La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan acostumats a lluitar. A Anglaterra hi viuen uns 100.000 polonesos, la major part dels quals menors de 25 anys, que, a mes d'estudiar angles, envien diners a casa cada setmana.
En Marcin, de Cracovia, 23 anys, em deia un dia que ell s'havia llevat a dos quarts de tres de la matinada per acompanyar el seu pare a bucar menjar. Si hi anaven a les cinc, era provable que ja no trobessin res. Aquestes coses forjen el caracter. Diu que el primer vers de l'himne del pais es "Polonia no ha mort encara".
Hi ha una puixanca d'aquesta Europa nova plena de conviccions, lliure de malalties postmodernes, disposada a treballar tot el que sigui necessari. I be, ara que volen fer el Parlament europeu itinerant, com si fos un circ, i abandonar Estrasburg, no podrien posar la seu a Praga o Cracovia, per exemple? O com a minim traslladar algunes institucions de Brusel.les, aquesta ciutat gris que recorda massa la guerra freda sortosament ja vencuda.
Es clar que tambe podrien posar la seu a Barcelona, pero els senyors del "no" i de la pancarta hi anirien cada dia a trencar els vidres. Potser seria la manera que el nostre ridicul fos planetari.
P.D.: L'Associacio catalano-lituana esta preparant les Jornades de cultura catalana a Kaunas, CATWEEK. Podeu trobar el programa a http://www.catweek.cat/ .
Podeu llegir tambe aquest article del senyor Ramon Tremosa "Lituania a l'euro", publicat al diari Avui el dia 23 de marc
11 comentaris:
amb tots els respectes.... crec que tu no vols ser polonés sinó nordamericà. Ja sabem a qui es deuen països com Polonia o Rumania; al tio Sam. Han passat de ser satèlits dels soviètics a ser-ne dels yuesei. Que déu els ampari.
Jo vaig votar "No" i no he trencat mai cap vidre. No fotis demagogia, home!
Però tu, Subal (ni jo), no has passat mai gana, ni probablement (aquí et guanyo, tot i ser jo qui hi perdo) hagis viscut sota cap policia política dictatorial. I això no és demagògia. És una realitat com un campanar que explica moltes preferències.
Lola
Em sembla una bona reflexió. Tot i que ara això ratlla el "políticament incorrecte". No deixa de ser símptomàtic que un discurs com aquest pugui esverar. A Polònia això no passaria...
XB
No entenc què hi té a veure això de passar gana o no pasar-ne. No dubto que a Polònia siguin esforçats treballadors. Però tampoc dubto que les reformes ultra liberals que van afectar a tots els països de l'òrbita comunista -i que han convertit Rússia amb el que és ara; un gran casino de mafiosos- afecti negativament al desenvolupament d'aquests països, empenyent al gent que ja passava gana antany, a passar-ne a G.B. o a on sigui. I és aquesta la Europa que jo no vaig votar, no per cap afany postmodern, sinó per que el meu nivell d'exigència amb la política deu ser superior al de tenir un exèrcit i prou, que és tal com volen reduir el paper de l'estat o supraestat (UE) els neoliberals, altrament dit neocons... per favor... encara no heu vist amb què s'ha convertit el món seguint els preceptes dels vostres Think Tanks?
Dos comentaris: L'article de l'Avui es un desastre, ple de dades incorrectes i/o incompletes.
Segon, m'agradaria que m'expliques com en Subal creu que Polonia es un satelit dels USA. No puc pensar d'un millor exemple d'un pais que va trencar ell solet amb els sovietics i ha mantingut distancies amb tothom.
Per cert, s'ha de ser molt ignorant per anomenar les reformes de l'Europa de l'Est "ultra-liberals."
A si? doncs llegeix-te algun llibre d'economia, com per exemple El malestar en la globalización, d'un tal Joseph Stiglitz. I sí, sí, dec ser molt ignorant...
No tant, emperò, com aquests amics; http://www.escolar.net/MT/archives/2006/04/la_proxima_inva.html
O com els nazis ultrapatriotes que pentinen el deserd que separa USA de Mèxic, cercant immigrants indocumentats, per a després passar nota a la poli.
Subal, el post es referia, no tant a models economics, sino d'actituds personals davant la vida: conviccions, entusiasme, il.lusio, ganes de tirar endavant i no esperar que els altres et solucionin les coses.
Tota aquesta pel.licula de l'oncle sam, que jo nomencionava al post, te l'has muntada tu solet. Com que ja t'han contestat, no hi afegeixo res mes.
Sobre el "no". Mes que al referendum, em refereixo a la "cultura del no". Jo no dic que tu trenquis vidres, tu sabras. Ara, series capac de dir-me si la seu del Parlament euroepu fos a Barcelona, algun dia aparrexeria amb alguna pintada?
JC, tens raó, la pel.lícula americana me la he montat jo solet, però es que he llegit el blog de RA, i els links anaven dirigits a ell, no pas a tu.
Amb tot, l'actitut davan la feina i la vida és una cosa en la que no entraré. No crec pas que sigui una actitut única dels polonesos, sinó de tota persona immigrada. En conec uns quants, d'aquest, i aleshore, sí, tu i jo estarem d'acord. I ja sé que se'ns escapa, però els mateixos nordamericans que el senyor RA es dedica a lloar hiperbòlicament al seu blog, són els mateixos que no repecten el dret de lliure circulació dels chicanos que van a guanyar-se la vida als USA, que van a fer de polonesos, senyor RA.
salut.
Agrairia que comentaris sobre el meu blog es fessin al meu blog.
i jo agrairia que no se'm tractés d'ignorant.
Subal, aixo que tots els immigrants son iguals es mentida. Estic vivint en un hostel precisament per tenir contacte amb gent de tota mena i no tots tenen les mateixes motivacions.
Publica un comentari a l'entrada