Un amic, fa dos anys, en plena majoria abosluta del PP, assisti a una reunio amb Aznar a Poblet. Era una trobada en petit comite. Em comenta que quan Aznar entra a la sala, el personatge es transmuda, el seu posat d'emprenyat canvia i el caracter esquerp deixa pas al d'una persona afable. No era la dificultosa transformacio del que vol quedar be i intenta ser simpatic.
Un cop acabada la reunio, curta, Aznar feu unes declaracions carregadetes en les que enllacava les beceroles del projecte d'estatut amb eta. Tornava a ser el de sempre.
Un cop acabada la reunio, curta, Aznar feu unes declaracions carregadetes en les que enllacava les beceroles del projecte d'estatut amb eta. Tornava a ser el de sempre.
2 comentaris:
Recordo aquesta estada d'Aznar a Poblet. No sé què li devien donar, però el cas és que el van entrevistar a "la nostra" i anava eufòric. Va donar per finiquitat el problema perifèric. "No hay más cera que la que arde" (no ho va dir ell, eh);em pregunto sovint si tenia raó, no perquè ell ho decretés, esclar, sinó perquè realment és així. Les penoses i alhora barates, horriblement "chabacanas", escenografies postaznaristes, ho fan sospitar, i -quasi diria, m'atreviria a dir- desitjar.
"A verlas venir" (tampoc no ho va dir Aznar)
Lola
Doncs jo només conec un Aznar i fa angúnia i por.
Publica un comentari a l'entrada