Si haguéssim de triar un
dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant
Jordi. Molt sovint la força d’aquests dia no rau en les impressionants gentades, sinó a com es celebra en els racons
més allunyats: podrem escoltar la llegenda de la princesa i el drac en una
escola rural, trobarem una rosa regalada d’amagat i, lluny dels rànkings de
venda, un autor tornarà a obrir les
portes de casa seva per signar el seu llibre no mediàtic.
Sant Jordi és bàsicament
la festa de l’amor, la cultura, la rosa i el civisme. Precisament el fet de celebrar-la en dia
feiner contribueix a l’esclat de la festa, la fa inexpugnable a la temptació
d’un pont primaveral i el dia lectiu de l’escola es trasllada al carrer. A
voltes se l’ha volgut contraposar a l’11 de setembre, però són dies d’un
contingut diferent.
Per motius militars el
culte a sant Jordi a Catalunya ve des de l’edat mitjana. Els reis catalans l’invocaven
i les corts el van declarar patró de Catalunya el 1456. D’un temps cap aquí els
pastissers i forners hem arrodonit la diada amb el pa i el pastís de sant Jordi.
Tot ajuda a l’hospitalitat cap al nostre
amic foraster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada