La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat,
càlid i màgic. Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici
d’estiu i en totes elles el foc és un element comú. Les tradicions del foc són
presents a tot Europa, des d’Irlanda fins a Rússia, de Noruega fins a Grècia.
La flama del Canigó que passarà per tants pobles n’és un gran
exemple. La nit de sant Joan és procliu a la màgia. El foc,
l’aigua i les herbes remeieres adquireixen propietats curatives. La llegenda
diu que les sirenes estrenen les seves noves melodies enciseres. Durant segles
es deia que les donzelles que es mullessin la cabellera a la font del carrer de
l’Avellana de Barcelona tindrien garantit el casori en l’any proper. Per
desgràcia, aquest carrer de la Barcelona vella va desaparèixer amb la reforma
urbanística.
La
gastronomia segueix la cultura i les tradicions. Les classes populars van
inventar les coques amb les fruites de la temporada i altres dolços. El mot
coca és molt antic i està emparentat amb la paraula anglesa cake.
Als nostres dies la revetlla de sant Joan és una de
les millors ocasions per trobar-se amb els amics, inaugurar els sopars al
terrat i donar l’entrada a l’estiu. I que cadascú trobi la seva pròpia font de
l’Avellana.