Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2006

Crisi vocacional

El senyor Alberto Undiano Mallenco és àrbitre de la lliga de futbol. Avui dimarts ha inaugurat la sèrie de compareixences mediàtiques ideades per la federació espanyola. Aquest senyor ha dit al diari Marca: " Me gustaría que a veces tratarais el arbitraje con mas cariño, ya que empezamos a tener un problema, que es que los niños no quieren ser colegiados".

Vet aquí, la canalla no vol ser àrbitre de futbol. Vist el que passa als partits de futbol dels dissabtes entre equips de diferents escoles, on els pares es comporten com uns energúmens, costa poc imaginar quin seria el comportament del pare del vailet que vol ser àrbitre. Tot interpretant la cançó "papa, jo vull ser torero", d'Albert Pla, "el pare des de la grada com patia i com plorava!"

La fi del mite de la "Catalunya real"

Els que confronten la "Catalunya nacionalista amb la real" presentaran tres candidats (Montilla, Piqué i Rivera) a les properes eleccions. Aquest mite deia que hi havia molta gent que no votava perque no tenien candidat.

Be, ara en tindran tres i els índex de participació, segons les enquestes, seran els mateixos. Així, doncs, definitivament es demuntarà la falàcia i relluirà la situació que hi ha a tot arreu: cada societat té una part idiota. Una bona part de la gent s'interesa pel pais, la llengua, el futur; una altra, seguint l'origen grec del mot, se'ls fot el pais i els la bufa, amb perdó pels i les bufaires.

Aquesta carnassa i greix, aquesta anòmia, zombies que mai diran que pensen perque no ho saben, no aniran a votar l'1-N. Els va importar tres raves l'Estatut, el referèndum i ara les eleccions al Parlament. No són catalans o espanyols, són idiotes, com a tot arreu. El problema és que aquí de la idiotesa se n'ha volgut dir realitat. I com explic…

Mistery shopping

L'Andy es qui va explicar l'acudit del post anterior i vam acabar-lo d'amanir. Fou divertit perque ell no havia sentit mai la veu de Franco. Ell la feia ronca i bronquitica. Quan vaig dir-li que la veu franquista era semblant als xiulets proferits pel vailet que esta aprenent a tocar la flauta, vam fer-nos un fart de riure.

L'Andy va viure dos anys a Andalusia i servia a un bar. Un dia va entrar un guardia civil uniformat i va demanar una cervesa. L'angles va pensar que podia ser una trampa per si servien alcohol als policies de servei. D'altra banda, estava avisat de que era la benemerita i, en veure el posat inquisitiu del guardia, va temer represalies si no el servia.

Finalment va servir-lo. El client va veure la cervesa en tres o quatre glops i, un cop va acabar, gira cua i marxa sense pagar. Era l'unica reaccio que l'Andy no esperava!

Mètode Franco per aprendre anglès

1939. Churchill truca Franco.

Franco: ¿Digameeé?
Churchill: Generalisimo?
Franco: Para servirle, ¿Quién llama?
Churchill: This is Mr. Winston Churchill
Franco: Perdón?
Churchill: Churchill, it's Churchill.
Franco: Disculpe, se oye muy mal.
Churchill: Churchill! from Downing Street, big cigar, the british prime minister!
Franco: Ah, yes! Churchill, yes, yes, el inglés gordinflón tan simpatico, jejeje!
Churchill: How is it going, sir?
Franco: Gang?? Se oye mal, eh? le oigo de lejos! No se entiende nada!
Churchill: ...Bloody stupid... Right, I call you because I´m afraid you might need some gold...
Franco: Gol? de quién?
Churchill: I think you need gold!
Franco: Claro, claro, goles, yes, para contentar la gente. Goles, Real Madrid, futbol, yes!
Churchill: Oh, godness! No football! Gold! Money! Cash!
Franco: Ah, money! of course, tambien, yes!
Churchill: 1 milion pounds to be neutral. Does it make sense?
Franco: ¿Cómo?
Churchill: A milion pounds for neu-tra-li-ty!
Franco: Ah, bueno, bueno! ya hablaremos, …

Numero 39 de Paper de Vidre. La ciutat en trànsit

Aqui podeu clicar el numero 39 de la revista "paper de Vidre".

La il·lustració de portada és d'Oriol Malet, autor de la portada del darrer CD de Roger Mas i de la web de Pau Riba.

El pròleg es un escrit de l'antropòleg Manuel Delgado, traduït al català per Tina Vallès.

