Del post anterior n'han sortit temes interessantíssims.
Començo per l'amateurisme vs. professionalisme. Per a mi l'amateurisme en política municipal és un resquici romàntic de la transició. Potser és vàlid encara en municipis de menys de 1500 habitants. A partir d'aquí, però, crec que s'ha d'imposar el professionalisme. Ser alcalde comporta moltes responsabilitats i se li ha de demanar una dedicació exclusiva.
Es diu que cobren molt. Què voleu que us digui, prefereixo jutjar la gent pels seus resultats, no pel que cobren o per la seva formació.
I una exigència extrema en la transparència. Per a mi és molt més important que la participació. Em sembla que aquesta és una de les grans diferències entre els països anglosaxons i els llatins. No crec en els consells ciutadans i altres experiències similars.
Seguiré els propers dies :-) .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
1 comentari:
Professionalise, però limitat. Alcalde i, màxim 1/2 persones més, i prou. Altrament la nòmina política puja massa, en els municipis petits, i molts càrrecs només control.len els professionals funcionaris ó contractats.
I aprovat, cada any, pel plenari, amb inclussió prèvia en ordre dia.
Prohibició d'ocupar càrrecs remunerats (dietes incloses) en empreses municipals o comarcals públiques, als regidors i alcaldes. Un sou, només.
Publica un comentari a l'entrada