Ves al contingut principal

Els jutges i la filla de l'hostaler

Fa l'efecte que el poder judicial es com la filla bonica de l'hostaler: tothom vol aixecar-li la faldilla, tothom creu que es el primer que ho intenta i la noia esta farta que cada vespre la historia es repeteixi. El que passa es que la noia es queixa en veu tan baixa que un no sap si pensar que ja s'hi ha resignat o tampoc li sembla tan malament aquestes intencions clientelars.

Llegeixo a e-noticies que "El TSJC anul·la la darrera reestructuració del Govern feta per Pujol". Malgrat que es una noticia que fa riure i he volgut contrastar-la, no m'interessa explicar el fons de l'assumpte si no el que m'ha passat. He intentat buscar la sentencia a la xarxa i no l'he trobada. No vull dir que no hi sigui, simplement es una mostra mes de la indigencia del poder judicial a internet.

La primera impressio seria dir que els jutges son uns carques. Es una idea social bastant estesa i que no comparteixo. Dels tres poders de l'estat, el judicial deu ser el que compta amb gent mes ben preparada i el que viu, si se'm permet, mab un contacte mes directe amb la realitat.

Es el que rep menys diners. Aquesta deixadesa pressupostaria no es innocent. El poder politic no vol un poder judicial absolutament independent. M'agradaria que un dia , un jutge, cansat de les insuficiencies materials, presentes una questio d'iconstitucionalitat contra la llei dels pressupostos de l'estat quan algun ciutada es queixi per la lentitud de la justicia.

Mes sobre la independencia del poder judicial. Cal dir que els jutges, especialment el president del Tribunal Suprem no ha ajudat gaire, sobre tot per les complicitats amb el partit popular.
1 comentari

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…