dijous, 25 de maig de 2006

Charlton Heston i el Duque de Ahumada

1. Estava preparant un post sobre els audio books als quals m'he afeccionat i he tallat en sec en llegir l'article de Quim Monzo a La Vanguardia. Es veu que a Catalunya hi ha una onada mediatica sobre els atracaments i un oient de can Bassas va reclamar l'us de les armes de foc per a defensar-se.
2. Els alcaldes demanen mes presencia de la Guardia Civil. Als pobles es curiosa la relacio entre els vilatans i aquest especific cos policial. Deu fer uns tres anys davant de casa meva va haver-hi un ajuste de cuentas de dimensions considerables i hom reparti estomacades pel pare i per la mare. Al cap de poca estona arribaren dos Nissan Patrol de la Benemerita i una dona, des del balco, va cridar viva la Guardia Civil!

dimecres, 17 de maig de 2006

L'himne de la Lliga dels Campions

A tres quarts de nou sonara l'himne de la lliga dels campions a l'estadi de Saint Denis.

Aquesta coneguda melodia que sempre sona just abans del comencament de qualsevol partit de la lliga dels campions fou composta per Tony Britten a partir de l'himne de coronacio de Haendel, Zadok The Priest, com a homenatge al rei George II.

La cancó porta el titol de “Champions League” i es interpretada per la Royal Philharmonic Orchestra amb cors de l'Academy of Saint Martín in the Fields. la lletra, escrita en alemany, frances i angles, l'unic prodigi poetic que te es la repeticio.


Un bon presagi: el primer cop que sona fou el 1992.


Ceux sont les meilleurs equipes,
Sie sind die allerbesten Mannschaften
The main event
Die Meister, Die Besten, Les Grandes Equipes, The Champions
Une grande reunion
Eine grosse sportliche Veranstaltung
The main event
Ils sont les meilleurs, Sie sind die bestenThese are the champions
Die Meister, Die Besten, Les Grandes Equipes, The Champions
Die Meister, Die Besten, Les Grandes Equipes, The Champions

dilluns, 8 de maig de 2006

...Els angelets serraren...

El vint-i-cinque aniversari de la mort de Josep Pla constata que l'interes pel grafoman mante el nervi. Continuen apareixent noves aproximacions al personatge. Una de ben interessant -imprescindible- es el treball de Teresa Amat "Eixos turons... altius damunt del Pla", publicat al Quadern El País el 27 d'abril 2006, festa de la Mare de Deu de Montserrat. L'objectiu de la recerca es el repas de les referencies que la revista Serra d'Or, ai las!, feu sobre Pla des de 1959 fins i el 23 d'abril de 1981.

El 5 de maig, Enric Vila
escrivia a l'Avui que "el periodista no és el savi de la caverna de Plató que il·lumina la Veritat; veritats, per a la filosofia, la ciència i l'Església. El periodista prou fa si torna la caverna un lloc més habitable". Doncs be, els il.luminadors monsterratins de la catalana terra queden retratats. Disculpeu l'exces de metafores luminiques: Teresa Amat, tot i no ser periodista ni tenir malauradament cap columna als diaris, assenyala la incomoditat davant Pla dels que es preparaven per governar el pais culturalment i politica.

Pla no creia en la Veritat absoluta. Per tant, en aquella epoca d'utopies, els amants del model suec, txec o xines no sabien que coi fer del momumental torracollons. Ell, despres de viure tantes coses, nomes esperava una politica que permetes que els restaurants estiguessin oberts i que les clavegueres funcionessin. Dificilment podien encaixar. Ara be, una cosa es divergir i pensar que aquestes idees no son apropiades pel model de pais que tenim i l'altra, pero, es el silenci.

Als anys seixanta, un cop es veie que el regim franquista no cauria, tots els que tenien ambicions anaren situant-se per l'endema. No es gens aliena a la recerca, ans el contrari, les desavinences entre Jordi Pujol i Pla, tal com explica l'escriptor a Notes del capvesprol i que Pujol explica unes setmanes enrera. L'un anava pujant, l'atre ja estava de tornada i amb els peus a terra. L'escepticisme plania no quadrava amb la cosmologia montserratina ni amb la subliminitat d'un pais, una llengua, una fe, un poble, una muntanya, un club.

dijous, 4 de maig de 2006

campeones, camepones...

El Barca ha guanyat la lliga i, com sempre, molts dels cantics han estat en castella. Un comentari a Mails per a Hipatia diu que aixo a vegades no passa ni a Valencia. Be, tambe es canta el "We are the champions" a tot arreu.

La presencia mediatica de la llengua seria dramatica si no hagues estat per en Puyal, que ha creat escola, i tambe l'efecte tv3. Els dos diaris amb mes vendes son en castella. I quina es la tendencia a la xarxa? Els periodistes reconeguts que tenen blog segueixen escrivint en castella.

A part de la lletra i l'idioma, un professor de musica em deia que quan va al camp del Barca es posa molt nervios perque la gent no sap seguir un ritme tan facil com Barca ta-ta-ta, que demana una minima coordinacio de veu i mans.
Be, en tot cas, visca el Barca!

"Tot lo meu mal es de mar"

La Katherina, de la republica txeca, 24 anys, vivia en un poble molt petit a prop de Brno de 200 habitants on a l'hivern els patins son el principal mitja de transport sobre els llacs i camins gelats. M'explica que la primera vegada que veie el mar fou el passat novembre, quan arriba a Anglaterra. Aquest fou un dels motius pels quals marxa del pais. Volia veure el mar.

Recordava aquesta anecdota mentre llegia aquest article d'Anton Maria Espadaler,
los hechos de la mar, recollit al butlleti setmanal de la Fundacio Catalunya Oberta, i que m'ha anat molt be per justificar la inactivitat del blog.