Inclou una ntrevista a l'escriptora Mercè Ibarz, per Guillem Miralles i Tina Vallès: "Com ha arribat aquesta persona a parlar així?"

Col.laboren: Ana Aguilar, Teresa Amat, Jesús Cardona, Ester Andorrà, Joan Badia, Albert Bardés, Joan Josep Camacho, Anna Costa, Albert Figueras, Sara i Txell Gironès, Carles Hac Mor, Ramon Lladó, Ignasi Pàmies, Eulàlia Petit, Sr. Polissó, Mon Pons, Subal Quinina, Joan Todó, Tina Vallès, Ester Xargay.

Si encara sóc jove!

Son pare era vell,
sa mare com ell,
quaranta anys tenia.
No temis ja pas,
pubilla seràs
d'aquesta masia
.
"La pubilleta", Pitarra
Escric a R. per felicitar-la pel seu aniversari. Em contesta que encara se sent jove i que té molt de temps per a créixer i realitzar-se. Tothom vol arribar a vell, però ningú vol sentir-se'n en aquest parc temàtic del segle XXI.

Llegir Montaigne és molt divertit i saludable per salvar les tarmpes contemporànies.

Morir de vejez constituye muerte excepcional, singular y extraordinaria y mucho menos natural que las otras
I creu que cal acabar com més aviat millor l'adolescència i la joventut.

Estimo que a los veinte años nuestras almas se han desenvuelto ya en lo que deben ser y que ya entonces prometen cuanto serán. Alma que no haya dado en ese tiempo gajes de su capacidad, no los dará después. En tal término las virtudes naturales han producido, o no producirán nunca, lo que tienen de vigoroso y bello. En el Delfinado dicen: "Si la espina no …

El ataúd de tía Jimena

Llegeixo aquesta carta al blog d'Iñaki Anasagasti:

FIDEL CASTRO Y EL ATAUD DE TIA JIMENA

Estos días se reúneen La Habana la XIV Conferencia de Países No Alineados, con la enfermedad deFidel Castro de telón de fondo, siendo más importante si aparece o no el dictador en la Cumbre que lo que allí se vaya a discutir, que carece de la menor importancia. Cuba es un régimen de fuerza controlado férreamente por el ejército y que vive ahora del petróleo y las dádivas del populista Hugo Chávez.
Por eso no está mal una gota de humor ante lo que está ocurriendo en aquel país. Y nada mejor que esta carta desde Miami acompañando el ataúd de la tía Jimena, una tía muy querida. El cuerpo estaba fuertemente apretado en el cajón con la cara aplastada contra el cristal de la tapa. Al abrir el féretro, la familia encontró una carta prendida a la ropa con una aguja que decía:
"Queridos papá y mamá:
Estoy enviando el cuerpo de tía Jimena, para que hagan el entierro en Cuba, tal como ella quería; disc…

Dan Brown i Folch i Torres

Codi da Vinci continua essent un dels llibres més venuts al Regne Unit. Fins i tot al mes de juny una parròquia d'Exeter organitzava xerrades -l'assistència costava 30 lliures- sobre aquests pastorets contemporanis.

Antoni Ibáñez, que coneix bé la manera com funciona l'Opus Dei, diu que el llibre és una una santificació de la prelatura escrivaniana per donar-se a conèixer.

Dan Brown és una gran continuador dels autors dels evangelis apòcrifs, de les llegendes i cançonetes del tipus "La mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura i a aprendre de lletra". I d'allò que sol dir la meva àvia quan espantes algú expressament: quan nostrosenyor va venir al món, un dia anava un pel bosc i un ós el va espantar. I va dir-li: "ós ets i ós seràs,i no pujaràs mai a l'avet ni a l'as".

No he trobat el nom d'aquest arbre al diccionari. Sóc molt dolent en botànica. Només sé com sona la paraula i que, juntament amb l'avet, és l'ùnic arbre on un ós …

Occitània al "The Times"

The Times publica una notícia sobre la llengua occitana. Aquesta setmana es celebra a Sancto Lucio di Coumboscuro una trobada d'estudiosos de la llengua.
Tanmateix els organitzadors han dit que no és un acte de reivindicació nacional.

La notícia és signada per Richard Owen, corresponsal a Roma. Com és habitual, les notícies europees són incloses a l'apartat "World". Inclou una sèrie de dades que no he pogut contrastar si són correctes.