La decadència municipal convergent

CiU té un problema bèstia des de fa molts anys: la política municipal. Avui ha sortit el darrer baròmetre municipal de Barcelona i només treu un 12% dels vots. Jo crec que mai s'han pres els municipis seriosament. Només així es pot entendre que sigui un partit quasi extraparlamentari a les principals ciutats.

És molt fàcil dir que Catalunya és monocolor. Ara bé, siguem seriosos: durant molts anys els candidats convergents a les alcaldies era gent que ja havia remenat les cireres en els Ajuntaments franquistes. Al meu poble hi ha una expressió molt gràfica que entendreu de seguida: eren els de la taula rodona de l'ateneu.

Òbviament aquella gent ja no està ni per remenar ni menjar cap cirera. Amb tot, CIU no ha aconseguit desempallegar-se d'aquesta percepció ciutadana. Deu fer uns deu anys que no manen, però la gent els continua veient com els de sempre. I no és que siguin ni més bons ni menys honrats que la resta de candidats. El problema és la percepció ciutadana que se'n té, la falta de conexió amb les noves generacions i amb la gent que ha vingut a viure-hi, que als seus ulls continuen essent els forasters.

La política municipal, per últim, demana constància i treball diari i fins a on sé jo, CiU té una estructura feble i un excessiu amateurisme. Si cap dels convergents posaria un amateur carregat de bona fe en la seva empresa, per què segueixen creient que anar a les reunions és com anar al consell pastoral o a la penya barcelonista?

El PSC, en canvi, durant els anys pujolistes, van crear una sòlida tradició d'alcaldes. Poden agradar més o menys, però el model encara funciona, la seva gestió és coneguda i la saben explicar molt bé. I quin és el model de gestió que proposa CiU?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No siguem ingenus del tot: la força dels alcaldes del Psc va venir motivada, entre altres coses, per allò d'anar contra la Generalitat, però, ara que aquesta és residida pels seus líders i gestors, s'està veient que plana un silenci en públic de connivència i que soterradament s'hi copsa un empreny que els mitjans de comunicació no acaben de transmetre: les alcaldies del Psc no resistirien unes auditories independents...

Anònim ha dit...

Hola Jesús. Del 12%, crec que es refereix a "intenció" de vot, que dóna xifres baixes per a tots els partits, doncs queda sense adjudicar tot el grup de no sap/no contesta que finalment vota. En tot cas, és baix per a Ciu i destaca que Erc l'iguali.

De Ciu als pobles, pel que he vist en alguns, té poca gent amb interès real per la política i pel catalanisme, i massa gent amb interès pel propi negoci, sovint immobilari. Per contra, a Erc hi veig la gent amb interès per la comunitat. I em sap greu, preferiria que no fos així.

Joan mig
http://blocs.mesvilaweb.com/mig

Anònim ha dit...

Tu ho has dit, amateurisme. Suposo que estem parlant de pobles relativament petits, o sigui de menys de 5000 habitants. Per mi l'amateurisme té una connotació positiva. La gent que conec que és a la Convergència municipal són en general gent de bona fe que no estan arrapats a la mamella pública.

Això vol dir que, ni manipularan, ni difamaran, ni rumiaran tants estratagemes com els del PSC per a poder aconseguir la poltrona ( i per no deixar-la un pic l'han obtinguda)perque no els hi va el sou i són gent que es podran continuar guanyant la vida. Probablement, tampoc es deixaran sobornar tant.

Sé de diversos alcaldes del PSC de pobles de menys de 1500 habitants que en viuen d'això de ser alcaldes. En general, són gent que no tenen cap ofici i que els han fotut fora/s'han cansat de vàries feines. El sou i les dietes els han anat com anell al dit. Ara viuen bé i tot i que són uns ineptes que no sobreviurien ni 1 mes a l'empresa privada tothom els fa la gara-gara.

La demagògia, la institució de la subvenció, el paternalisme amb regalets i incomptables balls amb dinars de cafè i gotes als avis mig any abans de les eleccions són un insult a la intel.ligència i la democràcia.

Mary Lee

Jesús Cardona ha dit...

Estic aclaparat per la densitat i la qualitat dels misstages. Voldria dir moltes coses, així que faré un nou post ( o potser més d'un, segmentats, em sembla :-)

-amateurisme vs professionalisme
-Manca d'alternatives a la supremacia del PSC
-La gent que va a l'Ajuntament a arreglar-se la vida
-Dedicacions exlusives
-Els sous dels polítics
-Poca preparació
-la pervesió de la subvenció
-L'opacitat de la gestió municipal
-Etc.

Anònim ha dit...

També cal tenir en compte que a molts dels ajuntaments, sobretot en l'àrea metropolitana, hi mana el PSC perquè en els seu moment va obtenir el vot de la immigració espanyola que, per un costat no contemplava votar a un partit català i, per altre costat, votava esquerres. Això desqualificava de manera automàtica a CiU i ERC.

Anònim ha dit...

Decadència, molt relativa.

La comparació amb 15 anys enrera palesa que als municipis grans i mitjans que governa el PSC, hi ha moltes mes coalicions tripartites (amb ICV i ERC) que les necessàries el 1990.

CiU segueix dominant àmpliament els municipis petits rurals i no rurals i molts dels mitjans arreu. El que passa es que ara ERC (fa 8 enys) està molt més present que abans i també els socialistes han ampliat una mica la seva cobertura territorial.

Tanmateix, per nombre de regidors encara CiU duplica la segona força, per la qual cosa la decadència es relativa, crec. Una manca d'incorporació de gent jove (menor de 35 anys) a càrrecs locals sí és notòria a les rengles de CiU.

Però això també es dona al PSC.

Incerta glòria de Joan Sales.

De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por  "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...