La cerimònia dels Jocs Olímpics: tot el protagonisme per a la ciutat, cap per als atletes ni els esports. Va donar la impressió que els atletes eren uns figurants, quan són el centre de l'esperit olímpic. Una vanitat excessiva típicament francesa, bastant insuportable.
No van posar la ciutat al servei del atletes i dels jocs. Va ser al revés: tot al servei de la grandeur.
Una cerimònia dispersa i massa llarga: cada país només va aparèixer 5 segons a la televisió i, en canvi, els balls de discoteca no tenien cap sentit i van durar massa estona.
El més positiu és que la pluja va posar a prova l'organització i ho van superar.
Espero que no creï un precedent de fer la inauguració fora de l'estadi.
