Un sóc desarrelat, però encara viu

Escapçat i encara sòlid. El gruix de la natura i la tradició El  día que cremi serà l'escalf últim del  poble, del camp, de la vida.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

SENSE FIRAIRES NO HI HA FIRA

Article publicat al Viu Molins https://viumolinsderei.com/2026/02/02/sense-firaires-no-hi-ha-fira/ Les dates rodones agraden i tenen un valo...

  • Una opinió sobre Moore
    Una pàgina interessant per a entendre la línia de pensament del partit republicà d'Estats Units: http://www.frontpagemag.com Us tran...
  • Sobre els sous dels polítics
    Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
  • Saps per què el Tortell de Reis és rodó?
     Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè...