El bateria del grup Genesis te una mala fama que arrosega des de fa temps. A la mitja part del partit d'ahir un angles m'explicava en que consisteix el sindrome Phil Collins.
El pateixen aquelles persones que son famoses, tenen exit i fins i tot venen, pero que resulten avorrides. Es veu que les radios no posen cansons de Phil Collins perque esta demostrat que la gent canvia d'estacio quan el sent. No toquen les seves cansons a les discoteques perque l'ambient decau i la gent seu. Tanmateix es un cantant reconegut. Terrible paradoxa, oi?
Aquesta sindrome no nomes afecta als famosos, es clar. Recordo un company de classe que era estudios, no es ficava amb ningu, el grup el respectava, no feia mala olor, no era desordenat; ningu volia, pero, seure al seu costat. Misteris de la fisica i la quimica.
P.D. La plataforma d'uns ciutadans de Catalunya vol presentar-se a les eleccions al Parlament. No tenen, pero candidat. El volen un de mediatic, provocador i ben polemic? Aquest senyor Ja me l'imagino a la porta del Parlament: "ciutadans de catalunya, ja soc aqui!"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Incerta glòria de Joan Sales.
De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
2 comentaris:
Jo crec que la música, i sobretot la veu, de Phil Collins, tot i ser maca, fa com una mica la sensació d'estar una mica massa edulcorada pels gustos actuals. És crec una qüestió de modes. La de "another Day in Paradise" la vaig arribar a escoltar tant com a adolescent que ara quan l´he sentida alguna vegada se m'ha fet pesada. Potser li ha quedat penjada l'etiqueta anys 80.
Aquesta anònima prèvia era jo, despistada com sóc, sense nom. El nou layout, bé, però costa acostumar-s'hi.
Mary Lee
Publica un comentari a l'entrada