«La població havia viscut prop d'un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adquirit igual que una pell d'ombra; els edificis, on les emblanquinades resultaven efímeres, la gent, fins i tot els rius, sempre solcats per vaixells negres i amb les entranyes enfosquides pel carbó perdut en els naufragis, semblaven haver agafat la mateixa pàtina. A la fi, però, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra: l'antiga, decrèpita, entranyable i sovint maleïda baluerna va eixir, ocre i negra de la nit».
"Camí de sirga", Jesús Moncada
La Magrana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada