la marea roja

El blog s'havia encallat amb la derrota d'Itàlia. Finalment Espanya ha guanyat el campionat de manera brillant. Si aquest futbol l'hagués jugat Anglaterra, Holanda o Txèquia els elogis serien els mateixos.

Ja fa algun temps, però, que s'ha acomplert la profecia de Josep Pla de que fins i tot es polititzaria l'aigua mineral. És clar, les celebracions espanyoles arreu del país han espantat a molts: no és el mateix que els alemanys de Mallorca haguessin celebrat la victòria. Així, com que va de política i no de futbol, aquesta victòria deixa mal gust, una mena de marxa de l'ordre d'Orange, en aquest cas, vermella.

No hi ha hagut enfontaments al carrer, som educats i, si tenim mal d'estòmac, de petits ja ens van ensenyar que de casa se surt net, menjat i cagat. En una Catalunya independent aquestes celebracions també s'haurien produït. M'apunto al calbot d'aquest dimarts de la Fundació Catalunya Oberta: febrada roja.

2 comentaris:

Albert Guilera ha dit...

Què tal, Jesús,

A Corbera, el diumenge a la nit, davant del Celler de l'avi uns individus obliguen els cotxes que passaven pel carrer Sant Antoni a fer una mena de jura de bandera amb un immens banderot espanyol.

A Catalunya, en segons quins llocs i situacions, em sento més estranger que a Anglaterra.

Jesús Cardona ha dit...

Goodness me! el celler de l'avi, més conegut com el celler del nazi. Quan estaven de moda les brigadas blanquiazules, hi havia merders bèsties a la plaça de la farola

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...