Ves al contingut principal

Tanquem els ajuntaments

El dia que acabem de saber en que consisteix la democracia tancarem els ajuntaments. Amb la Generalitat i les comarques o vegueries en tenim de sobres. Com que els principals usuaris dels blogs son funcionaris, ma'gradaria que hi diguessin la seva. Si, nois, molts us conecteu des de la Generalitat o la diputacio de Barcelona.

1. A Catalunya encara pensem que l’important es participar. Els llatins posem el centre d’interes en la participacio; els anglosaxons, en la transparencia. Confonem transparencia en propaganda i vet aqui els bulletins municipals del tot infumables que s’editen arreu del pais, amb fotos de l’alcalde fent petons als nens i regalant flors a les avies. I no tenim, per contra, cap telefon que contesti immediatament quan han costat aquests fanals tropico-siderals de davant de casa.

2. Els Ajuntaments estan regits per l’opacitat i en el millor dels casos, pel voluntarisme.

3. No tenim les millors persones a la politica perque qualsevol ment lucida no es presenta a unes eleccions municipals. El resultat es que s’hi presenta gent que no te res per perdre

4. Els socialistes s’han adonat de la mediocritat dels seus regidors i per aixo, el seu model de gestio consisteix en fitxar tecnics afins i donar dedicacio esxlusiva als carrecs electes per a que es passegin pels carrers. Les decisions son preses per gent que hi enten. Han sobredimensionat els organs supramunicials per paliar la insuficiencia dels ens locals.

5. CiU i ERC encara estan ennuvolats per l’ideal romatic de la transicio, pel qual l’Ajuntament ha de ser regit per persones que han destacat en algun ambit i que tenen, ai, las! vocacio de servei. Aquestes persones acostumen a ser empresaris o professionals liberals.

6. Confondre democracia amb el fet que coneixes el que manes es un error. Proximitat del poder? Com mes allunyat estigui, millor. No hi ha res mes patetic que veure una manifestacio davant la casa de l’alcalde, que la gent sapiga el seu numero de telefon i que els seus familiars siguin assenyalats pel carrer.

7. M'agradaria obrir una web anomenada "Tanquem els Ajuntaments" on denunciar les opacitats, els comportaments caciquils i els innombrables balafiaments.
7 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…