–Ja ho veu, senyora Marieta, ja ho veu! Tornarà a guanyar Anglaterra… Tantes esperances que ens havíem fet i tot se n’ha anat per terra. Tornaran a guanyar els protestants, els del lliure examen, els incrèduls… Què serà de nosaltres, senyora Marieta? Ho veig molt malament, sí, molt molt negre… Tan bé que hauríem estat amb l’ordre que hi hauria hagut! Ara, francament, no sé pas si li podré pagar el cens…
Això no ha agradat al Vaticà. Benet XVI ha apostat molt fort per Europa i l'ecumenisme. Es diu que els contactes amb els ortodoxos i lefevristes van molt bé. Roma també prepara una rehabilitació de Martí Luter. També anaven bé amb l'església d'Anglaterra des dels últims 100 anys.
Els tradicionalistes diuen que precisament el lliure examen corre perill amb l'accés femeni al sacerdoci, que amb dones capellanes l'Església -l'anglicana i la catòlica- no haurien durat tants anys, que aquests esforços per a ser popular són patètics. Vistes moltes de les coses que passen a la política, tenen raó. No crec que mai l'Església de Roma arribi a ordenar dones capellanes. No és una institució feta per elles.
5 comentaris:
Jo no entenc que hi hagi dones catòliques mentre no sigui possible una Mama de Roma. No una bisbesa o rectora o cardenal, una Mama de Roma. No dic que els /les cardenals hagin de triar sempre una Mama, però d'això a cap...
Crec que el sexe femení catòlic posa en evidència, en aquest particular, la seva impotència i manca de dignitat.
L'excusa que Jesús va triar homes no s'aguanta perquè el paper de la dona a la societat també era diferent aleshores.
La ideologia de gènere només és dogma de fe en alguns partits polítics, que no tothom ha de seguir. Per a l'Església el sacerdoci femení és la maternitat. Que les dones no puguin ser capellanes no es deu a cap motiu històrico-cultural ni tampoc teològic ni dogmàtic, ni tampoc basat en el relat dels evangelis. Un teòleg antic, ara no em vé el seu nom, deia que les dones no poden ser capellanes perquè no podrien mantenir el secret de la confessió. Ha!
De raons hi ha tantes com pèls, però la confessió no és la primera raó perquè no sempre ha existit.
En el fons el que compte no és el perquè, sinó el com. Dit en llenguatge del gremi, pels seus fruits els coneixereu.
Per cert, em crec més l'home del temps que un teòleg.
Això de la impossibilitat femenina de mantenir el secret de confessió ho deia en broma.
Estic molt d'acord que el com és més important que el perquè. En aquest sentit, la principal institució que s'ha ocupat dels malalts, desamparats, captius, etc, d'amdós sexes ha estat l'església, millor dit, els membres de l'església.
Sobre el cas concret. El rol femení ha canviat totalment. Ara, es diu que quan una civilització admet sacerdotesses és que ens encamimenm cap al paganisme.
Finalment, hi ha una raó estètica. un capellà amb una sotana emmidonada, coi, fa goig. L'altre dia havia una capellana anglicana a la televisió portant els hàbits i, francament, feia mal els ulls. les dones fan goig quan... bé, deixem-ho per un altre dia.
Visca el paganisme!
http://www.paganfed.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Gerald_Gardner
http://www.ameniatha.dk/AmeniathasAbode/history.htm
http://www.us.paganfederation.org/index.html
Publica un comentari a l'entrada