Doncs jo no li acabo de trobar la gràcia al Woody Allen, el predicador barceloní de la paràbola del bon americà. Un cop vista la falòrnia del film Vicky Cristina Barcelona, no m'estranyaria que aquest senyor acabés els torrons com a regidor de l'ajuntament. Prou que ja ha estat sufragat pels quatre cantons, ja no vindrà d'aquí que engruixi alguna de les llistes.
Ara que les conspiracions forànies es tornen a portar al cap i casal, jo també n´he trobat una, en el meu cas de caire monàrquic. Un personatge de la pel.lícula es diu Cristina, com la filla senzilla del campechano, molt estimada a Barcelona; l'altra es diu Vicky, com la reina imperial dels meus amics. Ara, qui rebla el clau és el personatge de l'actriu espanyola, que li han posat el nom de la curta de gambals, l'Elena. Que n'és de fàcil muntar conspiracions.
Ara que les conspiracions forànies es tornen a portar al cap i casal, jo també n´he trobat una, en el meu cas de caire monàrquic. Un personatge de la pel.lícula es diu Cristina, com la filla senzilla del campechano, molt estimada a Barcelona; l'altra es diu Vicky, com la reina imperial dels meus amics. Ara, qui rebla el clau és el personatge de l'actriu espanyola, que li han posat el nom de la curta de gambals, l'Elena. Que n'és de fàcil muntar conspiracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada