dimecres, 26 d’abril de 2006

Dos estudiants d'historia del meu poble volien fer uns entrevista a una dona de 90 anys que havia estat membre de les brigades internacionals i del grup del terrible Marin de Molins de Rei.

L'avia d'un d'ells els digue: -No se pas que us podra explicar. La Maria de cal Gol ja no hi toca massa ja, pobra dona.

L'avi rebla el clau: - Aquesta dona no hi ha tocat mai!

diumenge, 23 d’abril de 2006

Quart aniversari de paper de Vidre

Aquest Sant Jordi ha sortit el numero 37 de la revista. Conte:
«La nosa que ho empastifa tot no és culpa d’una P o dues».Entrevista a l'actor Òscar Intente
«Es pot arribar al trànsit i a l’emoció a través de la més pura quotidianitat i la rutina».Entrevista al cantautor Sanjosex
«Mes que físic o patafísic, sóc un físic de pacotilla que canta amb patilla».Entrevista al cantautor Sr. Polissó
Fotografies del primer, segon i tercer aniversari de Paper de vidre. Amb Quim Cardús, Josep Pedrals, Enric Casasses, Roger Mas...

El 3 de maig, a la Jazz Cava de Terrassa, festa de la revista amb les actuacions d'Òscar Intente, Sr. Polissói Sanjosex, a les 20.30 h.

Us enllaco tambe el numero
36, que el mes passat vaig oblidar de referenciar:
- De Llull a Durruti i tiro perquè em toca - Jordi Puntí
- Catalunya és un país de morts - Entrevista a Francesc Garriga
- Declaració d'intencions de la col·lecció Alabatre de Labreu Edicions
-grafies (bio-, hagio-, mito-, porno) - Teresa Amat
- Pop - Ester Andorrà
- 250 grams de filosofia pràctica - Albert Bardés
- A la espera de una vida particular - Teresa Borque
- Cerebral de física humana (4) - Albert Figueras
- Tot esperant-ho tot (amb Laia Noguera) - Carles Hac Mor
- Bars musicals - Ramon Lladó
- A real nowhere man - Guillem Miralles
- Swing (1) - Jordi Nopca
- L'espera - Agnès P.
- Marie Sophie Dauchez (1) - Eulàlia Petit
- Le pirandon - Sr. Polissó
- Deslliurament de la forma - Mon Pons
- Bauçanita - Subal Quinina
- El balancí - Irene Tarrés
- Esperó - Joan Todó
- Ainalar - Ester Xargay

divendres, 21 d’abril de 2006

Fabulos regal d'aniversari

"La Vanguardia" ha celebrat els 125 anys i ha organitzat una exposisio anomenada "El pols dels dies". Llegeixo aquesta informacio a "El Pais", que tradueix el titol a "El polvo de los dias". Com que el diari d'esquerres fa pagar i no deixa consultar la noticia per internet, no he pogut posar el link.
Un amic, fa dos anys, en plena majoria abosluta del PP, assisti a una reunio amb Aznar a Poblet. Era una trobada en petit comite. Em comenta que quan Aznar entra a la sala, el personatge es transmuda, el seu posat d'emprenyat canvia i el caracter esquerp deixa pas al d'una persona afable. No era la dificultosa transformacio del que vol quedar be i intenta ser simpatic.

Un cop acabada la reunio, curta, Aznar feu unes declaracions carregadetes en les que enllacava les beceroles del projecte d'estatut amb eta. Tornava a ser el de sempre.
Aquest mateix amic, allunyat de les ideologies conservadores, em proposa que li digues quin era el partit que feia arribar mes be l'ideari i el seu model d'Estat. Obviament, aquest es el PP. Vaig argumentar-li que el missatge popular era simplista. Ell digue que precisament aqui estava la gracia: per governar la complexitat, calia donar idees clares.

-Si tu tens una sabateria, que hi posaras a l'aparador?
-Coi, sabates, pero un govern no es una botiga.
-No es una botiga, pero la gent ha de saber que i a qui vota.

divendres, 14 d’abril de 2006

Religio i fotos

Hi ha enrenou al voltant de la propera visita de Benet XVI A Espanya. Sembla que Zp tingui una certa ansia per aconseguir una foto, un cop vist que el pontifex bavares ni es tan dur ni tan dolent com alguns comentaristes, precisament agnostics, deien tot just fa un any. Aquest home simplement es catolic. Algun mal pensat podria dir que fins I tot l’enciclica “Deus est caritas” no esta massa lluny del talante monclovita, el qual ara esta reforcat per les paraules del Papa sobre el cesament de la violencia etarra, mes properes als bisbes bascs que no pas als tres antonios de la conferencia episcopal espanyola: Rouco, Canizares i Perez Camino.

Zp ha impulsat una serie de lleis, absolutament legitimes, que han estat criticades des d’instancies catoliques. En el seu moment, Zp no va creuere oportu escoltar aquestes critiques perque son lleis de caracter dispositiu, es a dir, ningu t’obliga a ser gai, ni a casar-te ni tampoc modificaven el codi canonic.

Ara be, si el president del govern espanyol creu, com diu la canco de Sabina que “el Papa es un particular”, tampoc hauria de perdre el cul per aconseguir la foto desitjada. I menys dir que “hay millones de espanoles que son catolicos”. Per cert, la visita de Benet XVI a Valencia sera per clausurar un forum catolic sobre la jonetut i la familia, al qual, desconec si el president hi participara amb el mateix entusiasme.

Amb la religio, pero, qui mes qui menys extrema les precaucions. Durant la la legislatura de la majoria absoluta i en plena ofensiva sobre Eta, Aznar va evitar fer-se la foto.amb el dalai lama per no donar simptomes de debilitat. I Joan Pau II, malgrat ser del tot contrari a la presencia de tropes per alliberar Irak, no va emetre cap condemna en la seva ultima visita a Espanya. Nio esl tres antonios, crec, van sortir a manifestar-se.

dijous, 13 d’abril de 2006

Els jutges i la filla de l'hostaler

Fa l'efecte que el poder judicial es com la filla bonica de l'hostaler: tothom vol aixecar-li la faldilla, tothom creu que es el primer que ho intenta i la noia esta farta que cada vespre la historia es repeteixi. El que passa es que la noia es queixa en veu tan baixa que un no sap si pensar que ja s'hi ha resignat o tampoc li sembla tan malament aquestes intencions clientelars.

Llegeixo a e-noticies que "El TSJC anul·la la darrera reestructuració del Govern feta per Pujol". Malgrat que es una noticia que fa riure i he volgut contrastar-la, no m'interessa explicar el fons de l'assumpte si no el que m'ha passat. He intentat buscar la sentencia a la xarxa i no l'he trobada. No vull dir que no hi sigui, simplement es una mostra mes de la indigencia del poder judicial a internet.

La primera impressio seria dir que els jutges son uns carques. Es una idea social bastant estesa i que no comparteixo. Dels tres poders de l'estat, el judicial deu ser el que compta amb gent mes ben preparada i el que viu, si se'm permet, mab un contacte mes directe amb la realitat.

Es el que rep menys diners. Aquesta deixadesa pressupostaria no es innocent. El poder politic no vol un poder judicial absolutament independent. M'agradaria que un dia , un jutge, cansat de les insuficiencies materials, presentes una questio d'iconstitucionalitat contra la llei dels pressupostos de l'estat quan algun ciutada es queixi per la lentitud de la justicia.

Mes sobre la independencia del poder judicial. Cal dir que els jutges, especialment el president del Tribunal Suprem no ha ajudat gaire, sobre tot per les complicitats amb el partit popular.

dimecres, 12 d’abril de 2006

Catalans estatics

Deia un professor que la decisio mes important es si vols ser dels que a final de mes paren la ma o dels que omplen palmells. Dels amics que tenien negoci -gran o petit, o botiga, tant fa- a casa seva quasi cap l'ha seguit.

D'altra banda, un dia el meu pare em deia que als seixanta i setanta estava mal vist que algu volgues ser funcionari: representava que era una persona sense ambicions. Hom podra argumentar que s'havia de tenir ganes per treballar per l'administracio franquista. Voleu dir que tots els que es presenten a les oposicions ho fan per servir el pais? Pesa mes la idea d'una feina segura per tota la vida.

A Anglaterra, on quasi ningu viu a casa dels pares un cop fets els vint, alguna vegada he explicat els problemes dels catalans dels 20 als 35. i els retards en la indpeendencia. Aquest fet, sobre tot aquest, els sorpren moltissim, perque els parametres son diferents i tambe ho es el sistema economic i legal.

Pocs anglesos viuen al mateix lloc on van neixer, les relacions familiars son difoses, les amistats son circunstancials i un canvia d'amics varies vegades a la vida. Si viuen a Lancaster, per exemple, i troben una feina millor a Bristol, ni s'ho pensen a l'hora de marxar. Aqui, doncs, l'important es l'individu per sobre la forca del grup, el lloc o la sang.

Que consti que m'agrada aquesta identificacio llatina i tenir una relacio propera amb els parents i amics. Ara, potser la sentimentalitat catalana es excessiva, oi?
1. A traves de Gurusblog, trobo una enquesta, feta per Globe Scan, sobre la percepcio del sistema capitalista en diferents paisos. Com que no soc cap expert en l'analisi d'enquestes i al capdavall tothom explica la fira tal com li ha anat, que cadascu tregui les seves conclusions. La meva es que hi ha una gran desproporcio entre la importancia que els mitjans de comunicacio donen als grups i"pensadors" alterglobalitzadors i el seu impacte real.

2. Per a tots aquells que sigueu uns entusiastes europeistes, ja podeu reservar el vostre domini .eu.

3. Si us diverteix fer tests psicotecnics, aqui en teniu uns quants.

dimarts, 11 d’abril de 2006

Vull ser polones

La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan acostumats a lluitar. A Anglaterra hi viuen uns 100.000 polonesos, la major part dels quals menors de 25 anys, que, a mes d'estudiar angles, envien diners a casa cada setmana.

En Marcin, de Cracovia, 23 anys, em deia un dia que ell s'havia llevat a dos quarts de tres de la matinada per acompanyar el seu pare a bucar menjar. Si hi anaven a les cinc, era provable que ja no trobessin res. Aquestes coses forjen el caracter. Diu que el primer vers de l'himne del pais es "Polonia no ha mort encara".

Hi ha una puixanca d'aquesta Europa nova plena de conviccions, lliure de malalties postmodernes, disposada a treballar tot el que sigui necessari. I be, ara que volen fer el Parlament europeu itinerant, com si fos un circ, i abandonar Estrasburg, no podrien posar la seu a Praga o Cracovia, per exemple? O com a minim traslladar algunes institucions de Brusel.les, aquesta ciutat gris que recorda massa la guerra freda sortosament ja vencuda.

Es clar que tambe podrien posar la seu a Barcelona, pero els senyors del "no" i de la pancarta hi anirien cada dia a trencar els vidres. Potser seria la manera que el nostre ridicul fos planetari.

P.D.: L'Associacio catalano-lituana esta preparant les Jornades de cultura catalana a Kaunas, CATWEEK. Podeu trobar el programa a http://www.catweek.cat/ .

Podeu llegir tambe aquest article del senyor Ramon Tremosa "Lituania a l'euro", publicat al diari Avui el dia 23 de marc

divendres, 7 d’abril de 2006

Tanquem els ajuntaments

El dia que acabem de saber en que consisteix la democracia tancarem els ajuntaments. Amb la Generalitat i les comarques o vegueries en tenim de sobres. Com que els principals usuaris dels blogs son funcionaris, ma'gradaria que hi diguessin la seva. Si, nois, molts us conecteu des de la Generalitat o la diputacio de Barcelona.

1. A Catalunya encara pensem que l’important es participar. Els llatins posem el centre d’interes en la participacio; els anglosaxons, en la transparencia. Confonem transparencia en propaganda i vet aqui els bulletins municipals del tot infumables que s’editen arreu del pais, amb fotos de l’alcalde fent petons als nens i regalant flors a les avies. I no tenim, per contra, cap telefon que contesti immediatament quan han costat aquests fanals tropico-siderals de davant de casa.

2. Els Ajuntaments estan regits per l’opacitat i en el millor dels casos, pel voluntarisme.

3. No tenim les millors persones a la politica perque qualsevol ment lucida no es presenta a unes eleccions municipals. El resultat es que s’hi presenta gent que no te res per perdre

4. Els socialistes s’han adonat de la mediocritat dels seus regidors i per aixo, el seu model de gestio consisteix en fitxar tecnics afins i donar dedicacio esxlusiva als carrecs electes per a que es passegin pels carrers. Les decisions son preses per gent que hi enten. Han sobredimensionat els organs supramunicials per paliar la insuficiencia dels ens locals.

5. CiU i ERC encara estan ennuvolats per l’ideal romatic de la transicio, pel qual l’Ajuntament ha de ser regit per persones que han destacat en algun ambit i que tenen, ai, las! vocacio de servei. Aquestes persones acostumen a ser empresaris o professionals liberals.

6. Confondre democracia amb el fet que coneixes el que manes es un error. Proximitat del poder? Com mes allunyat estigui, millor. No hi ha res mes patetic que veure una manifestacio davant la casa de l’alcalde, que la gent sapiga el seu numero de telefon i que els seus familiars siguin assenyalats pel carrer.

7. M'agradaria obrir una web anomenada "Tanquem els Ajuntaments" on denunciar les opacitats, els comportaments caciquils i els innombrables balafiaments.

dijous, 6 d’abril de 2006

The Grand Tour

Travel Writing. 1700-1830. An anthology, editat per Elisabeth A. Bohld i Ian Ducan (Oxford University Press) es una antologia de la literatura de viatges, que recull tambe diaris de viatgers a Irlanda, Africa, Carib, America, Australia, a les missions i els comerc d'esclaus.

Des de mitjans del segle setze, els joves aristocrates anglesos continuaven els estudis a l'Europa continental, pricipalment a Franca, Italia i Grecia. The Grand Tour era tota una institucio. Molts d'aquests aristocrates publicaven les seves experiencies a The Spectator o The Gentleman's Magazine. Lawrence Sterne fou un dels precursos d'aquest genere literari amb A sentimental journey through France and Italy De moment he parat mes atencio en Joseph Addison. De viatge de Roma a Napols, deixa constancia de la bellesa del pais, la pobresa de la poblacio local i la perplexitat de les institucions i cerimonies catoliques. I tambe de la forma de govern dels princeps:

"Naples. My first days at Naples were taken up with the sights of processions, which are always very magnifient in the Holly Week. It would be tedious to give an account of the several representations of our Saviour's death and resurrections, of the figures of himself, the Blessed Virgin, and the Apostles, wich are carried up and down on this occassion, with the cruel penances that several inflict on themselves, and the multitude of cerimonies that attend these solemnities. I saw, at he same time, a very splendid procession for the accession of the Duke of Anjou to the Crown of Spain, in which the Vice-Roy bore his part at the left hand of Cardinal Cantelmi. To grace the parade, the exposed, at the same time, the blood of Saint Januarius, which liquefied at the approach of the Saint 's head, though, as they say, it was hard congealed before (...). Joseph Addison, Remarks on Several Parts of Italy in the yeras 1701, 1702, 1703"

dimarts, 4 d’abril de 2006

Salvador Sostres

Des d'Anglaterra he seguit llegint "Llir entre cards". El pla B d'en Salvador Sostres s'ha posat en marxa i des d'avui mateix escriu tambe a salvadorsostres.com. Aquesta pagina fou creada per un lector i ara l'ha posada a disposicio del periodista.

Sense crítica i contrapunts, som uns homeless, uns sense-sostres.

dilluns, 3 d’abril de 2006

Slee Blackwell Solicitors

Aquest despatx d'advocats ha tingut una idea brillant: es alhora una agencia matrimonial. Si un vol, despres d'engegar a passeig la parella, pot incorporar-se a una bossa de contactes. Organitzen sopars, trobades i el que ells anomenen "counselling".

Esta situat a Queen Street, a peu de carrer, en un local que abans podia haver estat una sabateria. Fins i tot te una aparador. Alla hi veus un sofa amb dos maniquis asseguts, sense rostre, cames i bracos creuats, que miren en direccions oposades. A terra, al bell mig s'hi llegeix: "la vida no es facil sempre".

Fa un parell d'anys al col.legi d'advocats de Sant Feliu de Llobregat hi havia grans bregues entre advocats i psicolegs per la nova llei d'ejudiaciament civil. El motiu era que els psicolegs podien signar convenis de separacio. A Anglaterra, son mes llestos i aquests dos entranyables col.lectius, no nomes estan enfrontats si no que a mes, fan negocis conjunts.

Definitivament, el refranyer haura trobat la logica numerica: si el matrimoni es tan pesat que l'han d'aguantar tres persones, a partir d'ara els psicolegs acompanyaran als seus col.legues -advocats i procuradors- cap al dantesc desti dels pecadors eterns, tot formant una trinitat que sembla indestructible. I tot lliga, els dos adulters, el cornut i els tres savis formen sis, ai, las!, el numero preferit de Belcebur!

Don Pedro

¿Te interesa? http://p.wallapop.com/i/171668305?_pid=wi&_uid=19884346&_me=s_android