Günter Grass, "Pelant cebes"

Ahir a Alemanya van dir-li de tot. Uns demanen que torni el Nobel de literatura que rebé el 2000. La cancillera i l’oposició també hi han posat cullerada. Lech Walesa, des de Polònia, diu que se li ha de retirar el títol de ciutadà honorific de Gdansk, on hi va créixer. Etcètera. Ara tothom té pressa per a enderrocar estàtues i estripar llibres.

No he llegit res d’ell. Pel que m’he assabentat, el problema rau en què durant molts anys s’havia atorgat una posició de consciència moral en front el nazisme i li agradava molt parlar d’ètica política.

“Havia de saber-se, finalment”, ha dit Grass. D’aquí un mes surt a la venda l’autobiografia, “Pelant cebes“. L’editor I el director de l’oficina on hi té el compte corrent hauran estat dels pocs que el trucaren per felicitar-lo.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El pelant cebes donarà moltes virolles, el pitjor de tot és que potser és una estratègia comercial, la cosa... ai.

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...