Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Saló del Single. Goigs de Sant Corneli

Verset escrit a partir de l'article d'Empar Moliné al diari Avui.

Single bells
i single belles
fan fira a Montjuïc
a treure's la son de les orelles
farts d'arronsar el melic.
Quarantones encantades
d'haver-se conegut,
gates moixes i mal casades
a la tercera joventut.
Sant Corneli gloriós,
donau-nos bon espòs
i millor conveni.


Ja n'hi ha prou de fer el titella
és hora de començar de nou.
Perdudes les esquelles,
d'aquest tronc no en fareu estelles,
ens resta la força del bou.
Sant Corneli gloriós,
donau-nos bon espòs
i millor conveni.


No pagarem més la Fina
perquè ens posi oli al llum.
He trobat una gironina
que no contamina
i que és de baix consum.
Sant Corneli gloriós,
donau-nos bon espòs
i millor conveni.


No hi ha crisi més ufana
sota la cap del sol
per a aquesta vigatana
graduada en catanyol.
Presumeix d'escot
i treu el geni,
què carai, si es vol es pot!
refilar un flabiol
que l'ansietat assereni.
Sant Corneli gloriós,
donau-nos bon espòs
i millor conveni.


Un advocat civilista
que reparte…

Aplaudiments amb valor doble

No us heu trobat mai que heu acabat de fer alguna cosa i tot seguit heu sentit uns aplaudiments o unes rialles que podrien semblar que anaven per a vosaltres però que venien d'un altre fet simultani?

Això és el que va passar a ahir a la tarda a la rambla de santa Mònica de Barcelona. Un parell de treballadors de BCNETA (lletres blaves excepte la C en verd) recollien les caixes de cartrons i els papers dels contenidors de reciclar i els ficaven dins de la trinxadora. Van aixecar-ne una que devia pesar molt i, un cop la tingueren a dins, se sentiren uns aplaudiments al bell mig de la rambla. Vaig pensar que els aplaudien i els opraris també, que van comentar:

-Va por nosotros?
-Creo que no, aplauden a ese malabarista.
-Pues qué pena

Vaig trobar aquest instant genial, molt divertit. Vaig continuar pujant i a mà esquerra vaig veure que al carrer nou de la rambla ja tenen els llums posats de Nadal i el cartell que ens desitja Bones Festes il·luminat. I això que eren les 4 de la tarda.

Jaume I

Barcelona serà la seu de la Unió Mediterrània. La notícia no ha tingut massa ressò perquè ha coincidit amb les eleccions nordamericanes.
És un ens que encara no se sap per a què servirà perquè està una mica escampadet i és clar, els acords diplomàtics són de lectura feixuga. Tot això s'entén. El que és incomprensible és el tantmenfotisme davant dels 800 anys del naixement de Jaume I. Anton Maria Espadaler explica com es celebra l'efemèride a València, sí, aquesta València mirada amb el menyspreu arrogant dels catalans, la València pepera, que diuen.
Però això no vé d'ara. Jordi Pujol va apostar per la Catalunya carolíngia, doncs l'objectiu era fer-se veure a Europa. A ell li interessen més els alemanys, belgues i els suecs. El que passa és, com va dir Josep Pla parlant de Pujol, en aquest país no n'hi ha de suecs. I al castell de Nàpols oneja la senyera.

Barack Obama

Barack Obama és l'home de l'any, és el nou president dels Estats Units. He tingut una gran simpatia per John McCain, la seva vida, la seva biografia i la seva solidesa. M'hauria agradat que completés el gran servei al país com a nou inquilí a la Casa Blanca. Els republicans, però, van donar símptomes de cansament, han fet una campanya a remolc i en negatiu. Cap gallina els ponia i ja no eren graciosos ni feien gràcia. Per contra, en el partit demòcrata, la lluita entre Hillary Clinton i Obama, en comptes de dividir el partit, sembla que va ajudar a tensar l'arc una mica més i han anat llançats cap a la victòria. Estats Units ha tornat a trobar un president que encoratja el seu país a ser millor. Obama ofereix ilusió i confiança. Remarca els valors de la unió i els enllaça amb les esperances de les noves generacions. Tradició i modernitat. If there is anyone out there who still doubts that America is a place where all things are possible; who still wonders if the dream of…