eren no sols innocents de totes les calúmnies que, a mans plenes, els llançà l'insigne poeta, sinó que llur conducta envers aquest fou, durant anys seguits, d'una altura moral a la qual pocs homes arriben. Mentre el poeta, dominat per uns vulgars poca-vergonyes i aconsellat per uns sectaris, difamava els seus benefactors, aquests no sols callaven sinó que, secretament, continuaven salvant-lo de la misèria i la vergonya on la seva conducta el portava.
I ara llegiu el llibre d'en Carranza.
SENSE FIRAIRES NO HI HA FIRA
Article publicat al Viu Molins https://viumolinsderei.com/2026/02/02/sense-firaires-no-hi-ha-fira/ Les dates rodones agraden i tenen un valo...
-
Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
-
Actualització de dijous 4 d'agost. Llegiu l'article d'en Sostres M'ajunto a la bona flaire que surt de l' aerorebost . ...
-
Article publicat al Viu Molins https://viumolinsderei.com/2026/02/02/sense-firaires-no-hi-ha-fira/ Les dates rodones agraden i tenen un valo...




