G.K. Chesterton
"Temperamentos"
Comentem la jugada. Li pregunto com es troba.
-Bé, més descansada. Qui no estigui involucrat en el tema no sap el tragí que porta tot plegat. Realment no se sap, com és normal, el 99% de feina que fa un regidor. Evidentment la cadira, el lluïment i el sou pertanyen a aquest 1%. L'altre 99% va massa ple de reunions poc útils i paperassa.
-Però ha valgut la pena?- li pregunto. La resposta és sí. I que és millor persona que fa quatre anys. Ja n'ha tingut prou, però. Sobretot perquè ser regidor penalitza laboralment. La valoració, diu, ha de ser personal. Està contenta d'haver-hi entrat i d'haver-ne sortit.
El que Cambó i Ors havien profetitzat [la imminència de la guerra civil] va produir-se, i jo vaig quedar, com aquell qui diu, a la misèria, sense un pa a la post i sense el fill, que va ser mobilitzat. Enmig d’aquella desolació, sort vaig tenir de l’amic Riera que, de cor a pensa, va venir a la Torre de les Hores per tal d’oferir-me diners i la seva protecció. No cal dir que li ho vaig agrair i aquest agraïment serà etern.
Mes, aquell any,un cas estranyen lo món nou,jorn de Ninous'hi esdevenc.Jo tinguí el rengfiu convidartots, a sopare rigolatge,los de paratgequi junt havíem,allí teniemde tots potatges;de carns salvatges;volateria;pastisseriamolt preciosa,la pus famosade tot París.En un pastís,capolat, trit,d'hom cap de dithi fon trobat.Fon molt torbatqui el conegué;reconeguéque hi trobaria:més, hi haviaun cap d'orella.Carn de vedellacréiem menjàssemans que hi trobàsseml'ungla i el dittros mig partit.Tots lo miram,e arbitramcarn d'hom cert era.La pastissera,ab dos aidantsfilles ja grans,era fornerae tavernera;dels que hi venienallí bevien,alguns mataven;carn capolaven,feien pastells,e, dels budells,feien salsisseso llonganisses,del món pus fines.Mare i fadrines,quants ne tenientants ne venien,e no hi bastaven;elles matavenalguns vedells:ab la carn d'ellstot ho cobrien,assaborienab fines salses.Les dones falses,en un clot tou,fondo com pou,descarnats ossos,cames e tossos,allí els metien;e ja l'omplienles fembres braves,cruels e praves,infels, malvades,e escelerades,abominables!Cert, los diables,com los mataven,crec les aidavene lo dimoni.Faç testimonique en mengí prou:mai carn ni brou,perdius, gallinesni francolinesde tal sabor,tendror, dolçor,mai no sentí.Per lo matí,de totes tresferen quarters;e llur posadafon derrocada,e l'aplanaren,sal hi sembraren;e tots los cossostallats a trossos,(cent n'hi comptaren)i els soterrarenen lloc sagrat.
Hoy era domingo, uno de octubre. Mañana tendría de nuevo que trabajar. Ya veía gritando a Klawuttke en el polvoriento patio y se veía a sí mismo cargando sacos de carbón en la camioneta. Karlota Ingwer Loretta, con sus cinco pecas, estaba muy lejos de la ciudad en una pequeña casa en el bosque. Y se encontraba tan sola como él en el patio del carbón.
-¿Por qué estás tan triste?
-Poque tengo que marcharme hoy -dijo Robert.
Oh, crespell gustós, joguina ensucrada,
germà de la joia del forn mallorquí;
tan flonjós com ella, de crosta daurada,
flairós com els boscos del cim del Pení.
Oh, crespell daurat, de tendra dolcesa,
present de la pàtria saborós i fi.
El residu insoluble del greix constitueix els greixons, amb els quals s'elaboren les coques del mateix nom, que són una de les delicadeses de la matança. aquestes coques que un dia foren tan fines i lleugeres, ¿on han anat a parar? Les Hores (1971)
En Barcelona, como en muchas otras ciudades, hay tradiciones que pasan de madres a hijas, por los siglos de los siglos, y el día de San Blas, 3 de febrero, se elaboran las ricas 'Paciencias de San Blas", unos pequeñísimos botones de bizcocho crujiente a los que popularmente se les conoce con el nombre de "pets de monja".Además de las pastelerías, se montan algunos tenderetes en los que se expenden bolsas de varios tamaños con las susodichas Paciencias de San Blas, a la puerta o cerca de la iglesia de San Jaime.Después de las funciones religiosas el sacerdote bendice las bolsitas de Paciencias que llevan las madres y abuelas para repartir entre los familiares vecinos y allegados, y así el que las coma estará protegido contra las infecciones de garganta.
"Ivan Yakolevich Bilibin (1876-1942) es uno de los representantes más insignes del movimiento artístico que floreció en Rusia a principios de siglo y que se inscribe, aunque con variantes peculiares, dentro del modernismo. Fue el primer pintor ruso que consideró la ilustración de libros como su actividad más importante, y su obra maestra son sin duda las ilustraciones que realizó para los cuentos y leyendas de su país, en que añade a las modernas técnicas ornamentales motivos tomados directamente del arte popular y la brillantez del arte oriental (hay claras similitudes entre sus dibujos y las del japonés Hokusai)."
Amb vostre nom comença nostra històriai és Montserrat el nostre Sinaí:sien per tots l’escala de la glòriaeixos penyals coberts de romaní.
Article publicat al Viu Molins https://viumolinsderei.com/2026/02/02/sense-firaires-no-hi-ha-fira/ Les dates rodones agraden i tenen un valo...