Aquest parla del vi. Com que va escriure el llibre als anys 20 del segle passat em fa gràcia el concepte que es tenia del vi. Actualment, almenys jo, no bec vi cada dia. En canvi, a casa dels meus avis sempre hi havia una ampolla de vi a taula. De fet, molts cops anava a omplir la garrafa a la botiga del poble. Aquest costum de beure vi a cada àpat és el mateix que explica Hemingway, que era nord-americà i li va sorprendre aquest costum europeu:
«En Europa el vino era algo tan sano y normal como la comida, y además era un gran dispensador de alegría y bienestar y felicidad. Beber vino no era un esnobismo ni signo de distinción ni un culto; era tan natural como comer,e igualmente necesario para mí, y nunca se me hubiera ocurrido pasar una comida sin beber vino, sidra o cerveza»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada