En el discurs d'investidura, el nou primer ministre polonès Jaroslaw Kaczynski, del partit Llei i Justícia, va demanar a les institucions europees que respectin la "sobirania moral del país". Aquesta es basa, digué, en els valors del credo catòlic, amb una atenció especial a la regulació del matrimoni format per un home i una dona.
Una setmana abans de la sessió d'investidura, el cap d'estat Lech Kaczynski, germà bessó del nou primer ministre -no és una metàfora, és un fet biològic-, va reclamar més presència dels representants polonesos en els complexos processos de la Unió per a garantir una completa sobirania en aquestes matèries.
La Nina i en Matteus, de Cracòvia, em demanen que els digui quin és per a mi el polonès més famós de la història. El primer nom que em vé al cap és Joan Pau II i després Walesa. Posen una cara de decepció: per què no Copèrnic, Chopin o Milosz? I després reblen el clau: quina manera de desaprofitar el cabal moral del país!
Una setmana abans de la sessió d'investidura, el cap d'estat Lech Kaczynski, germà bessó del nou primer ministre -no és una metàfora, és un fet biològic-, va reclamar més presència dels representants polonesos en els complexos processos de la Unió per a garantir una completa sobirania en aquestes matèries.
La Nina i en Matteus, de Cracòvia, em demanen que els digui quin és per a mi el polonès més famós de la història. El primer nom que em vé al cap és Joan Pau II i després Walesa. Posen una cara de decepció: per què no Copèrnic, Chopin o Milosz? I després reblen el clau: quina manera de desaprofitar el cabal moral del país!
3 comentaris:
He estat rumiant aquest concepte de “sobirania moral”. És, sens dubta l’autonomia rellevant, perquè és el fonament de qualsevol altra. Per què és vol l’autonomia sinó per a preservar una diferència? El “nomos basileus”, que deien els grecs, o és el “nostre” “nomos” o no en mereixen cap.
Doncs a mi em ve al cap Stanislav Jerzi Lec, té un fenomenal llibre d'aforismes traduït al català que es diu "pensaments despentinats" a edicions brosquil.
És la tensió permanent, d'acció i reacció, entre la sobirania personal i la col·lectiva. Crec que la moral depèn de les possibilitats existents i moltes vegades l'opció que voldríem triar no existeix. Ja sé que és una moral de supermercat; m'agrada tenir un hort, però no sempre tinc un lloc on plantar-lo.
Els dos germans parlen d'una moral que potser tothom no comparteix. Quan diuen que no volen interferències, tanquen les possibilitats als supers i tornen a les "cartilles de racionament" i a l'estraperlo morals. És allò de si "prohibeixo, netejo la meva consciència i creuré que no existeix".
Per tant, el dilema del polític, fer el que creu que és el millor o fer allò que la gent li digui, només té solució atenent ala casuística. Se'm fa molt difícil pensar en una moral universal, objectiva i inmutable.
Publica un comentari a l'entrada