RENFE sense fronteres

La setmana passada anava de Londres a Reading en tren, on alla havia d'agafar el que arribava fins a Exeter. Era ja tard -de fet, era l'ultim- i el tren va aturar-se a Bridgewater, a unes 50 milles de la meva destinacio. Anava sol al vago i pel que vaig veure despres no hi havia altre viatger a cap d'ells.


Va passar el revisor i va preguntar-me a on anava perque el tren s'aturava a Bridgewater. Vaig oposar-li que havia d'anar a Exeter. Un cop comprovat el bitllet va dir-me que no hi havia cap problema, que esperes cinc minuts a que el conductor acabes de maniobrar i que hi arribaria amb ell en taxi.

Durant el trajecte vaig preguntar a ambdos conductors si era molt normal aixo, que no m'hi havia trobat mai. Per la pregunta i l'accent van preguntar d'on era. Al dir que era espanyol -o catala, tant fa-, van esclafir a riure.


P.D.: les conselleres es barallen per no se que de la prostitucio. Quina es la p... i quina es la Ramoneta?

Incerta glòria de Joan Sales.

De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por  "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...