Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2004

ENTRA I PARTICIPA-HI!

Acabo de guanyar 9 Euros. Sí, noi, fa uns quinze dies, davant de la Facultat de Dret de la UB, una noia em va dir si volia participar en una enquesta sobre l'ús que faig d'internet. L'enquesta estava patrocinada per Repsol-YPF. Es veu que aquesta bona gent estan capficats en un estudi sobre quins continguts hauria de tenir la web d'aquesta gran colla d'amics de Catalunya. La noia metrallà les preguntes i dies després vaig rebre un correu on havia de visitar la web de Repsol i respondre, carregat de paciència, quatre preguntes. I vés per on avui he rebut el xec. La noia, però, no l'he tornada a veure. Llàstima perquè després de prop de mitja hora quasi passàrem a les preguntes personals i ja havíem trencat el gel. Què hi farem.

Bé, i a què ve tot plegat? Doncs que el govern nostrat està endegant
una campanya semblant, tot i tenir menys diners i poder que Repsol, naturalment. Faran enquestes al carrer? Em donaran 9 euros per participar-hi? I el qués més importan…

Tevetrés em posa del revés

Quin horror, ja hi tornem a ser! Arreu on vagis, a una carpa o a una terrassa o a qualsevol bar tornen a sonar els espantosos ritmes anomenats llatins (?), O tempora, o mores!

Ara acabo de veure un anunci corporatiu de TV3 que fa la pinta que serà la falca o la cançó de l'estiu. A ritme de rumba o d'alguna cosa semblant, al bell mig d'una urbanització tot just asfaltada on hi viuen els paràssits de les juntes de compensació que esperen que l'Ajuntament els pagui les voreres, s'escolta la veu d'una noia amb dialecte de Pedralbes, aquell que es pronuncia tot enganxant la llengua al pal·ladar, i diu: "tevetrés em posa del revés!" Justa la fusta! Quin empatx de creativitat tripartita, no ho podrem suportar.

Els xivatos

Vaig tenir un professor de Ciència Política, Edward Tarnawski, que tenia una teoria curiosa sobre les mesures de vigilància a què són sotmesos els governants. Deia que el sistema no vetlla per la seva seguretat, si nó que els vigila a ells. Que no se surtin del sistema i que compleixin amb el què s'espera del seu càrrec. Aquesta reflexió la vaig recordar durant el cas Carod precisament quan es deia la seva actuació no s'ajustava al que s'esperava d'un conseller en Cap.

D'altra banda, recordo que l'admirat professor deia que el procés de vigilància col·lectiva s'estava privatitzant i que cada vegada més apareixerien els populars xivatos, aquells que, per exemple, avisen la policia per qualsevol cosa.

Parlamentarisme creatiu

N'hi ha que durant la intervenció aliada a l'Irak van voler donar lliçons de democràcia als anglesos.

Només a Anglaterra, l'esperit essencialment aristocràtic dels anglesos -qualsevol que sigui llur significació política i llur categoria social- i la força de la tradició, tan viva en el Parlament anglès, de limitar els grans debats a les declaracions del cap de govern i dels "leaders" de l'oposició, ha evitat que l'extensió de la cultura i la vulgarització dels temes acreixessin indefinidament el nombre dels oradors parlamentaris, amb una deplorable minva en el rendiment efectiu de la màquina parlamentària. Examinant el report d'una sessió d'una de les Cambres angleses i comparant-la amb la d'una Cambra d'un país llatí, es veu l'enorme diferència en l'eficàcia dels dos Parlaments, diferència que no prové de cap precepte constitucional ni reglamentari, sinó de causes més profundes. I aquesta diferència explica moltes coses!

Francesc…

Una campanya electoral soporífica?

Qui deia que aquesta campanya electoral és ensopida i que no té cap interès? Mentida! Entreu a Flux, el blog de l'escriptor Jaume Subirana, ja m'ho sabreu dir. Hi ha lemes electorals que amaguen missatges subliminals i que delaten els pensaments íntims del candidat.

Jo, si em presentés a unes eleccions, el primer que faria seria desxifrar els missatges interns dels lemes dels rivals.

Quina barra!

Càritas Diocesana, UGT i CCOO han desautoritzat (?) les concentracions dels immigrants a l'Eslésia del Pi i a la Catedral amb l'argument de que això obstrueix els procés administratiu dels expedients. Tanmateix, la Sectraria d'Immigració de la Generalitat ha titllat les tancades d'inoportunes i d'obstacle per a la recerca de solucions.

Pararan aquests senyors algun dia de fer demagògia amb la immigració? Sembla ser que ells són els encarregats d'autoritzar, si s'escau políticament, el dret a manifestar-se i a exigir papers per a tothom. Molt bé, senyors! Tres anys enrera van beneir-les, però és clar, no manava l'esquerra. Estàvem immersos, deien, en un procés d'involució. Doncs bé, ara que ha tornat l'evolució, esperarem a veure com evolucionen els fets.

Endevinalla

Qui és aquest senyor de la foto?

A. El senyor encarregat del programa Filiprim i tres i l'Astròleg

B. El Bigote Arrocet

C. Un diputat d'Esquerra a Madrid que es diu Joan Tardà


*La raó per la qual no hi figuren els enllaços és que estic acabant d'arreglar una petita destrossa que vaig fer ahir tot tafanejant el "template"

De Normandia al tripartit

L'idealista (primera part)

*Nota prèvia: Aquesta història és inventada, no és un cas real, malgrat que guardi relació amb alguns fets que sí han esdevingut.

Feia temps que no tenia trempera política. Des que "Alternativa Ciutadana" va aconseguir quatre regidors a les eleccions municipals del 95. Aquell mes de juny els alternatius van fer ajupir als sociates i als quatre botiguers convergents de tota la vida. Segons ells, va ser un autèntic exercici de democràcia i demostraren que un altre món és possible de la mateixa manera que un canvi de parella és possible i demanar un altre whisky també és possible sobre tot a certes hores de la nit.

El fet de no haver viscut cap episodi nacional èpicament correcte el tenia orfe. Feia poc que havia caigut el mur de Berlín i esperava que, tot aprofitant la ventada, de pas els freds bàltics s'enduguessin l'Estat espanyol. Uns quants endevinaires de l'esquerra (in)dependentista prediren aquest fet històric que, juntament amb l'incipent unió política e…